Doble cortina de fum

Cortina de fum (o, en l’original, Wag the Dog) és una pel·lícula del 1997 que narrava les peripècies de l’equip d’assessors d’imatge del president dels EEUU per evitar un escàndol sexual pocs dies abans de les eleccions. Intentant aconseguir la reelecció, l’equip contracta un especialista en solucionar problemes irresolubles (encarnat per Robert de Niro) qui defineix una estratègia bàsica i, al seu torn, contracta un cineasta (Dustin Hoffman) perquè doni el suport narratiu a aquest recurs.

Poster de «Wag the Dog» (propietat de New Line Cinema)

En el seu moment, la pel·lícula no va triomfar, potser perquè, molt a prop de l’escàndol de Bill Clinton amb la Monica Lewinscky (gairebé coincident en el temps), resultava massa incòmoda. Tanmateix, la història de les mentides del govern per mantenir els ciutadans en la ignorància i ben manipulables, cada dia és de més actualitat.

Ara, per exemple, en molt pocs dies, hem patit una sèrie tan coincident de notícies sensacionalistes (el tret al peu de Froilán, la cadera elefantíaca de Juan Carlos I, l’expropiació d’YPF per part del govern argentí) que hom no pot sinó dubtar, dubtar molt, si no seran totes elles una successió de cortines de fum per fer-nos oblidar la realitat. En el cas argentí, a més a més, es dóna la característica de la reincidència: davant d’una situació de crisi (similar a la que arrossega ara mateix el govern del país sud-americà), l’Argentina va envair les Malvines amb l’esperança de distreure l’opinió pública dels problemes interns.

Als nostres dies, però, les coses han canviat molt. Els argentins han aprés que l’Anglaterra no està tan lluny com mostren els mapes i, després de tot, es tracta d’un estat «de primera divisió». Així, doncs, han canviat l’estratègia: s’han enfrontat a un estat de «tercera regional» (que voreja la bancarrota i el rescat in extremis) i, en lloc d’envair cap territori (Perejil va mostrar que encara hi havia exèrcit per defensar un còdol ple de cabres), han ocupat unes oficines, com si fossin un grapat més d’indignats; al cap i a la fi, una empresa són bens privats, i pocs espanyols seran tan ximples (deuen d’haver pensat) com per a prendre-s’ho com una ofensa.

El govern argentí, per tant, estarà, amb aquesta maniobra, aixecant una cortina de fum. Però, no ens enganyem (no ens deixem enganyar): Mariano deu d’estar la mar de content, perquè també per a ell és una cortina de fum oportuníssima que li ajudarà a fer que els espanyols deixin de banda per uns dies els problemes reals:

  • retallades en sanitat;
  • retallades en educació;
  • reforma laborar que només servirà per crear més atur;
  • pujades d’impostes;
  • congelació de pensions;
  • retallades encobertes en el sou dels funcionaris;
  • mesures de suport als bancs (prohibició de pagar en metàl·lic factures per més de 2.500 €);
  • sospites fundades (hi ha una auditoria europea en curs) d’haver falsejat les xifres sobre el dèficit heretat…

Així, doncs, el govern de Mariano té tantes coses per voler fer oblidar, que la rauxa espanyolista que pot treure d’aquesta hipotètica ofensa argentina li deu de venir molt i molt bé. Si veieu algú embolcallat en una estanquera, agafeu-vos ben fort la bitlletera.

Aquesta entrada s'ha publicat en desinformació, Política i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s