Editors ancorats a l’era Guttenberg: embolica, que fa fort!

La premsa ens ofereix un altre titular demagògic (“El pirateig de llibres ja provoca pèrdues de 150 milions“, a El Periódico) a partir d’un informe que estaria elaborant la Federació de Gremis d’Editors d’Espanya, segons el qual la còpia il·legal de textos a traves d’Internet ja estaria produint aquesta xifra de pèrdues anualment. Sembla ser que fins que no han aparegut en el mercat els aparells anomenats e-readers, específicament dissenyats per llegir-hi llibres electrònics (i, sobretot, els tablets tipus iPad, amb molt major impacte mediàtic), no han sigut conscients d’una pràctica que, en realitat, deu de ser tan antiga com l’ús de pantalles per comunicar-se amb l’ordinador (almenys, les pàgines man, emprades des de fa més de quaranta anys en els sistemes Unix, ja són un exemple de llibre electrònic).
No hi han faltat ni la comparació amb les descàrregues de música i pel·lícules ni l’ús desmesurat i fora de lloc de l’adjectiu pirata (no puc imaginar un pirata —persona que es dedica a assaltar vaixells, matar o segrestar-ne tripulació i passatgers i robar-ne les mercaderies— amb un llibre a les mans, i encara menys amb un e-reader).
Però el que no hi ha és cap indicació sobre l’origen de les dades (d’on treuen que han perdut 150 milions? i per què 150 en lloc de 1.500? o de 15.000?); tret que hagin estat espiant (il·legalment) les descàrregues que realitzem els usuaris, no veig com poden haver arribat a aquests càlculs. I tampoc no hi ha cap referència al que ingressa cada any la SGAE per les taxes aplicades indiscriminadament a ordinadors, discos durs, CD, DVD, en concepte de drets de la propietat intel·lectual perduts per aquestes còpies; no ho sé del cert, però em penso que, cada any, la SGAE ingressa molt més de 150 milions, de manera que no només no estarien perdent diners, sinó guanyant-ne més que abans.
Tampoc ni hi he vist cap reflexió sobre el fet que molts (moltíssims: sospito que la major part) de les obres descarregades no formaven part de la intenció de compra dels lectors (no les haurien comprades), bé per manca de suficient interès, bé per manca de pressupost, i que bé es pot donar (i sens dubte s’hi dóna) el cas contrari: en llegir una obra que no estimava, a priori, interessant, el lector descobreix que sí que ho és, i decideix adquirir-la. És a dir, continuen sense voler reconèixer el valor publicitari de les descàrregues, valor publicitari que no els costa res (despeses per publicitat que s’estalvien: aquestes tampoc no entren en llurs còmputs!).

L’última frase de l’article esmenta el que potser és la clau de llur problema: “El segon factor és l’absència d’un model de negoci definit.” És a dir, que com que els editors no saben adaptar-se al canvi tecnològic, van a lluitar per impedir-lo. Decididament, estan ancorats en l’era Guttenberg, i desapareixeran, si no es reciclen, tal i com van desaparèixer els amanuenses i l’activitat de còpia de manuscrits. És llei de vida (o de mort).

Powered by ScribeFire.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Informàtica, internet, Literatura, llibertat, llibre electrònic, Opinió, societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Editors ancorats a l’era Guttenberg: embolica, que fa fort!

  1. Amadeu Sanz ha dit:

    Ja m’havia cridat a mi també l’atenció això dels 150 milions. Crec que, a vegades, confonen el que ells voldrien i el que és en realitat, l’expectativa de benefici amb el benefici real. Si no espavilen, ho tenen cru. Cal posar a l’abast de tothom la cultura de la humanitat i a un preu molt raonable, o la gent tirarà pel camí del mig. Fins i tot els autors podríen beneficiar-se més d’autopublicar-se: amb preus més barats, podríen vendre més i tindre un marge de benefici més gran en cada exemplar venut.
    Salut, Giorgio.

  2. George Guinness ha dit:

    Doncs, sí, Amadeu, l’autopublicació és cada volta més senzilla, tant l’elaboració dels e-llibres com com la seva venda (i altres modes de guanyar diners que no són la venda). Però sembla que van pel mateix camí que els segells discogràfics.

    Salut, Amadeu!

  3. kukat ha dit:

    He llegit el mateix, i he pensat el mateix. Vivim en un món totalment manipulat pels mitjans de comunicació.
    Sort que ara tenim on triar a la gran xarxa!

  4. George Guinness ha dit:

    Esperem que no ens posin cadenats a la xarxa, kukat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s