Substituir Gnome-Screenshot per Shutter en Gnome (o els petits inconvenients dels grans escriptoris)

En la meva màquina més potent tinc instal·lada la Ubuntu Maverick de 64 bits amb l’escriptori Gnome. Avui m’he decidit a substituir la utilitat de captura de pantalla que porta d’origen, Gnome-Screenshot, per una altra molt més potent i amb característiques molt interessants, Shutter, i he comprovat que els grans escriptoris amb tot d’utilitats meravellosament coordinades entre elles poden arribar a ser una mica tossuts si l’usuari vol introduir-hi canvis. Per sort, sempre hi ha alguna manera solucionar el que calgui; us conto la meva petita odissea (més que res perquè, a la propera actualització de Gnome-Screenshot, o quan instal·li la propera versió d’Ubuntu, se’m fotrà l’apanyo i l’hauré de repetir, i em vindrà bé rellegir aquesta xulla).

De primer, he intentat eliminar el paquet gnome-screenshot , però l’Aptitude m’ha dit que calia eliminar, a més a més,   gnome-utils i   ubuntu-desktop . Un parell d’ullades amb   aptitude show m’han alertat: cap problema si eliminava el primer; però l’ ubuntu-desktop serveix per gestionar els processos d’actualització del conjunt, de manera que he hagut de renunciar a l’eliminació del gnome-screenshot (prefereixo evitar possibles maldecaps en el futur). Cap problema: no crec que ocupi gaire al disc dur.

Després, he desactivat la drecera de teclat que activa  gnome-screenshot amb Impr Pant; des de Sistema / Preferències / Dreceres de teclat he inhabilitat tant aquesta, que captura tot l’escriptori, com la d’Alt + Impr Pant, que captura una finestra. Bé, això creia jo: he fet la prova i continuaven responent igual, llençant el Gnome-Screenshot com si res. He sortit i he tornat a entrar al meu usuari, però res. He comprovant si estaven assignades aquestes dreceres, per partida doble, des del Compiz; però no, no era així. He mirat a la configuració del meu Xbindkeys, per si de cas, però tampoc. I, com que ja no sabia per on cercar aquesta assignació, he hagut d’enginyar-me’n una alternativa.

I l’alternativa ha estat tan senzilla com com localitzar els executables de   gnome-screenshot i de   shutter (amb   whereis ), canviar el nom del primer a un nom de reserva (gnome-screenshot_vell) i crear un link a   shutter de manera que es fes passar per l’altre:   $ sudo ln -s /usr/bin/shutter /usr/bin/gnome-screenshot ha completat la màgia.

Consideracions i comentaris

  • Els grans escriptoris t’ho donen tot fet i mastegat, d’acord; però a la mínima que vols canviar-hi alguna cosa, et pots trobar amb petites dificultats.
  • Afortunadament, sempre hi ha una altra manera de fer les coses: això encara és GNU/Linux!
  • Quan vaig debutar amb la Dapper Drake ni tan sols hauria pogut entendre el que acabo de fer: un prova més dels valors didàctics del programari lliure i de la seva filosofia.
  • Tafanejar en els budells de la bèstia és molt divertit. Llàstima que també sigui perillós: Draco dormiens nunquam titillandus.

I si algú em sap dir on s’amaga aquella assignació de tecles que no he sabut trobar, li quedaré molt agraït.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada s'ha publicat en entorns d'escriptori i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Substituir Gnome-Screenshot per Shutter en Gnome (o els petits inconvenients dels grans escriptoris)

  1. pep ha dit:

    Ho sento, no et puc ajudar. Jo, per evitar aquestes cosetes (i d’altres), he optat per instal·lar sempre a partir de ISOs mínimes o, en el cas d’Ubuntus, de la versió server i construir l’escriptori a partir de la línia de comandament i defugint dels paquets que ho engloben tot (tipus apt-get install gnome-desktop). Salutacions de Figueres.

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Hola, Pep!

    Jo també vaig fer instal·lacions mínimes durant una breu temporada; Va ser una experiència molt educativa i els resultats em van agradar molt.

    L’inconvenient era haver de repetir el procés cada 6 mesos en tres màquines diferents: es feia pesat. Però diuen que, aviat, Ubuntu passarà a ser una «rolling distro» (no recordo si es diu així) i m’ho replantejaré.

    Per sort, fer un enllaç simbòlic és fàcil i ràpid.

  3. pep ha dit:

    Lo del “rolling release” de l’Ubuntu va resultar una falsa alarma (http://www.muylinux.com/2010/11/25/ubuntu-no-sera-una-distribucion-rolling-release-a-pesar-de-que-a-muchos-os-gustaria/).

    Nosaltres a la seu de l’associació fem moltes instal·lacions d’Ubuntus, però sempre hi posem les versions LTS pel que dius: resulta pesat cada 6 mesos de tornar-hi.

    De totes maneres la filosofia Arch (El tinc en dos dels tres pcs d’ús habitual) es bona teràpia aplicar-la a l’Ubuntu… i com també dius, molt educatiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s