La millor vaga és no abstenir-se

Ahir es va celebrar una jornada de vaga general amb una valoració prèvia força desigual: tret del govern i dels mitjans de comunicació afins (que van declarar unànimement que es tractava d’una vaga contra Espanya), la resta dels ciutadans i de les organitzacions cíviques, socials i polítiques s’hi mostraven dividits.

La major part, però, han coincidit en l’anàlisi i la valoració de la situació, entre greu i catastròfica i, al final, la participació ha estat molt superior a les primeres estimacions (tot i les desafortunades —per ser diplomàtic— actuacions dels Mossos a diversos llocs de Catalunya). On no ens hem posat d’acord és en la utilitat de la vaga per fer canviar d’actitud el govern, per convèncer-lo que aquestes retallades no són les mesures que ens ajudaran a superar la crisi.

Personalment, crec que el problema és més profund: no és una crisi, el que estem vivint, sinó l’agonia d’un sistema que ja no funciona i que cal canviar. De fet, crec que fa molts anys que no funciona i que, fins ara, s’havia mantingut, en part, per inèrcia i, en part, per mancança d’una alternativa vàlida. Ara, però, fa aigües per tots els costats i els «capitans» tracten d’alleugerir la nau llençant a la mar el pes mort; el problema és que els «capitans» (o el capital, directament) consideren pes mort a bona part dels ciutadans: aturats, jubilats, malalts, dones, joves… i és sobre aquests que apliquen tot el pes de les retallades.

Molts dels que ahir van fer vaga havien col·laborat, però, en dur el país a aquesta crisi abstenint-se en les eleccions —o votant al PPSOECiU—; molts dels que ahir van fer vaga  fa temps que no exerceixen el seu dret a vot, un dret que tothom oblida que és, al mateix temps, una obligació (paraula mal triada, en la meva opinió: hauria estat millor dir-ne «responsabilitat»).

Els arguments per justificar l’abstenció són força pobres:

1 – Votar no serveix de res: mani qui mani, tots els polítics fan igual, omplir-se les butxaques sense preocupar-se per solucionar els nostres problemes.

Molt bé. Doncs #noelsvotis, però #votaaunsaltres. Amb l’abstenció, seguiran manant els de sempre.

2 – Però és que tots són iguals: voti a qui voti, faran el mateix.

Aleshores, canvia el sistema: exigeix democràcia directa i administració transparent. Amb la democràcia directa, serien els ciutadans els que aprovarien les lleis, no pas els polítics. Amb la democràcia directa, creus que s’hauria aprovat la jubilació als 67? Amb l’administració transparent, no es construirien aeroports peatonals ni s’obririen estacions de l’AVE en mig del no-res. Amb l’abstenció, però, no canviaràs res.

3 – Però els polítics no aprovaran mai aquestes coses: la democràcia directa els lleva poder, i l’administració transparent els impediria fer-se d’or.

No, aquests polítics no les aprovaran mai. Per aquest motiu, els ciutadans de tota Europa estem fent nàixer nous moviment i partits que sí que les reclamen (com el moviment Pirata, com Pirates de Catalunya). I, no, no són utopies irrealitzables: investigueu el funcionament de Suïssa i de Finlàndia, assabenteu-vos del que està passant a Islàndia. Amb la participació, podem donar lloc a un nou estil de polítics i de política: una política on el més important no siguin els polítics, sinó el poble.

Però, això sí, impliqueu-vos en els problemes de la societat, participeu en cercar-hi solucions: un país amb una abstenció del 50% no es pot plantejar una vaga general i esperar que no sembli un acudit; un país amb una abstenció del 50% no pot esperar que els polítics canviïn de costums per l’amenaça d’una vaga; un país amb una abstenció del 50% no sortirà de la crisi per cap miracle espontani.

Abstenir-se no serveix de res, i fer una vaga general d’un dia, tampoc —encara que sigui un èxit de participació—, i pels mateixos motius: l’endemà, tot continua igual (el PP té majoria absoluta: quan, en aquestes condicions, ha negociat amb ningú? i, quan ha hagut de negociar, amb qui ho ha fet sinó amb la dreta?).

Cal trobar altres camins més moderns, que això de les vagues és del segle XIX i ja no funciona igual.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en crisi, democràcia, llibertat, Política, societat i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s