En primer lloc, perquè m’agrada contradir-me: ser massa fidel a les pròpies idees no em sembla una virtut, sinó un defecte que m’impossibilitaria evolucionar, madurar, créixer.
2n, perquè estic fins els collons de veure com, a més de furtar-nos els diners, els polítics es dediquen a fer lleis en contra de la llibertat (la teva, la meva, la nostra) i a administrar espantosament les engrunes que deixen en les arques públiques.
3r, perquè la cultura és intercanvi, i els polítics tradicionals no fan més que posar entrebancs a l’intercanvi de la cultura en benefici d’uns intermediaris (mai dels creadors) que no estan saben adaptar-se a les noves realitats tecnològiques i socials que pretenen frenar tota mena d’avenços pensant només en llur benefici particular.
4t, perquè la ciència no avança sense l’intercanvi lliure de la informació, i els polítics tradicionals no fan més que posar entrebancs a l’intercanvi de la informació, cosa que se sol transformar en greus costos socials, com ara els altíssims cànons pagats per usar tecnologia estrangera (llicències de programari) o per medicines (gravades amb patents abusives), cosa que danya la nostra economia i que posa en perill la vida dels que no poden pagar per les patents.
5t, perquè la cultura no avança sense l’intercanvi lliure d’informació, de llibres, de pel·lícules, de música, i sense cultura els pobles no són més que pastura per a les multinacionals.
La llista de raons podria ser molt més extensa, però no us vull avorrir. El cas és que he decidit clavar-me en el Partit Pirata de Catalunya i col·laborar-hi tant com pugui, al menys durant els seus primers passos.
De segur que, en els darrers anys, heu sentit parlar del naixement d’aquest partit, primer a Suècia, després a diversos països d’Europa, i ara, a poc a poc, a la resta del món. Tranquils, que no us en faré cap míting: si voleu més informació, de segur que sabreu on trobar-la.
Powered by ScribeFire.
Giorgio Grappa
Jordi Monteagudo
Tuxet
Anotacions al marge 
Va de debò? Potser visc una mica massa al marge, però t’asseguro que no n’havia a sentit dir mai res, d’aquest partit.
A que sona a broma, eh, Isnel? A pel·lícula de pirates amb el Burt Lancaster o amb l’Errol Flint?
La primera volta que en vaig sentir parlar, a mi també m’ho semblà; però, no: va de debò 😀 .
A l’abordatgeeeeeee!
Arrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrr!
sembla un partit molt interessant
Deia el Fuster: “Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions” Bona singladura i rumb profitós.
Jo també em pensava que mai em faria de cap partit polític i en canvi ara he canviat de parer. No sé si pirata.cat serà el millor partit del món però de ben segur que em serà molt més proper que els que tenim ara mateix a la vista.
Qui havia d’imaginar-se de petit que quan fos gran seria un Pirata.cat 🙂
Si “re-bategeu” el partit, potser també m’hi apuntaré!
Deric, com a mínim és un partit fresc i diferent.
@Eduard això no és tan fàcil, sorgeix d’un moviment coordinat a molts d’altres països. Un canvi de nom també hauria de ser coordinat, crec jo.
No és que a mi m’agradi especialment però mira, posats a identificar-me amb alguna cosa prefereixo ser una mica transgressor. En el fons el que importa no és la bandera sinó l’ideari. Ens hem de donar a conèixer amb els fets més que amb les paraules.
vicicle, gràcies pels ànims, i gràcies per citar al mestre Fuster!
alexm, com diu la cançó, “la vida te da sorpresas”. I quina sorpresa més gran que esdevenir pirata!
Eduard P. C., com ja t’ha explicat l’Àlex, el canvi de nom és una cosa complicada i poc probable. A mi, de bon començament, tampoc no em feia el pes: com diu el Richard M. Stallman, un pirata no és un senyor que descarrega música per internet, sinó un bèstia que assalta un vaixell per saquejar-lo i, si s’escau, segresta o mata els tripulants i la tripulació.
Tanmateix, els diccionaris ja van incloent la denominació “pirata informàtic” amb diverses definicions, de manera que potser l’opinió del RMS va estant una mica desfasada (que no equivocada).
Em sembla que ara sí que ja tinc a qui votar a les properes eleccions! 😉
El mateix m’ha succeït a mi, sóc bastant reaci a participar d’eleccions ja que em nego a participar d’aquest sistema que no califico de democràtic, tot i així tinc esperançes en aquest partit que lluita per a que visquem en una democràcia, de les de debó. Digue’m il·lús, potser, però almenys els hi donaré el meu vot de confiança i si s’escau ajudaré a que pugui aconseguir el que es proposa.
Oi que sí, Arnau? A mi em passava el mateix, estava per abstenir-m’hi.
Encara queda alguna engruna d’il·lusió, Ferdinand, quan ja pensàvem que no en quedava cap. Almenys, és el meu cas.