La decisió de l’Enciclopèdia Britànica i la informació dissimulada

Aquests dies ens ha sorprès (o no) l’anunci de l’editorial Sears Roebuck, de Chicago, d’abandonar les edicions en paper de la més antiga de les enciclopèdies en llengua anglesa i mantenir només la versió en línia, a pagament. Personalment, no m’ha sorprès la decisió, que trobo força lògica i realista, sinó el fet que els drets d’aquesta prestigiosa obra haguessin estat adquirits a principis del segle XX per una editorial americana: confesso que no ho sabia.

M’alegra molt saber que aquesta obra continua viva i que continuarà estant a l’abast de tothom per un preu bastant raonable (si la censura d’Internet via SOPA, ACTA i similars no ens ho impedeix). A més a més, els que no ens podem permetre el luxe de consultar-ne la versió més actual (o, simplement, no ho necessitem), sempre tenim la possibilitat de fer-ne un tast a través de la versió en línia de l’edició de 1911: no hi trobarem gaire informació sobre Internet, però sempre serà interessant veure que hi deia sobre Catalunya.

En llegir la notícia, però, he trobat curiosa (sospitosa) la manera d’explicar-ne alguns detalls. Sí, la premsa recull alguns dels arguments aportats per Jorge Cauz, president de la companyia: adaptació a la demanda de continguts multimèdia, velocitat d’actualització, major extensió; i la necessitat de competir amb la Wiquipedia (raó incòmoda per als de la Britannica, és clar). Tanmateix, m’ha semblat que passen una mica per sobre altres detalls, com ara l’espai que ocupen els seus 32 volums (una mica incòmode per als habitatges actuals, tan petits), o les dades econòmiques, tot i que les esmenten (per exemple, veieu que hi diuen La Vanguardia o El Periódico).

Encyclopaedia Britannica

Els 32 volums de l'Encyclopaedia Britannica són molts volums.
Imatge procedent de Wikimedia Commons sota una llicència BY-SA-3.0

Sembla ser que els ingressos de la companyia provenen només en un 1% de les vendes en paper de la famosa obra; el 85% provindrien de vendes d’altres obres i la resta, en canvi, de les subscripcions a la pàgina web. I això és el que em desconcerta: per què no diuen clarament que el 14% dels ingressos de la companyia s’obtenen de les subscripcions a la pàgina web? és a dir, per què no diuen clarament que les consultes de l’enciclopèdia a través d’Internet produeixen 14 cops més ingressos que no pas la venda del producte en paper? per què no diuen clarament que ha estat un decisió econòmica?

Sospito que aquest camuflatge de la informació respon a alguns interessos que, com a mínim, en resulten dignes d’atenció. Hom diria que algú (algú que, sens dubte, encara viu de cara a una economia de paper) vol amagar el fet que el negoci digital és ja una realitat, que ja no necessitem (en molts casos ja no necessitem) el suport físic, sigui llibre, sigui CD, DVD o BluRay. Si no fos perquè la coincidència en la redacció suggereix la traducció a partir d’una mateixa font, pensaria que aquesta maniobra de la confusió és obra de les forces del mal (de les d’aquí); sospito, però, que són els mateixos directius de la Sears Roebuck (la font de la notícia) els qui no se senten còmodes amb la decisió que han pres.

I això és el que em sorprèn: que, sembla que hagin pres aquesta mesura a contra cor, com si encara no haguessin assumit del tot que l’era Gutenberg ha acabat. O potser és que no resulta políticament correcte que una empresa reconegui que el seu objectiu és guanyar diners; sobretot, si l’empresa és d’àmbit cultural, com en aquest el cas.

Però, després de tot, potser no és tan estrany: a tots ens costa canviar d’hàbits.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en diccionaris, internet, llibre electrònic. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a La decisió de l’Enciclopèdia Britànica i la informació dissimulada

  1. siscogarcia ha dit:

    Quanta raó que tens!

    Jo tampoc no ho sabia, ni el tema de la propietat dels drets ni que fos via internet per on feien més diners. El que tampoc no acabo d’entendre és que no vulguin dir que és per fer quartos (la seua raó de ser en tant que empresa) que fan el canvi; però com bé dius, els canvis fan por… uns més que altres, i a uns més que a d’altres.

  2. siscogarcia ha dit:

    Per cert, no sé si has canviat algun aspecte de la configuració dels comentaris, però m’ha demanat «validar-me» com a usuari de WordPress per poder fer el comentari anterior… que ho sàpigues 😉

  3. SiscoGarcia ha dit:

    També he vist que canviava les meues dades. No sé si amb aquesta nova intervenció haurà canviat.

    … com veus estic «aprofitant-te» per fer proves del meu perfil 😛

  4. Giorgio Grappa ha dit:

    Doncs… ho no recordo haver-hi fet cap canvi. Potser és alguna cosa de les actualitzacions del WP. De fet, crec recordar ho he tingut sempre així des que «migrar» cap a aquest bloc: el primer comentari, l’he de donar per bo; els següents, amb un usuari validat (sigui com a WP, sigui com a alguna identitat registrada, ja entren automàticament. En el bloc que tenia abans, vaig rebre alguns comentaris desafortunats…

  5. SiscoGarcia ha dit:

    Ha de ser una actualització del WP perquè m’ho ha tornat a demanar: detecta que sóc usuari de WP i em demana de validar-me com a tal per poder deixar un comentari. Abans no em passava.

    No sé què pensar: d’una banda no és res greu, i d’altra em sento cada cop més controlat 😦

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s