Richard M. Stallman visita València

La setmana passada, Richard M. Stallman, pare del concepte de “programari lliure”, va passar per València, on va oferir dues xerrades. La primera va tenir lloc el dimecres, 3, al Centre de Cultura Contemporània Octubre, un dels referents culturals de la ciutat del Túria; la segona, el dijous, 4, organitzada per Vicent Cubells, es va dur a terme a la Universitat Politècnica de València.

La primera va versar sobre la cultura lliure i els drets d’autor i consistia en una mà a mà amb Jorge Cortell, un dels pioners, o dels rebels, en aquest àmbit, conegut per haver patit (presumptament: cal dir “presumptament” per evitar possibles acusacions) la persecució de diverses associacions partidàries radicals dels drets d’autor, per haver defensat la legalitat de les descàrregues P2P. Més d’un centenar de persones ens vam sorprendre en veure que les posicions de Jorge Cortell, en aquest àmbit, són més extremes que les de RMS: mentre que Stallman proposava la reducció dels drets d’autor a només 10 des de la publicació d’una obra literària, Cortell defenia l’absoluta desaparició d’aquests drets; RMS només defensa aquest extrem per a les obres tècniques, els manuals didàctics i, en general, les obres que impliquen la difusió de coneixements teòrics i pràctics.

L’endemà, dijous, RMS, que havia d’haver parlat a la sala d’actes de l’Escola Superior d’Enginyeria Informàtica, ho va haver de fer a una altra sala: el públic congregat superava de bon tros l’aforament de la sala i, al final, al voltant de quatre-centes persones el vam escoltar parlar.
Stallman, que es va expressar en castellà més que acceptable, es va mostrar tranquil i relaxat, seguint un esquema que deu de resultar més que familiar a qui li ha escoltat en altres intervencions o a qui ha llegit el seu recull d’assajos Programari lliure per a una societat lliure:

  1. definició de programari lliure i repàs de les quatre llibertats, insistint en els efectes de cadascuna sobre les llibertats de l’usuari, així com en llurs efectes sobre la societat;
  2. orígens del projecte GNU com un efecte natural de les quatre llibertats: RMS sabia que no podia construir tot sol un sistema operatiu complet, de manera que va involucrar-hi altres programadors en el projecte, cosa que va portar, també, al naixement de la FSF; no hi podien faltar referències i explicacions sobre els primers “cismes” del moviment, com ara l’aparició del concepte codi obert (open source) (terme que RMS es nega sistemàticament a utilitzar) o la moda d’anomenar Linux al sistema GNU/Linux;
  3. conseqüències de l’ús del programari privatiu amb codi secret; aquí va parlar de les utilitats ocultes de diversos programes, i no hi van mancar referències a les portes del darrere que Microsoft inclou en els sistemes Windows perquè la policia pugui esbrinar què fem amb els nostres ordinadors, ni a la famosa i significativa “desaparició” de totes les còpies legals de 1984 dels aparells Kindle de fa pocs mesos;
  4. finalment, va tocar el torn del programari lliure a l’educació, i RMS va insistir en els valors ètics que aporta (“compartir és bo”, va repetir), docents (la possibilitat d’aprendre a programar estudiant directament el codi font de programes reals), destacant que els econòmics, tot i ser molt importants en un sistema educatiu que no disposa de tans recursos com seria desitjable, no són els principals.
Al llarg del seu discurs, Stallman va destacar una vegada i una altra que la base del programari lliure no és tecnològica, sinó ideològica, amb implicacions ètiques, socials i polítiques (crec que no va esmentar directament les implicacions econòmiques, però opino que estan implícites en totes les altres). Els valors tecnològics, la capacitat d’evolucionar molt més ràpidament que el programari privatiu gràcies a la possibilitat de prendre com a punt de partida el treball que han fet altres i no haver de reinventar la roda a cada pas, no semblaven preocupar gaire a Stallman, tot i que, evidentment, com a professional, els comprèn i els aprecia.

En acabar la conferència (i en acabar el show de sant IGNUci), abans de passar al torn obert de preguntes, RMS va tenir un gest que mostra, una vegada més, la seva preocupació per les llibertats: va oferir a Jorge Cortell la possibilitat d’explicar els fets que havien tingut lloc cinc anys enrere, quan el llavors professor de la UPV no va poder dur a terme una conferència sobre les descàrregues P2P, incident que es va tancar amb la seva expulsió de la universitat. La major part del públic semblava massa jove per a haver sentit parlar d’aquells fets, però tothom se’l va escoltar en un silenci expectant i respectuós; l’ovació que va rebre en acabar em va fer pensar que, si més no, la possibilitat que una universitat pública pogués cedir a pressions externes i exercir algun tipus de censura no els resultava gaire atractiva.

Personalment, m’agradaria destacar el gran coneixement que té Stallman sobre el poder de les paraules; no sé si aquest coneixement deriva de l’afició americana a les demandes per difamació (potser allí els advocats van més barats que aquí), o d’uns coneixements sobre retòrica que al nostre país ja es van perdent. El cas és que, amb la seva negació a emprar alegrament termes com “pirata” o com “computació en núvol”, RMS ens avisa constantment del perill que suposa emprar termes metafòrics, fins i tot simples comparacions, ja que aquests termes juguen amb les connotacions, positives o negatives, que poden tenir per al parlant, al temps que amaguen llur significat real (“pirata”, tot i el seu valor romàntic i aventurer, és un terme negatiu, criminal; els “núvols”, en canvi, ens fan pensar en entitats lleugeres, de les que no ens hem de preocupar, sempre que deixen caure la pluja en el lloc i moment oportuns; usar l’u o l’altre ens evita analitzar les realitats a què fan referència, i aquest és el perill que vol evitar Stallman).

Des d’aquí vull agrair a Vicent Cubells tota la feina que deu d’haver suposat fer venir a València el profeta del programari lliure: uns quatre-cents futurs enginyers informàtics han tingut l’oportunitat d’escoltar-lo en directe, i aquesta és una experiència que no s’oblida fàcilment.

Powered by ScribeFire.

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en GNU/Linux, programari lliure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Richard M. Stallman visita València

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Gràcies Giorgio per fer-nos sentir part de l’audiència de l’RMS i el Jorge Cortell.

  2. Gràcies per la crònica, company. M’ha vingut enveja sana!

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Un plaer, companys.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s