O còmplice o ximpleta

O n’era còmplice o és una ximpleta integral: així s’ho plantejava el poble, que no té pèls en la llengua, mentre la premsa d’aquest país (i la de l’altre) guardava silenci durant moltes setmanes: la por (a què?, que no vivim en un estat democràtic i sense censura?) els va fer prudents, i només ara comencen tímidament a dir-ne alguna cosa. Tant s’hi val, perquè ja han fet tard: la justícia, per mediació del jutge José Castro, ja s’hi ha pronunciat.

En el carrer, en les tertúlies dels bars, l’opinió era ben clara: no és raonable que, dins del matrimoni, hi hagi gaires secrets. I no ho és, no perquè ho mani cap llei, sinó per pura lògica fisiològica: dues persones que dormen juntes, que comparteixen la cambra de bany, que es veuen les cares abans d’haver-se-les rentades i maquillades convenientment, no és fàcil que tinguin gaires secrets.

I, si els secrets en qüestió tenen magnitud milionària, de milions d’euros, encara es fa més difícil de creure: cotxes de luxe, grans mansions, grans viatges, són coses que no es poden amagar, que no es poden deixar de veure. Per això, quan el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, va començar el seu purgatori judicial, la pregunta natural i inevitable era quina hauria estat la presumpta participació o el presumpte coneixement de la seva dona, la infanta Cristina, en les presumptes irregularitats del marit. I el poble ho tenia clar: o presumpta còmplice o presumpta ximpleta.

Sembla ser, però, que el jutge ha donat per bones dels declaracions d’Iñaqui Urdangarin i que ha interpretat que, efectivament, formar part d’una junta directiva o ser secretària d’un consell d’administració són papers «merament testimonials» on «no hi desenvolupava cap tasca».

És a dir, el jutge ha determinat que no n’era còmplice.

Aquesta entrada s'ha publicat en corrupció, societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a O còmplice o ximpleta

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Ergo…

    De tota manera, crec que no se l’havia de cridar a testificar per cònjuge, sinó per sòcia. Caldria veure si com a sòcia n’era còmplice… o ximpleta😉

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Certament. El que volia destacar és que, com a conjugue, no pot al·legar (almenys, no d’una forma creïble) ignorància.

  3. SiscoGarcia ha dit:

    Cert… ni com a sòcia.

    De tota manera me n’alegro de constatar que gràcies a aquestes decisions podem saber que uns ciutadans són més iguals que d’altres davant de la justícia.

  4. Giorgio Grappa ha dit:

    Home… als socis, se’ls pot enganyar. De fet, em sembla que és pràctica habitual en el món dels negocis: enganyar als socis, als accionistes, als clients…

  5. SiscoGarcia ha dit:

    Als cònjuges també!

    … no fotis que al final tindrà raó el jutge, i no podrem concloure que n’havia de ser conscient😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s