Dret de cuixa

Quan estudiem l’edat mitjana, ens solen cridar l’atenció alguns tòpics que, per contrast amb l’ús dels nostres temps, ens semblen insòlits i absurds. Un d’aquests tòpics és, sens dubte, el dret de cuixa, que permetia al senyor accedir carnalment a la serva en la seva nit de noces —abans que ho fes el marit, és clar. La memòria d’aquest abús ens fa sospirar alleujats en creure que, en els nostres dies, ni hi ha lleis tan injustes ni ningú està per sobre de la llei.

El nostre sospir alleujat es trenca, però, en saber que els magnats de sang blava han estat substituïts pels magnats de diners (sovint, negres) i aspiren, com aquells, a estar per damunt de qualsevol llei que els destorbi; i, a més a més, ho exigeixen sense cap vergonya, a plena llum del dia. És el cas de  Sheldon Adelson, el promotor d’Eurovegas, que, per instal·lar el seu macroprojecte a les nostres terres, exigeix una sèrie d’exempcions legals i fiscals, és a dir, estar exempt de les lleis que, com a estat i autonomia democràtics, ens hem donat.

En època feudal, semblants pretensions haurien desfermat la ira del poble (i dels nobles que es veiessin perjudicats, és clar) i haurien acabat, molt probablement, en un bany de sang. En canvi, en aquests temps tan democràtics i justos, els nostres polítics, els mateixos que han jurat guardar i fer guardar les lleis, es desviuen per tant despòtic personatge i li van al darrere (començant pel Molt Honorable Senyor —o això diu el tractament oficial— president Mas) com una cohort d’aduladors llepaculs amb corbata.

Per a tan injustificable conducta, han trobat la justificació ideal en la crisi i en l’atur que aquest projecte ajudaria a pal·liar (dins de no se sap quant de temps). I no recorden —no volen recordar i no volen que recordem— que han estat ells, amb el seu desgovern i, sovint, amb presumptes actuacions delictives, els que han ajudat a enfonsar l’economia del país. Entre altres disbarats, proposen la construcció de no-sé-quants mils habitatges al voltant d’aquest megalòman projecte, com si no haguessin encara, fruit de la bombolla immobiliària que els nostres pròcers van encoratjar, una quantitat molt superior d’edificis de nova planta, encara per habitar, i tantíssims més es troben paralitzats a mig construir.

És comprensible escoltar les veus de centenars d’aturats que, amb l’esperança que els toqui la minsa «pedrea» d’aquest sorteig de Nadal fora de temporada, defensin innocentment el projecte: ignoren que, en aquests casos, la mà d’obra és sobretot immigrant (una de les lleis que el magnat reclama estalviar-se el Mr Marshall de torn és, casualment, la d’estrangeria), tant a l’hora de construir com a l’hora de treballar en el macrocasino. És trist veure com, un cop més, la crisi indueix els proletaris a donar suport a la dreta que la va provocar.

Tot plegat, tan absurd i tan insòlit com si les feministes reclamessin el retorn del dret de cuixa.

Aquesta entrada ha esta publicada en Política, societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Dret de cuixa

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Com sempre boníssim… sublim gairebé😉

    Ja era hora que algú en parlés en aquests termes d’aquesta violació de drets impune.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s