La copa del caçador d’elefants

No m’agrada el futbol (de fet, em pensava que aquest partit se celebrava el diumenge: imagineu si m’agrada o si m’interessa).

No m’agrada que el concepte romà de panem et circenses sigui explotat per polítics i governants del segle XXI amb la mateixa finalitat i els mateixos resultats que fa 2.000 anys.

No m’agrada veure que una colla d’esportistes professionals mercenaris guanyen més que un bomber, que un metge, que un bibliotecari.

No m’agrada veure que els meus alumnes somien en fer-se milionaris jugant al futbol mentre reneguen de qualsevol esforç per adquirir un mínim de formació i de cultura.

No m’agrada veure milions de ciutadans embadalits a l’estadi o davant de la televisió, oblidats de les retallades en sanitat, en educació, en serveis socials, en drets civils, oblidats dels desnonaments quotidians, oblidats del 50% d’atur juvenil (i quants joves en atur acudiran a l’estadi amb entrades pagades per la mama, que també està en atur).

M’agrada que el Real Madrid, l’equip del règim, no jugui la final.

Trobo deliciosament ridícul que els imperialistes, que porten tota la vida manipulant el futbol amb finalitats polítiques, es queixen perquè els nacionalistes empren el futbol amb finalitats polítiques.

Trobo deliciosament ridícul que els mateixos que s’han passat més d’un any celebrant la victòria de la roja amb pijama d’estanquera, i que han aplaudit la concessió d’un títol nobiliari a un entrenador, ara critiquin la politització que alguns nacionalistes catalans i bascos estan fent d’aquest partit .

Trobo deliciosament ridícul que hagin llogat un equip de so de no-sé-quantíssima potència per evitar que l’himne del regne d’Espanya sigui silenciat per l’escridassada.

Trobo deliciosament ridícul que el major argument dels espanyolistes en contra de la independència de Catalunya sigui «¿Y contra quien jugarà el Barça la liga? ¿Contra el Manresa?».

I, finalment, m’omple d’orgull i de satisfacció que el caçador d’elefants no s’atrevisca a sortir de casa per por de tornar a quedar en evidència, un cop més, en públic.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Catalunya, censura, crítica, crisi, democràcia, desinformació, independència, pirata, Política, república, societat i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La copa del caçador d’elefants

  1. RAMON ha dit:

    TOTA ACTIVITAT HUMANA TE UN RISC. EL CAÇADOR CORRE EL RISC DE SER CAÇAT PER LA SEVA PRÒPIA ARMA.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s