Panem et circenses: ara que ningú no mira, Mariano demana el rescat

Tal i com sospitava, Mariano ha esperat a l’inici de l’Eurocopa (fins i tot, vaig encertar el dia exacte!) per demanar a la Merkel que ens rescati. Tal i com sospitava, Mariano també ha evitat i evitarà el temut terme «rescat». Però, més enllà del que sospitava, Mariano ha esquivat el tràngol d’haver de dir en públic «tranquilos, no es un rescate, son sólo unos hilillos» i ha enviat al ministre de Guindos perquè ho digui per ell; és una pena, no és pot comparar, on va a parar: el president és molt més graciós.

És natural que Mariano vulgui evitar el mot, ja que «rescat» sona a «no sé com sortir d’aquest embolic» o a «tot el que he fet en mig any no ha servit absolutament per a res». Aquest rescat és, doncs, el butlletí de notes del Mariano, ple de suspensos per al setembre. I Mariano, que no és ximple del tot, s’ha esperat a dur les notes a casa a que el papa s’estigués mirant el futbol. Uix, no, perdó: Mariano no ha portat les notes, ha fet que les portés el ministre de Guindos.

A més a més, en poques hores, els rumors sobre si Mariano se’n va o no al futbol aquesta tarda han anat endavant i endarrere no menys de sis cops. I ja té mèrit, perquè el partit es juga a Polònia i el recàrrec per anular bitllets a última hora és un luxe que ja no ens podem permetre. (Sembla que sí, que Mariano se’n va al futbol…)

Que se’n vagi al futbol, però, potser no és tan greu; el més creu, crec, és que no ens podem permetre un president que no dóna la cara en els moments de crisi. És una de les moltes febleses de la democràcia representativa, que ens redueix a la trista missió d’elegir representants només un cop cada quatre anys, encara que ho facin tot de la pitjor manera possible.

També és greu que el ministre de Guindos (hem d’interpretar que en representació del govern) s’entesti a parlar d’«ajut financer» quant la premsa estrangera diu clarament «rescat» amb totes les lletres: en un moment o en un altre, el poble comprendrà que un eufemisme és sempre una mentida. Sóc optimista de mena i confio que ho comprendrà.

El mal ja està fet, però no ve de quatre dies. Si no vaig molt errat, aquesta desfeta es va iniciar de valent quan el govern central i els governs autonòmics van impulsar la bombolla immobiliària; va anar a més amb la politització de les caixes d’estalvi; es va disparar amb uns nivells de corrupció que molt a poc a poc podem descobrir a través dels tribunals. El mal ja està fet, i el pacte de silenci sobre Bankia era el preludi d’un #MarianoRajao (com diu un dels hashtag més ocurrents d’anit) que feia mutis pel foro en lloc de sortir al prosceni a recollir els aplaudiments del públic.

Mentre Mariano s’encomana al sant o a la verge de la seva devoció perquè ens enviï un altre Espanya – Malta anestèsic, jo em pregunto com anem a pagar la factura del rescat i tremolo només de pensar el pals que estan per caure sobre funcionaris, jubilats i aturats, les taxes que van a pujar, les prestacions de tot tipus que van a retallar (ja podem dir adéu al sistema sanitari i a l’ensenyament públics).

Dubto que s’armi una ben grossa (a la islandesa, per exemple); però, motius, en tenim: la democràcia representativa ha mort: visca el neoliberalisme rabiós.

Aquesta entrada s'ha publicat en censura, corrupció, crítica, crisi, democràcia, desinformació, economia, educació, Europa, pirata, Política, societat i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s