Poca broma amb la llengua (vehicular)

M’omple d’angoixa i de preocupació, em quedo astorat, quan llegeixo, i cada cop amb més freqüència, l’afirmació que «la Terra és plana». O, en altres paraules, que la llengua no és, ni ha estat mai, una qüestió política. Que la llengua a l’escola no és una qüestió política.

A veure, cavallers, siguem seriosos: el català com a llengua vehicular al nostre sistema educatiu ha estat, des dels albors de l’autonomia, l’única qüestió política que s’ha plantejat seriosament i amb responsabilitat en aquest país. Afirmar el contrari és… bé, ho sento: reconec la meva impotència adjectival davant de tanta incongruència. (Per als incrèduls, per als crèduls, per als manipuladors: reviseu les hemeroteques dels períodes electorals, reviseu que hi diuen els candidats dels diversos partits.)

El sentiment patriòtic davant d’una bandera, d’un himne o d’una selecció esportiva no passa de simple fantasia davant de qualsevol decisió política pràctica. No tenim ni fronteres ni exèrcit ni moneda propis; no tenim ni podem tenir política fiscal o internacional pròpies; no podem ni ens deixaran mai dir que la llengua oficial de Catalunya és el català; així, l’única política seriosa, responsable i amb possibilitats de donar algun fruit a llarg termini que ens quedava era, precisament, la política d’immersió lingüística.

Ara que van mal dades, ara que algunes famílies s’envalentonen amb els recursos per escolaritzar els seus fills en una llengua que ens ha estat imposada, ho sento molt, però no podem dir cap mentida: no podem dir que la llengua escolar no és un tema polític.

A més a més, és l’única cosa que els nostres successius governs han fet bé des dels albors de l’autonomia: la llengua és i ha estat, però sembla que aviat deixarà de ser l’últim refugi de la raó del concepte Catalunya, l’última esperança per dotar de sentit a una autonomia que, des del «cafè per tothom» autonòmic, no passa de ser una «província grossa».

Poca broma amb el català com a llengua vehicular, companys: ens hi va el futur, el present i, fins i tot, el passat (recordeu 1984: «Qui controla el passat, controla el futur. Qui controla el present, controla el passat.»).

Aquesta entrada s'ha publicat en Català, Catalunya, censura, democràcia, desinformació, educació, Educància, independència, llengua catalana, llibertat, llibertat d'expressió, pirata, Política i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 respostes a Poca broma amb la llengua (vehicular)

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Ja tens raó pel que fa a la política lingüística dels diferents governs de Catalunya; potser és l’única cosa que tots han fet bé… fins ara. Crec que ara toca plantar-se. Plantar-se tant el govern de Catalunya com a títol personal. Crec que és l’hora de la desobediència civil, i a partir d’aquí passar a reivindicacions globals.

  2. Carles Oriol ha dit:

    «Qui controla el passat, controla el futur. Qui controla el present, controla el passat.»… m’agrada

    • És un dels eslògans del «partit» i descriu a la perfecció el treball del protagonista, Winston, en la novel·la: modificar articles de les hemeroteques perquè diguin només allò que al «partit» li interessa que diguin; és a dir, modificar el passat per mantenir el control absolut. També és la frase amb que s’inicia la pel·lícula. Fa por, molta por.

  3. M’he llegit aquesta entrada un parell de vegades, i la veritat és que en la segona llegida hi he captat certs matissos que no vaig saber veure la primera vegada.
    El que vull dir és que, més enllà de donar la importància política que li correspon a l’assumpte de la llengua vehicular en l’educació, hauríem de donar un cop de puny a la taula i plantar-nos en temes com la política fiscal o l’aspecte internacional. No sé si m’explico…

    Per cert, la cita de 1984 m’ha fet posar la pell de gallina. Espero que no arribem mai a aquest extrem.

    • Hi estic d’acord, Quimera, va tot lligat: amb política pròpia, amb independència fiscal (amb independència i punt), tot aniria d’una altra manera.

      1984… La tinc molt present, aquests dies, cada cop més…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s