Feliç Ramadà

Demà, 11 d’agost, començà el mes de ramadà, el mes del dejuni sagrat per als musulmans. Com que enguany cau en estiu, resultarà especialment dur. Per qui no ho sàpiga, durant tot aquest mes els musulmans s’abstenen, entre la sortida i la posta de sol, de menjar, de beure (fins i tot aigua), fumar, emprar perfums i mantenir relacions sexuals.

Vist així, des del punt de vista d’un no-musulmà pot resultar incomprensible comprovar que els creients (o una part significativa) esperen amb il·lusió aquest dejú ritual i el practiquen amb alegria. De fet, no conec cap catòlic que esperi la Quaresma amb el mateix esperit.

Tanmateix, qui s’aventura a fer-ne l’experiment descobreix que, tret de la sensació de sed (exasperant quan portes quatre o cinc hores fent classe, és a dir, parlant), la resta és ben diferent del que hom esperava: res de decaïment cap al migdia o durant la tarda; ans al contrari, després dels dos o tres primers dies, hom experimenta en aquestes hores una lucidesa i una energia (que es transformen en activitat, sobretot en activitat intel·lectual) inesperades. I, sí, jo mateix pensava que la suggestió podria ser una explicació més que plausible; però em conec bastant bé i sé que no hi ha suggestió que em duri tot un mes.

No, enguany no practicaré el dejuni de ramadà: no estic en la mateixa disposició anímica de fa deu anys, quan hagués estat capaç de menjar-me el món (bé, de fet, me l’havia menjat) i sé que no ho resistiria. Però alguna cosa allà dintre em diu que aquest ramadà és especial per a mi i, ja que no el puc seguir físicament, d’alguna manera (que no sé com definir, però això no és important) el vull observar; ço és, no en sentit d’observació d’un precepte religiós, sinó en el sentit de subjecte que observa quelcom que li interessa.

Potser faré un Ramadà blocaire.

Powered by ScribeFire.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en ramadà. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Feliç Ramadà

  1. vicicle ha dit:

    Crec, potser estiga equivocat, que aquesta energia i lucidesa que produeix el dejuni és la conseqüència del estrès al que el cos es veu sotmès. Així el sistema nerviós es posa les piles, podríem dir, és alerta. No sé si s’ha fet algú estudi seriós sobre la perduda o el guany de pes tot just acabat el ramadà, ja que el cos quan li canvies el subministrament d’energia té tendència a emmagatzemar. I no vull valorar el descrèdit o la relativitat espiritual que tot açò produiria.

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Podria tenir aquest origen, vicicle, no ho sé. Jo no em sentia gens estressat, però (tret dels tres primers dies, això sí). Potser donar-li un descans al sistema digestiu hi tenia alguna cosa a veure (era hivern, entre la sortida i la posta de sol no hi havia més de deu hores, no es feia tan pesat com ho deu ser ara, en estiu).

    Pel que fa al pes, no vaig perdre ni un gram en tot el mes. Ja fa deu anys d’això i no ho he tornat a repetir.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s