Europa rescatarà Bankia; però, sembla, sense exigir responsabilitats

A mesura que van passant les hores, anem coneixent més detalls sobre el rescat que Europa durà a terme. Comença a estar clar que, aquí, hi haurà clares poques coses, molt poques. Si fos pel govern espanyol, no hi hauria res de clar.

D’entrada, les maniobres per evitar parlar de rescat. De primer, Mariano intentava aconseguir un rescat directe a la banca, de manera que el govern del PP en tingués les mans lliures en un doble sentit: que pogués afirmar que no s’estava rescatant Espanya i que no tingués cap responsabilitat en el retorn del préstec (perquè això sí que ho tenim assumit: un rescat és un préstec; el que ja no tenim tan clar és quin en serà l’interès).

En fallar aquesta estratègia, Mariano ha intentat (i sembla que està aconseguint) el que la premsa ha batejat com un rescat «tou»: el préstec, el rebrà Espanya (el govern signarà els papers de l’hipoteca), però anirà enfocat a la banca; ço és, dels diners que rebrem per rescatar la banca, en serà responsable l’estat (representant pel govern del PP).

Ara, però, en falten els detalls: s’està a l’espera dels informes experts (uix, quina por…) que especifiquin, entre d’altres coses, quines quantitats necessita Bankia per ser reflotada, quina part en pot aportar el govern espanyols i quina seria la diferència que hauria d’aportar Europa. Però, el més interessant de tot, encara està per arribar: quin serà el cost d’aquesta hipoteca?

És a dir, quines seran les condicions «toves» del rescat? Una primera ullada a la premsa no és gaire encoratjadora, perquè parla en termes de sanejament bancari i de reducció del dèficit públic. Del segon, funcionaris (en especial, els d’ensenyament i els de sanitat) i jubilats ja en sabem alguna cosa. Del primer, però, només podem intuir que es tractarà només de sanejar-ne els comptes, però no pas la gestió.

I és aquí on Europa, Brussel·les, El Banc Central Europeu i fins i tot la mateixa Merkel es podrien guanyar el respecte del 95% d’espanyols que sí que volem saber què ha passat en Bankia. Davant dels intents del govern del PP per amagar sota la catifa tota la brutícia, la primera condició que hauria d’imposar Europa, abans de soltar un sol cèntim, seria la d’exigir llum i taquígrafs, seria la de depurar responsabilitats i processar, si escau, a tots els que han tingut a veure amb l’enfonsament (o el saqueig) de l’entitat.

I, sí, si aquesta fos la primera condició europea, de segur que totes les que vindrien després em podrien semblar justificades. El que tinc clar és que, si no hi ha conseqüències per als qui han gestionat pèssimament (o de manera fraudulenta, si s’arribés a demostrar el que és un secret a veus) aquesta macrofusió de caixes, aquest no serà el darrer episodi vergonyós de corrupció a gran escala a l’estat espanyol. I, la veritat, ja no queda gran cosa per saquejar.

Aquesta entrada s'ha publicat en corrupció, crisi, desinformació, economia, pirata, Política, societat i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s