L’Església Missionera Copimista

 

Fa un parell de dies, em va sorprendre la notícia: l’administració sueca ha reconegut el caràcter d’associació religiosa a l’Església Missionera Copimista («Det Missionerande Kopimistamfundet» en l’original; «The Church of Kopimism» en anglès). L’article en el bloc de Rick Falvinge, fundador del Partit Pirata suec (gràcies a Antoni Serra per la traducció) en va ser el primer avís, crec. 

En un primer moment, vaig pensar en una broma monumental dels membres del Partit Pirata suec; després de tot, ja van mostrar un gran sentit de l’humor en anomenar Pirata al propi partit. Les notícies han anat aclarint-se una mica (no gaire), i el fet sembla confirmat; suficientment confirmat perquè alguns mitjans de comunicació tradicionals (BBC, Liberation, Ara.cat) se’n facin ressò. Arriba l’hora, doncs, de recapitular i de reflexionar-hi una mica (no és cosa fàcil ni prudent, ja ho sabeu, barrejar política i religió).

Sembla ser que alguns membres de la branca jove del Partit Pirata suec van començar, fa un any, els tràmits per obtenir aquest reconeixement. La proposta es basa en reconèixer que la informació és sagrada, i que compartir-la és un sagrament. A partir d’aquí, i per establir un paral·lelísme que hauria de resultar familiar als lectors, un USB que contingués les obres completes de Ramon Llull, el Tirant lo Blanc i els poemes d’Ausiàs March seria l’hòstia (vull dir que seria equiparable a l’hòstia consagrada per als fidels d’aquesta nova església); compartir aquesta informació vindria a ser com una mena d’eucaristia.

Sembla ser, també, que aquesta religió no proposa cap déu que ho solucioni tot (o que en tingui la culpa): només posa en valor la informació i la seva comunicació. Res que els estats totalitaris (i la major part dels que presumeixen de democràcia) no sàpiguen, i per això procuren aturar-la amb tots els recursos al seu abast (SOPA, llei Sinde-Wert, frontera digital bielorusa… o censura total Xinesa, és tot el mateix).

Ara, però, la comunicació és un fet religiós: intentar aturar-la passa a ser un atemptat contra la llibertat religiosa; de moment, en Suècia. I aquesta és la genialitat d’Isak Gerson i Gustav Nipede, caps visibles de la iniciativa: dotar d’una mena d’immunitat religiosa a tots els qui practiquen l’intercanvi d’informació, fins i tot l’intercanvi de fitxers protegits (cosa prohibida en Suècia, ves per on). És a dir, afegir un nou element, potent i complicat, que pot ser cridat en la defensa de tot aquell que es vegi perseguit per les multinacionals de la censura.

 

Hi haurà qui se’n sentirà ofès, és clar. Els creients de qualsevol religió (els creients sincers, que n’hi ha) poden pensar que no és correcte que una postura filosòfica sigui «elevada» al nivell de creença religiosa. S’hi pot respondre que aquesta és una postura filosòfica que, a diferència de tantes religions, no cremarà ningú en la foguera; s’hi pot respondre que aquesta és una postura filosòfica que defensa l’intercanvi, també, de la informació religiosa, de qualsevol religió; s’hi pot respondre que un objectiu tan senzill com és la defensa de l’intercanvi de la informació més aviat ajuda a crear un món més just que no pas el contrari. I, en alguns casos, s’hi pot respondre que, ja que algunes religions tenen estat propi, i ja que la immunitat diplomàtica protegeix alguns dels líders religiosos del món, bé està que es canviïn les tornes i que opcions tan respectables com aquesta puguin gaudir dels beneficis de l’estatus de religió.

 

La història no ha fet més que començar; però, a jutjar per l’interès que ha despertat (ahir, la pàgina de l’Església Copimista es va veure desbordada per les visites), la història serà llarga, apassionant, complicada i, probablement, divertida.

 

Copieu i compartiu.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Uncategorized. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’Església Missionera Copimista

  1. lluisanunez ha dit:

    Cal recordar aquí l’església Pastafari http://www.venganza.org/ que va néixer amb un propòsit: reivindicar el dret a donar una versió pròpia de la creació (i.e., que tot va ser creat per un Spaghetti Monster amb ulls de mandonguilla) per a integrar-la als programes docents de ciències naturals, si s’hi integraven, com es proposava, les teories creacionistes. Localment, va complir amb el seu objectiu. Globalment, és la comunió dels que pensen que la ciència i la veritat són sagrades, i els creacionistes, uns sacrílegs.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s