Intifalla

Llegeixo a l’Ara.cat que ahir, en la primera mascletà de les Falles, alguns centenars de persones van escridassar l’alcaldessa de València, Rita Barberà, i el president de rebot del govern de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, quan van sortir al balcó de l’ajuntament. El fet és, com a mínim, insòlit: el més habitual és que els congregats cantin a allò de «que bote l’alcaldessa! que bote l’alcaldessa!». Per qui no estigui familiaritzat amb els rituals de la festa, potser anirà bé explicar-ne un parell de detalls.

Tot i que sant Josep se celebra el 19 de març, a la capital del Túria es respira pólvora (pólvora festiva, element indispensable) des del primer de març: des d’aquest dia fins al 19, a les dues del migdia es dispara una mascletà en la plaça de l’Ajuntament (plaça del País Valencià fins que el PP va guanyar les eleccions municipals, fa molts anys). Com és de rigor, l’alcalde convida a diverses autoritats i personalitats a gaudir de l’espectacle des del balcó de l’ajuntament, una posició privilegiada. De pas, els afortunats VIP poden veure i escoltar de ben aprop com la Fallera Major de València pronuncia les paraules màgiques: «Senyor pirotècnic, pot començar la mascletà!» I, puntualment, dóna inici la simfonia del soroll i de l’olor a pólvora que tant ens agrada als valencians i que tant costa de comprendre i d’assimilar a bona part dels esmaperduts (i, sovint, espantats) visitants.

Com que a València, al març, la primavera ja va alterant la sang del jovent, és habitual que bona part dels alumnes de secundària i de batxillerat facin campana a última hora del matí per poder assistir-hi. Però no penseu que són només els centres la ciutat els que es despoblen: també els instituts dels pobles dels voltants es queden gairebé buits, mentre el trenet (uix, perdó, volia dir el metro… em pot la nostàlgia) els aboca en grans contingents a l’estació del Pont de Fusta.

Doncs, ara, afegim alguns detalls d’última hora i ja tenim el còctel a punt: un govern valencià en xifres vermelles i amb un nivell rècord de casos de presumpta corrupció, un expresident valencià exculpat per un tribunal popular in extremis, retallades sense fre a la despesa educativa, un hivern sense calefacció en moltes aules per manca de pagament, alumnes que surten al carrer per protestar i són tractats pitjor que terroristes… Us he dit ja que l’Institut Lluis Vives, el dels estudiants que es van atrevir a sortir al carrer a protestar, està a dos-cents metres de l’ajuntament de València? Sí, una casualitat sense importància.

Com evolucionaran aquestes protestes? Es conformarà l’alcaldessa amb pujar el volum de la música tradicional per ofegar els crits dels descontents? O, amb l’excusa del perill de la pólvora, les vetarà amb la presència massiva dels antidisturbis? I, sobretot, què passarà durant el cap de setmana previ a sant Josep, amb la ciutat envaïda de turistes i la sang encesa per la indignació, per la primavera i per la pólvora?

Un còctel perillós que molt fàcilment podria acabar en tragèdia. Sobretot, si els responsables de les forces de seguretat continuen amb la política de matar mosques a canonades.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Educància, Política, societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s