La sentència del TSJC, o com disfressar de victòria una amarga derrota

No tinc formació en lleis, de manera que interpretar la sentència del Ple de la Sala Contenciosa Administrativa del TSJC (gràcies al periodista Jordi Salvia per compartir l’enllaç al Twitter) se m’ha fet molt costerut; he hagut de recórrer a altres opinions, de gent amb més coneixements que jo, per assegurar-me que ho havia interpretat correctament (tot i així…): la Generalitat té l’obligació de garantir l’ensenyament en castellà als tres alumnes les famílies dels quals ho van sol·licitar. Això no vol dir que s’hagi de canviar (ara mateix) tot el sistema educatiu, però deixa la porta oberta a que altres famílies expressin la mateixa petició; aleshores…

Aleshores, altres famílies ho demanaran, no ho dubteu. Tres, trenta, tres-centes, tres mil o trenta mil, la xifra no es pot preveure (no la sé preveure), però serà alta: falten mesos per obrir les matrícules per a l’ensenyament obligatori del curs vinent, de manera que els grups (els lobbys) interessats en fer créixer aquestes xifres tenen temps per organitzar-se i per convèncer les famílies. Hi ha grups amb perfils especialment favorables: grups espanyolistes (PP, Ciudadanos…) i immigrants espanyols o sud-americans d’incorporació recent són els primers que en vénen al cap. En algunes zones, com ara les rodalies de Barcelona, podrien arribar a ser una gran majoria.

Els efectes d’una allau similar (esperem que, per algun estrany miracle, no s’arribi a produir) poden ser molt variats. A mi m’interessen els escolars i els socials; anem a veure.

Si un centre educatiu es troba amb un cas únic i singular de castellanolingüisme militant, podrà aplicar diverses mesures, que haurien d’adaptar-se a les especificitats del cas, i que poden anar des de l’escolarització del nen amb llibres de text en castellà, aclariments per part del professor en castellà quan el nen ho demanés, o, la més radical, crear un grup-classe per a aquest nen. L’última, la més antieconòmica de totes (crisi? qui ha dit crisi?), és la que més posa de relleu la situació d’aïllament en què es trobaria el nen: passaria a ser el «rar oficial» i la víctima propiciatòria per al bulling a l’hora del pati. Les altres mesures potser no ho farien d’una manera tan clara, però, al final, també motivarien que els seus companys el qualifiquessin de «raret».

Si, en lloc d’un cas únic, ens trobem amb pocs casos, però en diferents nivells educatius, el problema serà més nombrós, però les mesures a aplicar-hi serien les mateixes. La cosa es complica quan tenim petits grups, diguem-ne de cinc o vuit alumnes, en cada nivell. Aquí s’ha de triar entre la integració a l’aula, procurant minimitzar la quantitat de casos per grup-classe, o l’agrupament, la separació. Si fa no fa, seria una cosa similar al que s’està aplicant al País Valencià: la separació en dues línies educatives, una en valencià, una altra en castellà (tot i que aquest rep el nom d’«immersió progressiva», sabem que això és un mite). Amb el pas del temps, si les demandes de les famílies creixen (i jo sospito que serà així, tot i que no puc preveure el ritme del fenomen), aquest serà el resultat final (ja l’estratègia contrària, continuar posant junts els uns i els altres, seria el malson de qualsevol professor). Per cert, a València, la meitat dels alumnes que volen estudiar en català no ho poden fer per falta de places en aquestes línies, sense que cap tribunal els empare.

A nivell acadèmic, l’exemple del País Valencià ens il·lustra: els alumnes escolaritzats en la línia en valencià, en la pràctica, reben moltes de les classes en castellà (molts professors incompleixen la llei que els obligaria a fer aquestes classes en català, bé perquè els fa vergonya demostrar que no tenen el nivell necessari, bé per pura militància castellanòfila) i acaben ESO amb uns coneixements bastant equilibrats de català i de castellà. En canvi, els alumnes de la línia en castellà poden comprendre el català, però no el fan servir mai i, a nivell escrit, directament, no en saben. El problema, a més a més, ve agreujat per l’anomenada «exempció»: si els pares del nen ho sol·liciten, la criatura podrà estar exempta de l’assignatura de valencià (el que significa que estarà dins de classe fent el que li vingui de gust).

El resultats socials d’aquest sistema els podem veure, també, al País Valencià: una societat dividida en dues parts irreconciliables i que gairebé no es dirigeixen la paraula (tret que ho facin en castellà); un país on l’idioma propi, el català, viu, sobreviu, malviu, en guetos cada cop més reduïts. I aquest és el camí que obre la sentència, el de la valencianització de Catalunya, a poc que l’exemple d’aquelles tres famílies tingui una mica de seguiment (tot i els triomfalismes de la consellera Rigau i del president Mas).


Aquesta entrada ha esta publicada en Català, desastre, Educància, llengua catalana, societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La sentència del TSJC, o com disfressar de victòria una amarga derrota

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Sí senyor, aquest és per a mi, també, el veritable problema.

    Se m’acut cridar: President Mas, esperem amatents que declareu la #independencia de Catalunya.

  2. avlas ha dit:

    especialment curiós:

    ‘a València, la meitat dels alumnes que volen estudiar en català no ho poden fer per falta de places en aquestes línies, sense que cap tribunal els empare…’

    i ja ni parlar dels catalanoparlants que viuen fora de catalunya/valència/illes que voldrien que els seus fills reberen ensenyament en català. en fi, van amb la bandera de la llibertat i el respecte, però ls llibertat i el respecte han de ser mutus, sinó diem-li a les coses pel seu nom, submissió

    • Molt ben raonat, aquest és un altre problema: si vius fora dels Paisos Catalans, normalment per motius de treball, els teus fills perden el dret a ser escolaritzats en català. En canvi, qualsevol castellanoparlant, en qualsevol lloc de l’estat, té uns drets intocables. Això no és igualtat, de cap manera.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s