22 de maig, una altra vaga a l’ensenyament

El proper dimarts, 22 de maig, hi ha convocada una altra vaga en el sector de l’ensenyament; els motius són sobradament coneguts: les destralades (res de retallades: destralades) cauen sobre aquest sector per totes bandes, gairebé a diari. Tanmateix, per a què serveix una vaga en ensenyament?

Per a res. Bé, estrictament parlant, aquesta servirà perquè el senyor Mas s’estalviï milers d’euros a compte dels jornals de professors i mestres que la secundaran. Tanmateix, dubto que molt que la vaga tingui cap efecte sobre el patró, ja que, a final de curs i en la data establerta, les notes seran repartides en la proporció habitual. Uix, no, rectifico: aquest any hi haurà una millora substancial en els resultats acadèmics gràcies al xantatge sobre els professors basat en la feinada extra que hauran de fer per cada alumne que s’atreveixin a deixar per a setembre.

No, al senyor Mas no l’importa un borrall el dany que aquesta vaga pugui representar per a la seva imatge: el senyor Mas sap que, avui en dia, aquesta classe de notícies, tan puntuals, s’obliden abans que hagi acabat la setmana.

Tampoc no li preocupa gaire que els estudiants facin vaga. De fet, els estudiants, com que no són treballadors, no poden fer vaga: només fan «aturada de classes». I, al cap i a la fi, els únics perjudicats són ells, que perden un dia de formació.

Sí, ja sé: ara em direu que perdran molt més si no fan vaga. I jo us contestaré que mentre hi hagi gent que fa vaga el dia de les eleccions, la resta de vagues seran completament inútils i que, al final, continuarem tenint el que ens mereixem: el govern dels millors (quin fart de riure).

Perquè, no ens enganyem: una vaga que no atura la producció no és una vaga i no té cap efecte. I veure que els sindicats del sector opten un cop i un altre per una mesura passada de moda, ineficaç i que només perjudica als treballadors em fa pensar com de lluny del món real es troben aquests professors sindicalistes «alliberats». Continuen vivint en el segle XX.

Pel mateix motiu, la vaga dels estudiants sembla encara més inútil. I, de fet, les manifestacions (amb els inevitables talls de trànsit) i els problemes de l’estil d’«on deixaré el meu fill, avui que l’escola tanca» només serviran per posar-nos, un altre cop, els ciutadans en contra.

Cal trobar formes alternatives de protesta que arribin, sobretot, a les famílies, però sense que representin un perjudici per a elles. Exemples? No sé, a veure què se m’acut:

  • no realitzar ni una sola activitat extraescolar, sortida o excursió (per a les famílies, representarà un estalvi; afectarà a alguns empresaris —autocars, empreses de lleure—, això sí);
  • no emprar cap llibre de text per al curs vinent (per a les famílies, representarà un estalvi; afectarà a les editorials, això sí);
  • realitzar amb la màxima puntualitat totes les tasques administratives i burrocràtiques que ens imposen (això sí, no ens quedarà temps per preparar les classes ni per corregir exercicis, a no ser que dediquem part de les hores de classe a fer-ho; hi haurà menys hores reals de classe, és clar, però sembla que a la consellera Rigau no li preocupa que disminueixi la qualitat de l’educació);
  • manifestar-nos en els carrers, setmanalment, i informar al públic de forma directa (mentre hi hagi una part de la societat que pensi que els mestres són uns malfeiners que encara cobren massa, voldrà dir que hi ha una part de la societat que no té ni idea de quina és la nostra feina: caldrà informar-los d’això i de moltes altres coses).

Vaga, diu vostè? Sí, motius, n’hi ha; però, no, em penso que una vaga d’un dia és un camí que no porta a enlloc (en ensenyament, almenys). Qualsevol altra mesura em semblarà preferible.

Faré vaga, jo? No ho he decidit encara: en quatre dies poden passar moltíssimes coses. Els meus alumnes i llurs pares sí que n’hi haurien de fer, de vaga: són ells qui més té a perdre amb les retallades.

Aquesta entrada s'ha publicat en democràcia, desinformació, economia, educació, Educància, pirata, Política i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a 22 de maig, una altra vaga a l’ensenyament

  1. Júlia ha dit:

    Crec també que les vagues en educació i sanitat afecten molt més a tercers innocents, sobretot en el sector públic, i que s’hauria de revisar la seva efectivitat quan són puntuals i d’un dia, efectivament. De tota manera, quan estava en actiu havia fet i escoltat suggeriments alternatius i no ens en vam sortir, un d’ells era més o menys el primer que proposes, no fer sortides ni colònies, un altre, que no es presentés ningú a càrrecs directius. Malauradament sembla que tot plegat és molt difícil, hi ha moltes reticències i els sindicats són molt poc creatius en aquest tema i molt conservadors quan als mètodes de protesta, i crec també que aquestes vagues d’un dia només srveixen per a esbravar-se actualment.

    • Tens raó, Júlia, és tot molt complicat, i ni els sindicats són capaços de trobar noves vies de protesta, ni els professors arribem a consensos suficientment amplis.
      Bé, de moment, encara tinc el cap de setmana per davant per prendre una decisió.
      Si els estudiants, com a mínim, ho tinguessin clar…
      Una abraçada!

  2. p ha dit:

    Hola,
    les alternatives que proposes són perfectament compatibles i afegibles a la jornada de vaga.
    De fet, la vaga ajuda a que aquell dia hi hagi una gran presentació (manifestació). Ajuda a saber quants som reivindicant els nostres drets, a establir una xarxa de contactes física.
    Crec que no hi ha l’excusa d’utilitzar un dia festiu, on molts se’n van al poble (perquè són molts els què no viuen a Barcelona i estan de pis compartit, per exemple).

    I això que dius que no serveixen per res… Un clàssic. Hi ha persones que el dia posterior a la vaga esperen que Artur Mas, o algun rector digui “la vaga ha sigut d’un seguiment massiu per tant, dimitiré per seguir la voluntat del poble”, o “no hem pogut fer res el dia de la vaga, si ho torneu a fer, serà molt perjudicial per al funcionament del sistema i no sabré que fer”. Doncs no, ho sento, jocs de poder, de la mateixa forma que Mubarack defensava el seu poder i semblava no cedir gens fins que, de cop, va ser “forçada la dimissió”.

    El problema és que per arribar a això, nosaltres hem de confiar que les nostres accions seran efectives, i hem d’afegir-nos a aquestes a través de les reivindicacions compartides, i quan això no agrada està bé criticar-les però s’han d’organitzar altres, no només pensar en l’alternativa, sinó portar-la a l’acció. Perquè si la proposta és “seguir un dia normal”, això vol dir estar d’acord amb les mesures que s’estan prenent, no té visibilitat.

    És cert que les vagues ens perjudiquen, no és precissament un exercici de construcció de sistemes. El seu sentit és demostrar que sense nosaltres no són res, i així està passant, esperes que un article de diari t’ho demostri? Quan ho faci voldrà dir que tot això ja s’haurà acabat.

    La revolució no serà televisada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s