Fiscalitat, banderes, lleis injustes i desobediència civil

Joan Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i consellera de Governació i Relacions Institucionals, diu, referint-se a la polèmica de les banderes espanyoles en els ajuntaments catalans, que «s’ha de treballar per canviar la llei, no per incomplir-la», i l’ABC interpreta que «La Generalitat proposa canviar la norma per no hissar l’ensenya nacional.»

Cristobal Montoro, ministre d’Hisenda i d’administracions públiques, diu al respecte de l’acte d’insubmissió de Girona: «Les lleis s’han de complir i quan no agraden s’han d’intentar canviar», i no passa res.

És a dir, tots dos diuen exactament el mateix, però la Joana Ortega, membre del govern català, és crucificada per la caverna mediàtica de l’extrema dreta (perdoneu-me la redundància), mentre que el ministre (espanyol) és intocable. No paga la pena perdre el temps comentant el partidisme de qui no només no és molesta en dissimular-lo, sinó que se’n cert orgullós.

M’interessa, però, un debat més profund, o, si voleu, més general. Es tracta de dues posicions enfrontades davant del que s’ha de fer quan ens trobem davant d’una llei injusta: la postura de Sòcrates i la visió de Thomas Jeferson.

Coneixem la primer a través la l’Apologia de Sòcrates, del seu deixeble Plató (i hem d’admetre que pot haver estat una mica adornada). El vell filòsof grec, acusat de pervertir a la joventut (ensenyar-la a reflexionar, a pensar per ella mateixa, a prendre decisions que no tenien per què coincidir amb els dictats de la tradició o de la religió es va considerar pervers) i condemnat a beure la cicuta, acata la sentència; els seus deixebles li ofereixen la possibilitat d’una fuga en el darrer moment, estan disposats a treure’l d’aquell perill sigui com sigui. Tanmateix, Sòcrates hi refusa; «si escapo,» ve a dir, «estic desobeint la llei, i poc importa que la consideri injusta o que m’hi afecti negativament; si la desobeeixo, estic dient que les lleis injustes o que ens perjudiquen es poden incomplir, i estic, per tant, atacant les arrels de la societat: si només complim les lleis que ens agraden, la societat deixarà d’existir.»

Tot i que admiro l’enteresa del filòsof grec, no se m’escapa que és irrealitzable, que deixar-se matar per obeir una llei injusta és un extrem a què gairebé ningú arriba (i, com he dit més amunt, la versió que ens ha arribat no es pot considerar objectiva, ja que és la del seu deixeble; però, encara que fos indubtable, no deixaria de ser extraordinàriament extrema).

L’extrem contrari el resumeix Thomas Jeferson dient que «si una llei és injusta, hom no només té raó de desobeir-la: té la obligació de fer-ho.» Descontextualitzada, aquesta afirmació deixa la desobediència civil en mans de la interpretació, sempre subjectiva, de què és just i què és injust. Una societat on tothom apliqués aquesta pauta es desintegraria en molt poc de temps.

La meva postura és, per tant, intermèdia: tot i que crec que admeto la qüestió de fons de la postura de Sòcrates —que la societat necessita lleis i que desobeir-les la disgrega, el què és un mal per als homes—, crec, també, que hi ha lleis tan injustes, tan objectivament injustes, que obeir-les seria molt pitjor que desobeir-les.

En aquest punt, hi he trobat, de moment, tres límits clars que em farien decantar-me per la desobediència civil i, si arribés el cas, per quelcom de més enèrgic: les lleis que condemnen l’home a la mort, a la misèria o a la ignorància. I és que una societat que s’atorgui lleis que puguin arribar a aquests extrems no mereix el qualificatiu de civilitzada, i potser ni tan sols el de societat.

Així, doncs, com que el tema de les banderes no implica ni mort, ni misèria ni ignorància per a cap persona real, sinó només una puntada de peu en els sentiments dels uns i dels altres, no tinc més remei que estar d’acord tant amb el ministre com amb la vicepresidenta (les lleis estan per a complir-les, fins que les canviem per unes altres) i lamentar el trist espectacle manipulador que, dia sí, dia també, ens ofereix la caverna mediàtica a l’hora de valorar les paraules dels polítics catalans.

En canvi, del sistema fiscal actual potser sí que podríem dir que condemna els catalans a la misèria o, com a mínim, a una situació de pobresa comparativa, i potser la desobediència civil seria una via a estudiar. Banderes i fiscalitat són ben diferents, no es poden posar en el mateix sac.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Catalunya, independència, Política, societat. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Fiscalitat, banderes, lleis injustes i desobediència civil

  1. avlas ha dit:

    Molt bon article, n’he aprés…

    Si de cas, jo afegiria també les lleis que condemnen (de forma més o menys objectiva) la dignitat i la llibertat de les persones… per posar un exemple podríem pensar en una nova figura d’esclau amb dret a viure i a qui no li falta cap necessitat fisiològica o cultural. Seria ben bé una vida miserable pel fet de no poder decidir per u mateix, però no necessàriament en termes econòmics…

    De tota manera, potser en aquest cas no es tracta tant de persones desobeint lleis més o menys injustes sinó de xocs de societats. Aleshores el problema pot ser més complicat, ja que fins a quin punt és just que un grup ampli decidisca per un de reduït… En el tema del sistema fiscal parlem de misèria econòmica. En el tema de les banderes potser parlem de dignitat com a poble. Jo sóc del parer que seria bo que no ens centràrem únicament en els termes econòmics, ja que ens trau força i respecte com a entitat.

    • Gràcies per la visita i moltíssimes gràcies pel comentari, avlas.

      Tu també m’has fet veure que m’havia deixat un quart cas de desobediència ineludible: el de l’esclavitud (l’afegiré tan bon punt tingui un moment).

      Pel que fa a la dignitat, és un sentiment, una qüestió subjectiva; si t’hi fixes, veuràs que intento evitar deixar la desobediència civil en una decisió subjectiva. Manies meves, ho reconec.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s