La Intifalla en directe, finalment

Ahir, dissabte, 10 de març, per fi vaig tenir la sort, el privilegi, de viure la Intifalla i de participar-hi. Després de l’itinerari de rigor (bunyols de carabassa amb xocalata, fira del llibre antic: ja en parlarem…), em vaig acostar a la plaça de l’Ajuntament per formar part, ni que fos d’una manera mínima, en el moviment que està tornat la dignitat a València: la Primavera Valenciana.

I és que, després d’anys i anys (i anys i anys…) sota el domini del PP, València ha perdut la dignitat perquè ha perdut la identitat  (i alguna cosa més: alguns milions d’euros que s’han dedicat a obres faraòniques mentre els nostres nens estudien en barracons). L’argument és massa extens per resumir-ho aquí, de manera que no tinc més remei, de moment, que adreçar-vos a les hemeroteques.

Però, vet aquí que, fa poques setmanes, els alumnes de l’institut Lluíss Vives de València, l’institut, van sortir al carrer per protestar, no ja per les retallades en els pressupostos d’Educació, sinó pels endarreriments en les assignacions, que han portat molts centres a patir retallades de calefacció durant l’hivern i que porten camí de convertir el sistema educatiu públic valencià en poca cosa més que un gran magatzem de nens i joves sense cap sortida. I vet aquí que la repressió policial es va traduir en imatges d’una extrema duresa que van commoure el món. I vet aquí que la reacció d’una petita part de la societat valenciana es ve fer veure i sentir, sota la forma de manifestació, en allò que hom ha anomenat Primavera Valenciana.

I vet aquí que l’1 de març comencen les mascletaes de les Falles de sant Josep (perquè els valencians ens prenem la festa molt seriosament i pensem que dedicar menys de 19 dies al nostre sant patró és una misèria inadmissible, fins i tot en temps de crisi) i un petit grup de valencians, bons coneixedors de la festa, decideixen reunir-se sota el balcó de l’ajuntament per protestar contra la corrupció i les retallades; i, via xarxes socials, es corre la veu i s’hi ajunten una vintena, que l’endemà són un centenar, i que el tercer dia, dissabte, superen els cinc-cents: cinc-cents valencians indignats, enfadats, cabrejats, xiulant i escridassant i mostrant targetes vermelles i llibres (mostra de la cultura que alguns voldrien ofegar) com a forma de protesta.

La resta, crec que ja ho coneixeu, s’anomena #Intifalla, el moviment que lluita durant poc més de mitja hora al dia (cinc minuts abans de cada mascletà i uns vint minuts i escaig, o potser una mica més, després). Ahir, per primer cop, vaig poder participar-hi.

Quan vaig arribar a la plaça de l’Ajuntament, vaig trobar que era impossible apropar-se a la zona del balcó: tanta era la gentada reunida mitja hora abans de la mascletà (cosa normal: ahir era dissabte). Així, em vaig haver de conformar amb situar-me en el cantó del carrer de Cotanda, cosa que va estar molt bé, perquè, quan va sonar sonat el primer avís, la carcassa a falta de 10 minuts per a la mascletà, un grup d’intifallers, des d’un balcó molt a prop nostre, es van posar a llançar globus de colors cap al carrer: no es pot apreciar en la foto, però estaven retolats a mà amb missatges de l’estil «STOP RETALLADES», «NO A LA CORRUPCIÓ» i similars; fins i tot en vaig veure u amb un dibuix que semblava una caricatura de l’alcaldessa.

No ha estat aquesta l’única mostra d’imaginació dels intifallers per continuar la lluita tot i les traves que hi posen els que manen (música que et fa ensordir, vehicles neteja per espantar els manifestants, zones acotades al públic…): de sobte, alguns grans globus blancs han començat a passar per sobre de la gent, que els anava llançat cap aquí cap allà. Globus blancs que portaven un missatge ben clar: no a les retallades!

I, després de gaudir de les noves formes de combat, vam tenir el plaer de viure una mascletada que, si bé no va ser extraordinària, va complir amb els requisits clàssics. I, com a punt final, em vaig poder acostar, en acabar, a sota del balcó, on entre 800 i 1200 persones protestaven contra la corrupció (veieu el programa de protestes) i participar-hi aixecant, no la veu (encara estic afònic), però sí un llibre de poemes (una arma molt perillosa, la poesia, ja se sap).

Un dia intens i feliç: mentre hi ha protesta, hi ha esperança.

Aquesta entrada ha esta publicada en intifalla, societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a La Intifalla en directe, finalment

  1. papapep ha dit:

    T’haurien d’engarjolar per violent radical…mira que amenaçar amb poesia!!! és que et passes tres pobles, homeeee! xDD

  2. Retroenllaç: #Intifalla 2012 València | Anticapitalistes, PER LA PÚBLICA!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s