Proves de setembre: xantatge als professors i destrucció del sistema educatiu

Ens han acostumat a escoltar que el sistema educatiu no funciona bé. En algun moment, allà pels principis de la democràcia, es va posar de moda l’expressió «fracàs educatiu» associada a un suposadament alt percentatge d’alumnes que no superaven els estudis obligatoris (era l’època de l’EGB).

En pocs anys, aquest suposat fracàs es va convertir en la serp d’estiu i, molt ràpidament, va passar a ser la serp de tot l’any: un tema fantàstic (en el sentit d’«irreal») que han utilitzat i utilitzen tots els governs quan volen distreure l’atenció dels problemes reals. Molt pedagogs han estat còmplices d’aquestes maniobres; però, com ja se sap, la pedagogia és a l’educació el que la crítica és a l’art.

La realitat, però, és una altra: obliguem els nostres infants a passar 30 hores a la setmana tancats entre quatre parets estudiant uns temaris (sí, tot i que les lleis fa anys que parlen de «competències», els llibres de text continuen organitzats a traves de continguts, a través de «temaris») que no els diuen res, o que només interessen a una minoria molt reduïda (i per pura disciplina, més que res).

Aquesta divergència d’interessos es veu molt clarament en aquells alumnes, pocs i afortunats, que obtenen una plaça en Formació Professional: aquí, la major part dels professors ens quedem bocabadats, esmaperduts i corpresos en veure que aquell alumne que no fotia ni brot en classe, aquell tan conflictiu, aquell que pensàvem que no faria mai res de profit, va i destaca en la seva especialitat, obté unes notes altíssimes i, el que és més important, ens explica que ara va a classe la mar de content i s’hi sent la mar de feliç. Misteri? No, senyors pedagogs; no, senyors polítics: interès, aquest alumne ha descobert els seus interessos, la seva vocació, i és feliç en portar-los a la pràctica.

Quina seria, doncs, la reacció d’un govern intel·ligent? Evidentment, crear noves places de Formació Professional, moltes, i de tantes especialitats com el mercat laboral demandi. Quina ha estat la reacció del govern de Mariano, a través del ministre Wert? Retardar l’aplicació dels nous cicles formatius de 2.000 hores, com si no hi hagués un increïble dèficit de places d’FP.

Perquè aquest dèficit, senyors polítics, el veig cada dia en entrar a les aules de batxillerat i veure que la meitat dels alumnes havien demanat plaça per a FP, però no la van obtenir i els pares, és comprensible, entre deixar-los bambant pel carrer sense fotre un brot i emmagatzemar-los a l’institut, han triat la segona opció. Fracàs educatiu? No: fracàs dels polítics que no entenen quines són les veritables prioritats d’un país.

Els polítics, però, tenen la paella pel mànec, i la hi tindran mentre siguin ells els qui dissenyen i aproven les lleis, i continuaran marejant la perdiu amb l’educació fins al punt desmesuradament demencial que ens ha caigut al damunt.

Vet aquí, oh senyores i senyors i viceversa, que el govern «dels millors» (quin fart de riure cada cop que recordo l’etiqueta cofoia i modestíssima que es van autoconcedir aquests pallassos), per via de la Conselleria d’Ensanyament [sic], havia promès reinstaurar enguany les famoses proves de setembre.

Una mica de memòria històrica (o d’història de l’antipedagogia): fa molts anys, en una galàxia molt llunyana… no, perdó: en un estat anomenat Espanya, es van aprovar unes lleis de reforma educativa que van decidir que fer exàmens al setembre era una barbaritat, era un càstig per als mals estudiants que els feia sentir-se culpables o inferiors o totes dues coses, i que això els podia deixar traumatitzats per sempre, i que, pel bé espiritual i psicològic d’aquests —en la major part— trapelles, era millor eliminar la repesca de setembre i deixar-los gaudir en pau de l’estiu. Però, com que calia que recuperessin (uix, no, perdó: que justifiquessin que havien recuperat) el temps perdut, se’ls commutava els exàmens per uns treballs de recuperació que havien de presentar a l’inici de curs.

Feta la llei, feta la trampa, i els mateixos professors de repàs que fins a aquell moment feien classes durant l’estiu, ara es trobaven fent, literalment fent, els dossier d’estiu que els presentaven els alumnes. He dit alumnes? Uix, perdó: volia dir «clients», perquè un alumne és algú que acudeix a classe i, en ocasions, arriba a atendre a una explicació o a fer algun exercici.

El pas dels anys va fer caure aquesta bestiesa pel seu propi pes i, en la major part d’Espanya, els exàmens de setembre van tornar al calendari i a la rutina. Però, és clar, «Catalunya is different» i més papista que el Papa, i aquí, irreductibles a l’invasor com la famosa aldea gal·la, els exàmens de setembre continuaven sent poc més que una llegenda urbana.

Així, amb l’anunci de la seva recuperació, jo (i sospito que altres professors, tan innocents i tan il·lusos com jo) m’emocionava davant de la perspectiva del restabliment de la justícia kàrmica: qui hagi estudiat i s’hagi esforçat durant tot el curs, que gaudeixi d’un bon estiu; qui no, al foc (no, etern, no: només són dos mesos) de les classes de recuperació. Això hauria estat una bona forma de fomentar la cultura de l’esforç que la consellera Rigau tant proclama.

Fins que, aquesta setmana, m’he topat de nassos amb la dura realitat. I és que, als nostres polítics, començant per la consellera Rigau, els importa un rave la cultura de l’esforç, la formació cultural dels nostres joves o la seva preparació de cara al món laboral. Diguem-ho clar: l’únic que importa als nostres polítics (començant per la consellera Rigau) són les estadístiques, no pas la realitat que amaguen.

Així, i amb la vista fixa en les estadístiques, en minimitzar el percentatge d’alumnes que es veuen obligats a recuperar en setembre (en la major part dels casos, per pura mandra, perquè el nivell que se’ls demana és de pena), han convertit aquestes proves en una tortura, un autèntic xantatge als professors. Ara, els professors ens veurem obligats a fer un informe personalitzat per a cada alumne que enviem a setembre, un informe personalitzat que haurà d’indicar quins objectius didàctics que no ha superat, quines tasques haurà de dur a terme durant l’estiu per assolir-les i en què consistirà l’avaluació. Si, un programa d’estudi personalitzat per cada alumne que no ha superat la matèria, amb explicacions per a la família perquè puguin encarrilar el fill.

Perquè els profans s’hi puguin fer una idea: la quantitat de burrocràcia [sic] que haurà de fer el professor que deixi un total de 18 alumnes per a setembre (a raó de sis grups de 30 alumnes per professor, això són 3 alumnes per grup, és a dir un 10%, una quantitat ridícula) superarà de molt la feina que qualsevol d’aquests alumnes realitzarà en tot l’estiu. I, a més a més, ens ho diuen ara, a meitat del tercer trimestre, gairebé a final de curs, afegint una càrrega laboral extra i inesperada a tot el que ja suposa l’acabament del curs i, el que és pitjor, sense haver pogut organitzar aquesta feina des del primer dia. (I no entro a comentar en què consisteixen les proves de setembre: qui ho vulgui saber, aquí té el document de marres: recorden l’escena de «la parte contratante de la primera parte?» doncs, per un estil…)

Per si algú no ho ha pillat encara: això és un autèntic xantatge als professors per obligar-nos a aprovar a gairebé la totalitat dels alumnes, independentment de si han aprés res o no en tot el curs, independentment de si han fet cap esforç per aprendre-hi res. Titulars de final de curs: «La consellera Rigau acaba amb el fracàs escolar».

Dolores Umbridge torturant a Harry Potter

Dolores Umbridge és la bruixa que tortura a Harry Potter amb una ploma que causa ferides en la mà. Amb el temps, i per fidelitat política al Ministre de la Màgia, Umbridge arriba a ser Gran Inquisidora de Hogwarts i, finalment, Directora, amb la missió de «posar fi a la davallada pedagògica del centre».

Perquè, no ens enganyem: el xantatge no acabarà aquí, les pressions no acabaran aquí, i pobre del professor que s’atreveixi a acceptar la titànica tasca de dissenyar tots aquests dossiers personalitzats, perquè això voldrà dir que ha suspès a molts més alumnes que la resta dels seus companys i tindrà a sobre a tot el cos d’inspectors en ple revisant-li tota la documentació de tot el curs, fins a l’última coma: programació general del departament, programacions didàctiques, programacions d’aula, programacions d’unitat didàctica, controls, treballs, diari del professor… És a dir: el professor serà avaluat i, no ho dubto pas, suspès i, molt probablement, expedientat o sancionant a nivell econòmic.

És això tot? No, en absolut: això serà només el drama personal dels professors, però el pitjor de tot encara no ho he dit. Tot plegat, tot, és una gran estafa social, una enganyifa descomunal orquestrada per un govern, el català, que, com cantava Nat King Cole en Nadie me ama, va «por el mundo cruel de fracaso en fracaso» i necessita urgentment autojustificar-se per evitar un ridícul que, ahimè, era inevitable des que es van penjar la desafortunada etiqueta del «govern dels millors».

Solució? Cap ni una. Consell? Traieu els vostres fills de l’institut: a casa, aprendran el mateix o més, i us estalviareu un munt en llibres, transport, menjador escolar, etc. Catalunya, però, a partir del moment que s’apliqui aquesta bestiesa, no només no tindrà futur, sinó que ni tan sols tindrà present.

Dumbledore's Army

Com a defensa davant de les retallades educatives (eliminació de temari vital) dutes a terme per Dolores Umbridge, un grup d'alumnes de Hogwarts es reuneixen clandestinament (Umbridge també ha prohibit les associacions escolars que no hagin estat expressament aprovades) per aprendre, de forma autodidacta, Defensa contra les forces del mal.

L’últim en sortir, si us plau, que apagui els llums.

(Harry Potter i la resta de personatges de la saga homònima són creació i propietat intel·lectual de l’autora, J.K. Rowling; els fotogrames són propietat de la Warner. En canvi, la situació real que descriu l’article és tota nostra —vostra i meva—: potser encara la podem canviar.)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en desastre, desinformació, Educància, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Proves de setembre: xantatge als professors i destrucció del sistema educatiu

  1. Retroenllaç: 22 de maig, una altra vaga a l’ensenyament | Anotacions al marge

  2. Retroenllaç: Després de molts anys, les proves de setembre | Anotacions al marge

  3. Retroenllaç: Després de molts anys, les proves de setembre | Anotacions al marge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s