Una prohibició, sobretot, simbòlica

El parlament català acaba de prohibir les corregudes de bous (curses de braus) a Catalunya. En realitat, aquesta prohibició només afecta una plaça, la Monumental de Barcelona, l’única que encara es mantenia activa; a més a més, hi ha la moratòria de 18 mesos, és a dir, que no s’aplicarà fins a gener de 2012. I tampoc no afecta els correbous, almenys, de moment.

Tanmateix, la repercussió mediàtica ha estat impressionant, no només de la sessió on s’ha votat, sinó de tot el procés, que ha durat mesos. M’ha sorprès, sobretot, descobrir que fa 19 anys que les corregudes estan prohibides a Canàries: no ho sabia; ni tan sols mon pare i ni el meu oncle, aficionats de tota la vida, ho sabien. I m’ha sorprès encara més que havia estat un diputat del PP el que va iniciar aquella altra prohibició, discreta fins al desconeixement (no s’hi celebraven corregudes en aquell moment). I és que les vares de mesurar són diferents quan la notícia és dóna a Catalunya, respecte a la resta d’Espanya; potser això demostra alguna cosa, no ho sé pas.

Tota Espanya tenia els ulls posats sobre el parlament català. Representants de la premsa de tot el planeta hi assistien, expectants. I la prohibició, insisteixo, només afecta a una plaça —val a dir, doncs, que l’afició, a Catalunya, estava ja en les últimes. Evidentment, hi ha quelcom de simbòlic darrere d’aquesta decisió. I si, en el seu moment, la prohibició canària no va tenir el mateix ressò haurem de concloure que la qüestió central estava molt lluny de la plaça, molt lluny del patiment del bou.

I, mira quina casualitat, mentre escric aquestes línies se’m creua un videoclip de Shakira, “Te dejo Madrid“, d’ambientació taurina: estan condemnats els bous a perviure només com a mite, com a imatge romàntica del valor? Potser. De moment, diuen que aquesta prohibició ens costarà, als catalans, entre 40 i 60 euros per barba; quan vulguin, que em passin la factura, que la pagaré encantat.

(Imatge procedent d’habacuc_1998, qui la distribueix
sota llicència CC-by-nc-sa; lleugerament modificada
per Giorgio Grappa i distribuïda sota la mateixa llicència.)

Powered by ScribeFire.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en 1x1, Opinió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Una prohibició, sobretot, simbòlica

  1. vicicle ha dit:

    Me’n alegre profundament d’aquesta decisió. Ja fa temps que dubto, fins i tot, de la conveniència de donar la informació taurina a la secció de Cultura i no de Successos del rotatius. Si qualsevol mossega a un gos o el ca ens fa miques, no cercarem el cas a les planes culturals -no sé si en Xina, sí. Bé, i no comencem ara amb la tradició. Si a això anem, també sembla tradició hispana escanyar a la parenta i no llegim els detalls entre les crítiques teatrals.

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Benvingut, Vicicle!

    Seria més adequat, sí.

    Les tradicions són sempre apassionants com a tema d’estudi, però no són en cap manera un argument, ja que, com a tal argument, s’oposen a qualsevol progrés. I em fa por que, en un futur no gaire llunyà, els historiadors, els psicòlegs, els sociòlegs, es pregunten per què, en ple segle XXI, continuàvem imitant els costums més sangonosos de l’antiga Roma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s