Houston, we have a problem

Les respostes massa fàcils solen ser una mala idea. D’entrada, denoten una falta d’imaginació que ja em resulta poc atractiva; i, a més a més, és molt probable que siguin la resposta que el provocador cercava. I li fan el joc, el seu joc.

Que la portada del dijous, 15 de març, de l’ABC («Tenemos un problema: Cataluña») era una provocació en tota regla, una declaració de guerra mediàtica, era evident. La tria dels colors, que evoca la bandera espanyola; la mida gegantina de la ena amb tilde (sí, el tret sobre la ena es diu així, tilde; i el signe que conformen no és una lletra diferent, sinó una ena modificada, igual que una vocal amb un accent o que la nostra ce trencada: res de tan extraordinari, doncs) que representa la grandesa d’Espanya (perdó: d’España); la presència del mot Catalunya (perdó: Cataluña) a sota de la tilde trencada tampoc no era casual: havia de servir perquè fins i tot el més analfabet dels lectors (sí, un lector pot ser analfabet: analfabet funcional, si no entén allò que llegeix, o analfabet metafòric —és a dir, un idiota) identifiqués la causa de la ruptura, la causa del problema.

Els textos que s’amagaven darrera d’aquesta portada eren encara més provocatius, passant revista a algunes de les mesures que el govern català ha pres en els darrers dies i analitzant-los (perdó: interpretant-los) en clau imperialista (si els que ens volem independitzar som nacionalistes, els que ens ho volen impedir només és poden definir així: imperialistes).

La reacció a la xarxa (a Twitter, per a ser exactes: no he examinat altres esferes) era previsible: quan toques els nassos a la gent, la gent és rebota, acció i reacció. I que l’ABC recollís aquesta reacció, l’endemà, com un triomf, també era previsible (de fet, n’estic segur, era el que hi cercaven: publicitat gratuïta).

En veure aquella portada, una resposta ràpida em va venir al cap, com suposo que va venir al cap de molts lectors catalans: «Tenim un problema: Espanya». Per això mateix, perquè era una resposta tan evident, al punt vaig pensar que no era la més apropiada, que era una mala estratègia enunciar-la. I, tan mateix, l’endemà es va convertir en portada de El Punt – Avui: em va decebre una mica, la veritat.

La llista d’arguments, vint i de pes, que la capçalera catalana oposava als del rotatiu espanyolista em va compensar aquesta mala sensació: en resum, Espanya ens està sagnant per fer-se més forta, i no ens deixarà marxar mentre ens quedi una gota de llet susceptible de ser munyida. I, quan ho farà (perquè no tindrà més remei que fer-ho en un moment o en un altre, sigui qüestió d’anys o de decenis), encara ens farà passar pel dolent de la pel·lícula.

I, mentrimentres, el govern català continua somrient a Madrid, aprovant retallades que allà encara no es plantegen i baixant-se els pantalons davant de totes les peticions, insinuacions i negatives del govern del Imperio Español.

Houston, we have a problem. Sí, però el tenim aquí: és el nostre govern.

Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, democràcia, independència, llibertat, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s