De la mort de Franco a la derrota d’ETA

Són dies intensos: Pirates de Catalunya ha reunit els avals necessaris i es podrà presentar a les eleccions generals per les quatre circumscripcions catalanes; Gadafi ha estat mort a trets, linxat, al seu poble natal; ETA anuncia l’abandonament definitiu de la violència. I, tot això, en mig d’una crisi global que fa trontollar els fonaments del món occidental. Per on comencem?

No tinc la informació necessària per opinar sobre els fets que han portat ETA a anunciar la fi dels assassinats i de la violència. Sembla ser que els anys que porta la societat basca plantant-hi cara decididament hi té molt a veure; sembla ser que la societat basca és la protagonista d’aquesta victòria. ETA, però, juga amb les paraules i ni reconeix cap derrota ni admet haver comés cap crim, ni tan sols un error: ni un mot sobre les víctimes.

Els grups polítics majoritaris fan declaracions prudents: que si és el moment de l’esperança, però, també, de la prudència; que si és el moment d’avançar cap a la pau, però sense oblidar les víctimes.

I és aquest detall, la voluntat de no oblidar les víctimes, el que em crida poderosament l’atenció: els mateixos partits (el mateix partit) que s’oposa fèrriament a qualsevol tipus d’exercici de memòria històrica, a qualsevol tipus de reconeixement a les víctimes de la Guerra Civil (a les que neguen fins i tot el dret a ser rescatades de les fosses comunes per donar a llurs famílies el consol d’un soterrar digne), ara exigeixen que les víctimes d’ETA no siguin oblidades, i que en rebin les compensacions legals i morals a què tenen dret.

Aquesta diferència de criteris (amb Franco, no; amb ETA, sí) només la puc entendre pensant que Franco, avui en dia, hauria militat en aquell partit (com fan els ministres del dictador). O, encara més, aquell partit, per més que ho vulgui ocultar, continua sent franquista.

Esperem que, amb la lliçó apresa, els errors d’una transició mal tancada no es repeteixen en el procés de pau que ara comença, pel bé de la societat basca i de les víctimes d’ETA i llurs famílies.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a De la mort de Franco a la derrota d’ETA

  1. SiscoGarcia ha dit:

    No oblidis que és el partit que hi ha ara mateix al govern de Madrit és qui a la primera legislatura, quan podia comptar amb el suport de la immensa majoria de grups parlamentaris per tirar endavant la llei de memòria històrica que hagués volgut, va optar per fer una llei de memòria històrica que fa pena (de fet volia dir que fa cag**) i que és lluny de ser exemplar a nivell mundial, tenint en compte convenis internacionals de drets humans i diversa normativa. Sembla que el franquisme no sols està instaurat al partit que li és successor 😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s