Mubàrak, condemnat: justícia i democràcia en Egipte?

Ahir, 2 de juny, el Tribunal Penal del Caire va condemnar Hosni Mubàrak, l’exdictador d’Egipte, a cadena perpètua per la seva responsabilitat en la mort de més de 800 manifestants a la plaça Tahrir durant les manifestacions de la primavera àrab al llarg del 2011. Milers d’egipcis, però, s’hi han manifestat un altre cop, insatisfets perquè en reclamaven la pena de mort i perquè els fills i alguns dels col·laboradors del dictador han estat absolts.

Des de una Europa cada cop menys democràtica i més plutocràtica, cada cop amb menys drets civils (o amb governs i policies menys decidits a defensar-los), encara hi ha qui s’escandalitza per la reacció del poble egipci i la qualifiquen de salvatge. Anem per parts.

D’entrada, Egipte ha aconseguit encausar i condemnar un dictador que havia sotmès el país als seus capricis durant 30 anys, que s’havia enriquit a costa del poble i que havia mantingut l’exèrcit en un núvol de privilegis per assegurar-se’n la fidelitat i el suport. En canvi, a Espanya, el dictador va morir en el llit, els membres del seus darrers governs van orquestrar la transició assegurant el lloc a l’hereu que aquell havia designat (i que encara es dedica a matar elefants), mentre que el jutge que intentava fer justícia a la memòria de les víctimes de la dictadura va acabar sent separat de la magistratura (al·legant motius ben diversos, és cert; però, dels casos que ell investigava, no se n’ha tornat a parlar): de què ens podem enorgullir (tret de esprémer al màxim el concepte de «presumpció d’innocència» en uns casos sí i en d’altres no)?

En segon lloc, la insatisfacció del poble egipci davant d’aquesta cadena perpètua està motiva per la desconfiança: massa bé saben que el seguidors de Mubàrak encara poden aconseguir que sigui posat en llibertat (per un indult o per motius humanitaris: la raó no és important) i, senzillament, no creuen que aquesta condemna es vagi a complir.

De tot el que ha passat a Egipte en poc més d’un any potser en podríem aprendre alguna cosa. Com ara que el poder resideix en el poble i no pas en els governs ni en els partits. Com ara que la democràcia i els drets civils no els regalen, sinó que cal lluitar-hi dia a dia. Com ara que, per mal que estiguin les coses, sempre es poden canviar per a millor; la clau, però, està en acceptar pagar-ne el preu, un preu que, en el cas d’Egipte, va superar els 800 morts.

I, sí, podríem dir que la policia i l’exèrcit han sortit massa ben parats d’aquest judici, que massa implicats n’han sortit absolts, i no seria mentida. Però, tal i com han funcionat les coses en Egipte durant tot el segle XX i el que portem del XXI, la veritat, jo m’esperava que els jutges enviessin Mubàrak a casa amb una felicitació pel treball fet durant 30 anys d’eficient dictadura. El judici encara ha acabat massa bé.

 

Aquesta entrada s'ha publicat en democràcia, desinformació, llibertat, pirata, Política i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s