Enlightenment 17 (I): presentació

A diferència d’altres sistemes operatius menys afortunats (i menys lliures), a GNU/Linux podem triar entre diversos entorns d’escriptori: Gnome i KDE en són els més populars, però també hi ha XFCE, LXDE i, finalment, el protagonista d’avui, Enlightenment 17. Recentment, se’ls ha afegit Unity; però, si cap d’ells no us convenç, podeu triar entre una llarga llista de gestors de finestres (molt més lleugers, però que haureu de configurar «a mà», si em permeteu l’expressió).

Les diferències entre els uns i els altres són moltes i varies, cosa que permet que cada usuari, després d’una peregrinació més o menys llarga, acabi per trobar aquell que millor s’adapta als seus gustos, preferències i hàbits de treball. De la mateixa manera que hi ha diversos models de cotxe per a necessitats diverses, també hi ha entorns d’escriptori per poder triar-ne amb comoditat (amb l’avantatge que no ens costaran tant com un cotxe; de fet, no ens costaran més que la feina d’instal·lar-los i provar-los).

Grosso modo, podem dir que Gnome i XFCE són els més «clàssics» (entenc per «clàssic» aquell entorn dividit en un o més espais de treball virtuals i organitzat amb una o més taulers o quadres amb menús, enllaços directes i indicadors, i que permet afegir icones —enllaços directes— sobre el mateix fons d’escriptori; KDE i Unity se separarien, en certa mesura, d’aquesta idea); que KDE és extremadament estètic; que LXDE és el més lleuger i que Unity està dissenyat pensant en les pantalles petites dels ultraportàtils. Aleshores, on queda Enlightenment? Bé, doncs, Enlightenment mantindria una organització clàssica, combinada amb una gran lleugeresa (només consumeix una mica més de recursos que l’ultralleuger LXDE), una gran flexibilitat a l’hora de configurar-lo i uns efectes estètics força agradables que, si optem per instal·lar-los, no el fan gaire més pesat.

Per exemple, en la següent captura podeu apreciar fins a quatre prestatgeries (quatres) transparents; la de dalt a l’esquerra mostra dos gadgets (un rellotge i un indicador de bateria); a la seva dreta, un paginador ens permet anar amb un sol clic a qualsevol dels quatre espais de treball configurats (cada un dels quals, per cert, mostra un fons de pantalla diferent); a sota a l’esquerra, tenim l’accés al menú del sistema (la icona amb forma de lletra e), el control de volum i l’accés directe a la configuració de l’escriptori; finalment, icones d’accés directe a alguns programes d’ús freqüent.

Enlightenment 17, vista general

S’hi pot observar, també, una finestra de terminal amb una configuració curiosa: sense marges ni menús, i lleugerament transparent. A sota s’hi aprecia una finestra de configuració. Cal afegir, a més, que totes les prestatgeries estan configurades per autoocultar-se, cosa que permet guanyar una mica d’espai (es tracta d’una pantalla de 10 polsades, en un ultraportatil).

Tot això, però, sense perdre lleugeresa: com podem observar en la captura següent, on apareix un Conky en execució, el consum de RAM és de només 94’9 MB sobre un total de 2 GB. Sí, només 94’9 MB en un sistema que mostra transparències, que té més de 12 prestatgeries definides, i que té quatre espais de treball amb quatre fons de pantalla diferent.

Enlightenment 17, consum de RAM, transparències

Us estareu preguntant on està el truc per combinar tantes prestacions sense perdre lleugeresa, o quin n’és el preu. Bé, crec que el truc (o una part, si més no) rau en el fet que els fitxers de configuració no són de text pla, sinó binaris (això proporcionaria velocitat; però no en feu gaire cas). El «preu», però, és que el procediment de configuració és una mica lent, gairebé tot a cop de ratolí, i que la documentació, escassa i una mica espartana, gairebé només es troba en anglès. I és per aquest darrer motiu que em proposo anar traient una sèrie d’articles sobre el procés de configuració d’aquesta petita i lleugera joia que és l’Enlightenment, perquè, la veritat, paga la pena (tot i que E17 encara està en fase beta).

Continuarà (això espero).

Anuncis

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en enlightenment, entorns d'escriptori, GNU/Linux, Informàtica, programari lliure. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s