Els tres e-mosqueters

El lector electrònic (Leqtor) que tinc des de Setmana Santa m’està donant moltes satisfaccions, i més ara que Calibre (gestor de biblioteques digitals) me’l reconeix només connectar-lo per USB i em permet d’enviar-hi qualsevol dels textos de què disposo i en el format que més m’agradi. Sense Calibre seria difícil organitzar la gran quantitat, immensa, de llibres lliures disponibles en la xarxa, passar els PDF (format ideal per imprimir, però molt incòmode en el llibre electrònic) a ePub (format lliure específicament dissenyat per a aquests usos i que sembla que es va imposant a poc a poc) i trobar una obra concreta entre els milers que han caigut, de moment, en les meves mans.

Fa pocs dies que vaig acabar de llegir-me Els tres mosqueters, obra que només coneixia a través de resums infantils i d’adaptacions cinematogràfiques (Gene Kelly que estàs en el cel dels espadatxins dansaires; fotografia del film de George Sidney); un totxo de més 500 pàgines que, pel seu pes i mida, hauria resultat incòmode de llegir en condicions estiuenques (panxa per amunt en la platja o en la tumbona, per exemple) i que ha continuat pesant menys de 200 grams en els budells del Leqtor. A més a més, poder triar la mida de lletra més adient a la il·luminació de cada instant encara m’ho ha fet més agradable.

Descobrir amb detall el fosc passat d’Athos, intuir les aparents contradiccions d’Aramis, riure amb les fanfarronades innocents de Porthos, sorprendrem amb les absurdes idees de D’Artagnan respecte a les dones (m’estranya que la Gonzàlez Sinde no l’hagi ja censurat, al costat de l’Aventafocs) i seguir les extravagants aventures dels quatre amics m’ha fet passar unes estones tan amenes (tan desvinculades del món real), que no m’he sabut resistir a la temptació de seguir-los en la segona part, Vint anys després (un altre totxo de més de 700 pàgines), que també he trobat fàcilment a la xarxa. Feliçment, aquella màxima sobre la trista qualitat de les segones parts no s’està acomplint: hi estic descobrint uns personatges encara més complexos i fascinats, un argument encara més ric en complots polítics i una trama que posarà a prova l’amistat dels antics germans d’armes, de manera que se’m fa molt difícil prémer l’off i anar-me’n a dormir. Ja veure’m com acaba.

I, la veritat, la comoditat de no haver de carregar amb quilos de paper, no haver de conservar-los a una biblioteca que cada se’m queda cada dia més petita, poder localitzar-hi fragments amb un simple Ctrl-F (des de l’ordinador, és clar)… Què voleu que us digui? El major inconvenient que trobo al llibre electrònic és haver de substituir les inevitables anotacions al marge per un sistema de fitxes que, aquest sí, continuarà en el vell i senzill format paper (però també hi estic acostumat: cap problema real). Al menys, de moment.

Powered by ScribeFire.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en calibre, leqtor. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a Els tres e-mosqueters

  1. vicicle ha dit:

    Encara que no conec el Leqtor, vaig tindre l’experiència de llegir-me els 3 totxos del Larsson en el meu ACER Aspire one, un portàtil de 10″. Tothom en parlava, i fart d’esperar l’edició de butxaca, els vaig descarregar de la xarxa -per cert, em sentia com si perdés el temps, ni punt de comparació amb el Dumas. Tot i que supose no és el mateix, vaig comprendre de sobte les grans avantatges que la lectura digital amagava, sobretot a l’estiu o al llit i si el que llitges es llarg i t’enganxa de debò. I conste que no sóc cap incondicional dels “aparatets”, ben bé al contrari, sóc addicte al paper escrit i a la escriptura manual. Qui sap si el llibre del futur tornarà a tindre el seu suport natural d’aire i memòria.

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Hola, vicicle.

    Jo també tinc un ultraportàtil similar, però la veritat és que no hi ha color: els llibres electrònics, qualsevol dels que fan servir pantalla de tinta electrònica, són molt més lleugers, totalment silenciosos i no s’escalfen. I molt més còmodes per a la vista, tan semblants al paper que arriba a sorprendre.

    Però aquest aparells només serveixen per llegir, de manera que no els recomanaria més que als lectors intensius. Ara bé, no els trobo còmodes per llegir llibres de consulta, ni còmics, ni texts amb gran quantitat d’imatges o de taules. Llegir novel·les i assaig crec és el millor ús que se’ls pot donar.

    Mira, tinc pendent els llibres del Larsson, a veure si em llegeixo un, com a mínim.

  3. papapep ha dit:

    Jo encara el tinc més petit! (el lector de llibres, clar XD) jo llegeixo llibres al meu HTC Magic amb Android, amb un programa de nom Aldiko, versió gratuïta o versió premium per poc més de 1,5 €, que també enllaça perfectament amb el Calibre i em té completament abduït cada nit, llegint més que mai (per que diguin que els ginys electrònics maten la lectura :P).
    Primer va caure les “Narraciones completas de Sherlock Holmes” (absolutament brillants)* i ara estic enfrascat amb “La catedral del mar”, obra que he menystingut i rebutjat durant anys sense raó aparent i que, un cop he començat, em té abduït fa un munt de dies.

    Handicap: no trobo gaires e-llibres en català. No em passa res per llegir en castellà, no em fa mal ni em resta capacitat de ficar-me dins la trama de la novel·la, però m’agradaria més llegir-los en català, vés. 🙂

    * Avís a navegants: gràcies al Carles Oriol que m’ho va referenciar, he sapigut que la BBC ha començat a emetre una nova sèrie que recrea les novel·les de Sir Arthur Conan Doyle al segle XXI. He vist els dos primers capítols poc després de rellegir el llibre original, i la posada en escena, la tria d’actors i la producció de la mateixa és absolutament brillant. Més que recomanable. (ja sabeu on trobar aquestes coses i no em fareu posar-ho aquí, oi??? XD)

  4. Giorgio Grappa ha dit:

    És una pantalla molt petita, et fotràs la vista! Creu-me, el paper electrònic és una altre món.

    És veritat, hi ha molt poca oferta de llibre electrònic en català. Prova a passar-te per aquí i per aquí 😉 .

  5. papapep ha dit:

    Què va? si pots regular el contrast de manera genial. El programa té mode nit/dia (invertint fons i lletra) i va collonut 🙂

    Gràcies pels enllaços !

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s