25 aniversari de l’Institut de L’Arboç

El passat divendres, a l’Institut de L’Arboç vam celebrar el 25 aniversari de la seva creació. Personalment, no tinc l’humor per a gaires festes, amb la que està caient; potser per això mateix fos una bona idea aprofitar i celebrar alguna cosa: les festes poden posar de bon humor a la gent… però també poden deprimir-la més, com sol passar amb el Nadal.

Dins de la prudència econòmica que imposa la crisi, crec que la cosa no ha quedat gaire malament. Durant el matí, s’han dedicat un parell d’hores a gravar un lipdub (quan estigui penjat, ja l’enllaçarem aquí mateix) i s’ha fet un petit recordatori (traducció: passi de diapositives amb explicació) de la història del centre.

El millor, per al meu gust, ha sigut la tarda. De primer, un grup de bastoners, alumnes del centre, ha realitzat tres o quatre balls. Confesso que m’agraden els balls de bastons: suposo que el repicar de fusta contra fusta o de fusta contra terra em recorda les meves enyorades mascletaes.

Tot seguit, les autoritats (sense banda que interpretés cap himne, cosa que agraeixo molt) han descobert una placa commemorativa. Potser el lloc no era el més adient, el pilar on es reuneix, a l’hora de l’esbarjo, la colla d’alumnes castigats per anar a netejar el pati; però, què hi farem?, és difícil trobar, en un institut, un racó que no estigui marcat negativament per a algú.

A continuació, un altre grup d’alumnes ens ha ofert un breu concert que ha resultat molt emotiu. Bé, per als professors, és sempre emocionant veure els nostres alumnes exhibint llurs destresses i habilitats (fins i tot quan aquestes no són fruit del nostre treball); és clar que no ens emocionem tant com els pares, però, sí, bastant.

Després, una altre cop el recopilatori històric (la major part del públic no havia assistit al passi del matí) i un parell de discursos institucionals. I aquí és on m’he sentit més fora de lloc; de fet, de lloc i de temps, perquè el futur color de rosa que m’ha semblat entreveure en aquests discursos semblava extret d’un món paral·lel, no pas d’aquesta societat catalana arruïnada que es disposa a encabir fins a 36 alumnes per aula en l’ESO, fins a 40 en batxillerat, i continua parlant de qualitat d’ensenyament; no pas d’aquesta societat catalana arruïnada que em pujarà fins a 22 les hores setmanals de classe, fins a 28 les hores setmanals de permanència al centre (això és el que menys em preocupa) i que ens fa xantatge burocràtic (un nou concepte, mira) perquè aprovem tothom al juny encara que no sàpiga fer la o amb un canut; no pas d’aquesta societat catalana arruïnada regida pel govern dels millors (QFDR), el govern que protesta per les retallades que imposa Madrid per a, tot seguit, aplicar-les corregides i augmentades.

No, em sembla que els discursaires i jo no vivim en el mateix món.

Entre tanta floritura i tant de nuvolet rosa, em sembla que només una minoria de professors hem mantingut els peus en terra i hem aportat la nota discordant (i de color).

The Magnificent Seven

The Magnificent Seven

Diuen que ens passaran factura, que ens han apuntat en la llista negra (o han dit groga?). Em sembla un rumor infundat, tot i que ja sabem que, amb la crisi, la llibertat d’expressió s’ha posat molt cara. Tanmateix, no crec que ningú s’atreveixi a atacar a professors que tracten de defensar el dret a una educació pública, gratuïta i de qualitat; és a dir, que tracten de defensar els interessos dels alumnes; és a dir, que tracten de defensar el futur de Catalunya. Caldria ser molt refill de puta, vaja.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en crítica, crisi, desinformació, economia, educació, Educància, pirata, Política, societat i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a 25 aniversari de l’Institut de L’Arboç

  1. Maria Josep Escrivà ha dit:

    La part on expliques que t’has començat a sentir fora de lloc és per a pujar nota. I l’últim paràgraf és, senzillament antològic. Molta sort, i molt de coratge, i tota la solidaritat dels qui t’estimem. I amb el teu permís, de cap al grup de Burrera Comprimida!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s