No, no us parlaré de les pel·lícules habituals, La Sábana Santa, Barrabás, Quo vadis?, Ben-Hur, que, sens dubte, deuen d’estar passant per les diverses cadenes de televisió (television? what is that?) com fan cada any. Tot i que tinc una certa simpatia per Ben-Hur, prefereixo veure-la en qualsevol altra època de l’any.
El cas és que, mentre cercava la traducció al català d’un passatge de la Bíblia, m’he adonat que en disposem de tres versions en català i en línia:
- La Bíblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat
- BIBLIJA.net – La Bíblia a Internet
- Institució bíblica evangèlica de Catalunya
- Bíblia en català per a l’iPhone
(Sí, ja ho sé: hi quatre enllaços. Tanmateix, només n’hi ha tres versions.)
La història de les traduccions de la Bíblia és força complexa i sembla oscil·lar entre el desig de transmetre una informació considerada sagrada i, en ocasions, l’obsessió per mantenir-la oculta. Així, tres segles abans de Crist, els jueus es veien en la necessitat de traduir alguns dels seus llibres al grec, llengua franca en aquell moment, ja que ja no eren capaços d’entendre l’hebreu antic en què havien sigut escrits. Al segle VI, sant Jeroni va rebre l’encàrrec del papa Damas I per traduir-la al llatí per motius ben similars (el resultat es coneix com a Vulgata ja que, en aquell moment, el llatí encara era «gairebé» una llengua vulgar, mentre que les llengües cultes eren el grec i l’hebreu).
En canvi, les traduccions de la Bíblia a les llengües vives van ser prohibides i perseguides per l’església catòlica. Amb l’aparició de la impremta, encara ho van ser més; així, la primera impressió d’una Bíblia en català, realitzada a València entre 1477 i 1478 i atribuïda al cartoixà Bonifaci Ferrer, va ser prohibida i destruïda; Daniel Vives, considerat corrector i curador de l’edició, va acabar en la presó.
Ara, però, la política vaticana ha canviat força sobre aquest aspecte i ha passat a ser el llibre més traduït del món. D’entre totes les motivacions que hom pot tenir per llegir-la, jo m’inclino sempre per les literàries i tracto de fer arribar als meus alumnes que és completament impossible entendre els darrers 2.000 d’anys de la història de la literatura occidental sense tenir un coneixement sòlid d’aquest text. I, és clar, qui diu de la literatura, diu de totes les altres arts, diu de la filosofia, diu de la política, diu de la història.
Les tres versions que hi ha (tot i que en semblen quatre, en són tres, i no és cap misteri de l’estil de la Santíssima Trinitat) ens ofereixen una varietat força interessant, cosa que cal valorar molt en tractar-se d’un text extensíssim i amb complicacions de diversos tipus (antiguitat del text, diversitat de les llengües a traduir, descripció d’una societat extremadament diferent de l’actual, interpretacions teològiques, interessos polítics…). Us les comento tot seguit.
Versió dels monjos de Montserrat
La Bíblia, versió dels textos originals i notes pels monjos de Montserrat
Sens dubte, la versió més poètica de totes, escrita en un català elegant i sensible; de difícil lectura, potser, per a una part dels lectors potencials. Tanmateix, té un altre punt fort a destacar, a més de la bellesa del llenguatge: les anotacions i comentaris que acompanyen el text (en la versió digital, fàcilment accessibles a través d’enllaços) i que en proporcionen explicacions (sobre aspectes culturals o religiosos) que faciliten molt la comprensió del text.
Dissortadament, la versió en línia té una disposició una mica arcaica, ja que no disposa de cap eina de cerca: per localitzar un text concret, ens hem de moure a través de l’índex com si es tractés d’una edició en paper.
Bíblia catalana interconfessional (BCI)
BIBLIJA.net – La Bíblia a Internet.
Es tracta de la traducció interconfessional que l’Associació Bíblica de Catalunya (ABC) publica des del 1993 en col·laboració amb l’Editorial Claret i les Societats Bíbliques Unides. La traducció empra un català modern i llegidor que la fa molt atractiva per al lector actual no especialitzat. El 1996, l’Editorial Saó en va publicar una altra versió, derivada d’aquesta, en la variant valenciana (també existeix una versió balear); aquesta, però, crec que no es troba en la xarxa.
La web, de factura senzilla però molt eficaç i pràctica, ens permet cercar un passatge si en coneixem la referència (per exemple, «Sir 34» ens enviarà a l’inici del capítol 34 del Siràcida; «Ct 1, 5» ens mostrarà el verset 5è del primer capítol del Càntic dels Càntics, un lloc comú en la literatura medieval a l’hora de descriure la bellesa de la dona). Cal, això sí, estar familiaritzat amb les abreviatures dels llibres (hi ha un enllaç que ens les mostra).
També podem cercar una paraula o paraules, cosa molt útil quan recordem un fragment però no el sabem situar.
Encara són més interessants les opcions lingüístiques: podem triar entre 31 versions diferents i definir la cerca en qualsevol d’elles (haurem de canviar l’idioma en què introduïm els mots, és clar).
O podem, i això sí que és una eina de gran nivell, fer que ens mostri els resultats de la cerca en dues o més versions diferents a l’hora: per exemple, podem cercar el fragment esmentat abans, Ct 1, 5, i, marcant les caselles corresponents, fer que ens el mostri en la versió catalana (BCI), l’anglesa del rei Jaume (KJV) i la vulgata llatina (VUL) en tres columnes (i observarem que hi ha una petita diferència en la numeració dels versets d’aquesta última).
Bíblia Evangèlica Catalana (BEC)
Institució bíblica evangèlica de Catalunya
No en conec la versió impresa, i, de fet, és la que menys conec de totes tres; els fragments que n’he llegit m’han semblat una mica arcaïtzants.
L’edició en línia és, com en el cas de la Bíblia de Montserrat, una mica primitiva, amb un índex lateral que ens permet arribar als capítols dels diversos llibres. Tanmateix, té en el seu favor el fet que ofereix, també, una versió pensada per a l’iPhone (i que suposo que es veurà igual de bé en la resta de telèfons més o menys espavilats i gadgets similars).
Diferències entre les diverses bíblies
Més enllà del tipus de llenguatge emprat en les traduccions, més o menys actual o literari, i de si es tracta de traducció directa de les llengües originals o si s’ha elaborat a partir d’altres traduccions, hi ha un parell de diferencies molt cridaneres en el contingut que cal conèixer i que són importants entre les bíblies catòliques i les evangèliques (i protestants).
Les bíblies evangèliques (i protestants) no segueixen el mateix canon que les catòliques, és a dir, contenen uns pocs llibres menys. Concretament, els llibres que no trobareu a una bíblia evangèlica són:
- Versió grega d’Ester
- Judit
- Tobit
- Macabeus, 1r i 2n
- Saviesa
- Siràcida
- Baruc
- Carta de Jeremies
- Fragments grecs de Daniel
Per aquest motiu, en les edicions interconfessionals apareixen tots junts al final de l’Antic Testament i amb una indicació ben clara com a Deuterocanònics (és a dir, que formen part del segon cànon).
La segona gran diferència que hi trobareu és que les bíblies evangèliques (i suposo que les protestants) no solen portar anotacions ni comentaris: deixen que el lector s’enfronti tot sol a la traducció. La veritat, no sé si és una bona o una mala idea.
Independentment de les creences o descreences de cadascú, la Bíblia és sempre un llibre que cal conèixer i comprendre, sobretot si volem comprendre el món que ens ha tocat en sort i que, en bona part, aquest text ha ajudat a construir, per a bé i per a mal.
Giorgio Grappa
Jordi Monteagudo
Tuxet
Anotacions al marge 