La ressaca de Sant Jordi

Reviso mentalment (i sense entrar en detalls) les notícies i articles al voltant del Dia del Llibre, d’abans, durant i després, i cada cop estic més convençut que els articulistes no parlen (no escriuen) el meu idioma. Bé, potser és a l’inrevés: jo no llegeixo el seu.

El cas és que, des de ben petit, em van acostumar a rebre llibres com a regal, no només en aquest dia, sinó en la resta d’ocasions «regalables» habituals: aniversaris, Nadals, Reis, finals de curs; i, fins i tot sense cap motiu en especial, sovint em trobava amb aquest present meravellós que són els llibres entre les mans.

Però, més que el regal en si, més que la impressió, sempre agradable, de rebre una mostra d’afecte embolicada en papers cridaners, i molt més que l’objecte en si, el que recordo és la història que el llibre em contava, les aventures que em feia viure, les curiositats que despertava o apaivagava en mi. Recordo els personatges, les descripcions, les aventures: recordo les paraules.

De tot això, n’he llegit ben poc aquests dies. Xifres, vendes, percentatges; autors televisius, autoajuda; crisi del sector i, finalment, la bèstia negra: el llibre electrònic.

Art Trade: Reading dragon

Reading dragon, de snowy-ninja
(publicat sota llicència CC BY-NC-ND 2.0)

Potser és culpa meva, que quan diuen «Dia Internacional del Llibre» escolto «Dia Internacional de la Lectura». Potser és culpa meva, que em sento molt més (infinitament més) lector que no pas autor (és lògic, és veritat) i, acostumat a escriptors que treballen per guanyar-se les garrofes i escriuen furtant-li temps a l’oci, al descans o a la família, no veig amb gaire simpatia els qui es posen l’etiqueta de «professionals» i pretenen viure en una torre de vori, mirant des de la seguretat de l’aïllament a la resta dels mortals.

Sens dubte, és culpa meva, que m’emociono quan veig joves que, a través del fenomen del llibre electrònic, llegeixen més que abans i gairebé arriben a viciar-se i descarreguen llibre rere llibre, i devoren novel·la rere novel·la.

Sens dubte, és culpa meva si no entenc la premsa d’aquests dies; culpa meva per ser un idealista i un utòpic i pensar que la lectura fa més feliç al lector que no pas al venedor, al distribuïdor o al fabricant de llibres. I, a més, encara tinc la ressaca de Sant Jordi.

Bona lectura a tothom.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura, Literatura, llibres i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La ressaca de Sant Jordi

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Ben segur que és culpa teua, que ets un idealista… un utòpic, un ingenu; com diu el Pau Alabajos (http://www.paualabajos.cat/discografia-i-lletres/utopics-idealistes-ingenus/).

    Però encara és més segur que no estàs sol, que:
    Som Anonymous.
    Som una Legió.
    No perdonem.
    No oblidem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s