El caràcter crític de les Falles i la lògica de la Intifalla

Sense caure en nivells acadèmics, crec que cal aclarir alguns aspectes bàsics de la festa de les Falles, tant per al públic foraster com per a molts valencians (fallers inclosos) que només en coneixen l’aspecte més lúdic. Els atacs que està rebent el moviment la Intifalla fan que calgui explicar quatre cosetes.

L’origen de la festa no és gaire clar, però pel fet ser-ne el foc l’element principal i per celebrar-se tan a prop de l’equinocci de primavera, fa pensar que les seves arrels més remotes podrien atribuir-se a festes paganes del cicle solar relacionades amb la fi de l’hivern. Tanmateix, cal recordar que s’origina a València, una ciutat que ha patit diversos processos d’aculturació (substitució de la cultura local per la romana, d’aquesta per la gòtica-visigòtica, d’aquesta per l’aràbiga, i d’aquesta per la catalana), de manera que podria tenir un origen molt més modern.

De fet, una de les teories més comunament acceptades és que els fusters de la ciutat, a partir del moment que podien treballar tot el dia sempre emprar il·luminació artificial en els tallers, treien un travesser de fusta on solien penjar els llums (anomenat «parot») i, amb altres fustes inutilitzables, feien una foguera a la porta dels establiments, al temps que festejaven el seu patró, sant Josep. Amb el temps, es va començar a «vestir» el parot, a donar-li semblança humana, a identificar-lo amb el poder opressor, i el camí cap a unes falles («falla» significava tant «torxa» com «foguera») crítiques estava obert.

Al segle XIX, molts barris de València tenien la seva falla, i els ninots simulaven personatges del barri, o de la ciutat, o del govern, en un exercici de crítica per, per una dia (en un principi, les falles es plantaven el mateix dia de la festa), els cantava les veritats als poderosos o es burlava dels petits defectes d’alguns veïns. A meitat del segle XIX, l’escriptor (i polític) Josep Bernat i Baldoví, el Sueco, va publicar el primer «llibret de falla», on explicava el com i el per què dels elements de la falla de l’Almudí. Al llarg de més de segle i mig, les falles han sigut això, crítica als vicis de la gent del barri, crítica als hàbits deshonestos dels poderosos.

La dictadura franquista, però, va tenir molt clar que no podia ni prohibir les falles ni tenir-les com a enemic (altres ja hi havien fracassat), de manera que se’n va apoderar. Ja l’any 1940, la fallera major va ser la filla d’un general, per deixar ben clar qui manava, i va instaurar un llarg període de falleres majors filles d’alts càrrecs del règim. A més a més, va impulsar la Junta Central Fallera, que es va convertir en un niu de membres del Movimiento, encarregats d’exercir la censura des de dins. L’apoderament, com es pot veure, encara dura.

Tanmateix, la pròpia naturalesa crítica de la festa fa que, aquí i allà, ara i adés, apareguin veus reivindicatives, moviments que apliquen les normes de la festa per criticar els qui prohibeixen tota crítica. Per exemple, l’any 1945, davant de l’estricta prohibició franquista de publicar prosa en català, la revista fallera Pensat i Fet va sortir íntegrament en vers; l’any següent, però, ni tan sols va poder publicar-se. Avui, davant d’un estament polític tacat de corrupció, els valencians ens aclamem a la Intifalla i xiulem al balcó de l’ajuntament. Ens fan fora de la plaça amb vehicles de neteja, cadafals i policies? Cap problema: sabrem trobar altres canals per expressar que no admetem més retallades després que ells s’han emportat diners públics a cabassos.

La Intifalla no ha fet més que començar.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en intifalla, societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s