Els friquis com a previsió i el factor «tercera edat»

Aquest matí em desdejunava amb un article del sempre interessant Enrique Dans sobre l’evolució de la televisió, on descriu com la irrupció de les noves tecnologies fa que cada cop menys gent s’empassi la publicitat amb què aquella se sustenta.

Si vemos televisión en vivo, la aparición de una pausa publicitaria demanda una acción inmediata, bien sea pasarla rápido, cambiar de canal, dirigir la atención a otro dispositivo o levantarse a hacer alguna otra cosa. Básicamente, apenas vemos anuncios.

Molt especialment, comparteixo la seva visió pel que fa als informatius, un tema que  comentava amb els meus alumnes la setmana passada: com de selectius (de censuradors, si voleu) poden ser els telenotícies; quant de retard solen portar-hi; com de limitada és la quantitat i varietat de notícies que ens ofereixen.

La información, cada día más, viene a través de la red, no a traves de la televisión. Es más, si vemos un informativo, tenemos la sensación de que nos están contando todo lo que ya vimos en la red horas – a veces incluso días o semanas – antes.

Dans, en l’article esmentat, es reconeix friqui i, per tant, membre d’una minoria pel que fa als hàbits de consum de continguts audiovisuals, culturals i informatius. Però ens recorda que els comportaments friquis d’avui són la tendència de demà (potser caldria matisar que això és així «molt sovint», perquè sempre hi ha friquismes que no quallen), i que la crisi de la televisió, la pèrdua de «clients», ja fa temps que es va notant.

I és aquí on noto a faltar una apreciació, petita, en el seu article: jo hauria afegit alguna reflexió sobre el pes de la tercera edat en el manteniment de sistemes de comunicació que els friquis podem considerar obsolets. En una societat on els immigrants digitals (la generació de quaranta anys o de cinquanta) té problemes per moure’s entre l’allau de canvis tecnològics que ens cau al damunt dia rere dia, la gran massa de la tercera edat (afortunadament, l’esperança de vida és cada cop més alta) molt sovint no rep ajudes ni suport per adaptar-se a la digitalització (de fet, els casos de la iaia de noranta anys que manté un bloc i que contacta per videoconferència amb la besnéta que estudia a Cambridge encara són notícia perquè són insòlits).

És aquesta massa social la que, per la dificultat que encara els suposa adaptar-se als nous formats, continua fidel als antics (premsa en paper, ràdio, televisió). Cal dir que, molt sovint, són els fabricants dels gadgets més moderns els qui els ho posen difícil, amb lletres massa petites i gens visibles, amb botons massa petits per a dits que tremolen, amb massa cables que s’han de connectar a llocs precisos, amb massa conceptes nous i mal explicats.

Aquest motiu, la persistència dels grans, podria ser un dels que expliquin el lent declivi de la televisió tal i com l’hem coneguda al llarg del segle XX. També pot ser la causa que expliqui canvis en la programació per adaptar-se als gustos dels nostres avis, cosa que acceleraria una separació dels més joves respecte a aquest medi i, a llarg termini, podria traduir-se en una agonia ràpida, una forta crisi televisiva. Temps al temps.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada s'ha publicat en cultura, Informàtica, noves tecnologies i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Els friquis com a previsió i el factor «tercera edat»

  1. enfo14 ha dit:

    Jo crec que s’hauria de detallar una mica més quines són aquestes tendències “friquis”. El que vull dir és que, en el camp audiovisual i de l’informació, molta gent jove utilitza Internet com a eina de reproducció de vídeos i pel·lícules, com a font d’informació acadèmica i d’actualitat (bé, això seria discutible)… de manera que no crec que puguem parlar de friquisme. Per això mateix es fa molt difícil determinar quins dels comportaments friquis actuals (veritablement friquis, minoritaris) es diversificaran i arribaran a ésser tendències generalitzades en un futur.
    Sigui com sigui, temo que el ràpid avenç en les tecnologies provocarà que, quan els joves d’avui siguem la tercera edat d’aleshores -si no abans-, es produeixi amb Internet la mateixa situació que es produeix ara amb la televisió

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    L’article de l’Enrique Dans em sembla que les descriu bastant bé, aquestes actituds friquis. Cal tenir en compte, però, la perspectiva: em sembla que tu ets molt més jove que Dans o que jo, i és molt probable que les trobis d’allò més normal. De fet, a mi m’ho semblen, a dia d’avui (i sospito que a Dans també); però encara podem recordar que, no fa gaires anys, la manera d’estar informat era veure els telenotícies i llegir la premsa (en paper), i això del zapping no sempre ha existit (recordo quan només hi havia dues cadenes de televisió…). En qualsevol cas, crec que, en l’article original, el mot «friquisme» s’ha prendre en un sentit molt ample (res a veure amb The Big Bang Theory😉 ).

    Tinc molta curiositat per veure quins canvis tecnològics ens portarà aquesta dècada, i com ens afectaran en el dia a dia: l’espectacle promet ser interessant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s