Que no mos passe res

Apuro els darrers minuts del pitjor any de la història. Bé, sí, admeto que, probablement, sóc una mica subjectiu; però, què hi voleu? m’han baixat el sou, m’han congelat la pensió (la dels meus pares), m’han anunciat que no em jubilaré fins als 67. Ah, i, professionalment, no han parat de dir-me que sóc o un incompetent o un mal treballa (a més d’altres petits detalls que deixo a la vostra imaginació). El pitjor any de la meva història.

De manera que, aquí estic, disposat, no ja a canviar d’any, sinó a fugir del 2010. El ritual no difereix gaire de l’habitual: sopar familiar més bé lleuger (l’edat no perdona, i no em refereixo a la dels meus pares, que ja tenen a punt els bitllets per al proper viatge, sinó de la meva), cava, dolços, cafè. En la tele, afortunadament, una comèdia: la Plaza del Sol no és sant de la nostra devoció i no ens agrada el raïm. I, a poc a poc, aquest remaleït any es va exhaurint.

Afortunadament, no hi ha any que cent anys duri.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Que no mos passe res

  1. Silenci ha dit:

    Bon any, Giorgio! 🙂

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Silenci! Quina sorpresa! Bon any, bonica, i ben tornada!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s