Quan els educadors deseduquen

El passat divendres, 13 d’abril, va tenir lloc a l’Institut de L’Arboç la tradicional Desfilada, una desfilada de moda a càrrec dels alumnes de 1r de batxillerat. Es tracta d’una activat que realitzen anualment per tal d’obtenir fons de cara al viatge de final de curs.

Fins aquí, hom podria pensar que es tracta d’una activitat més, sense més transcendència: una activitat innocent. Si no fos perquè el món de la moda és superficial per definició, fomenta el culte a la imatge i desprestigia l’esforç personal i l’estudi; si no fos perquè discrimina els joves que no s’ajusten a uns cànons de bellesa arbitraris i antinaturals; si no fos el primer inductor als trastorns alimentaris, a l’anorèxia.

Si no fos per tot això, que va en contra de tots els valors que hem intentat inculcar als nostres alumnes durant els sis anys de primària i els quatre de secundària i, sobretot, si no fos perquè els alumnes que hi participen tenen entre 15 i 16 anys, i pugen a la passarel·la a lluir-se en banyador o en roba interior davant de tot el poble, diríem que és una activitat més.

Perquè l’última part de la desfilada consisteix en això, en un passe de llenceria on els nois (menors d’edat quasi tots) hi surten en calçotets, i les noies (menors d’edat quasi totes) hi surten en calcetes i picardies. I mentre als pares i a les mares els cau la bava veient els seus nens tan macos, unes cinc-centes persones fotografien menors en roba interior o bramen i escridassen com els personatges de poble en les pel·lícules de destape dels anys setanta: l’Espanya dels Ozores, Esteso i Pajares, avui en dia, al poble de L’Arboç.

És trist veure tant d’entusiasme i tanta energia juvenil, sense cap malícia, tan mal dirigits. Perquè, no ho oblidem, és responsabilitat nostra, dels professors que permeten i organitzen l’esdeveniment (professors que dubto molt que s’atrevissin a exhibir-se en roba interior en una passarel·la i que, sorprenentment, encoratgen a menors d’edat perquè ho facin), si aquesta pallassada amb repunts pornogràfics es repeteix any rere any.

M’avergonyeix treballar en un institut on, després de tans esforços educatius, es permet i s’organitza una activitat que ve a sentenciar, entre els aplaudiments de mares i pares: «bé, nois, tot el que us hem dit durant aquests anys és mentida: estudiar no serveix de res, treballar i esforçar-se no serveix de res; l’única cosa important és lluir un cul bonic i unes mamelles exuberants i embolcallar-los ben a la moda; i qualsevol indignitat que feu, si és a canvi de diners, està justificada.»

En dies així és quan més a prop estic d’abandonar l’educació.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Educància i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Quan els educadors deseduquen

  1. avlas ha dit:

    ben lamentable

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s