Parlem-ne

Alguna cosa ha canviat profundament en els darrers dos anys. Els efectes encara no espectaculars, però ja es va notant: les persones parlen, es comuniquen; i, el més important, no només parlen de futbol.

Direu, ja ho sé, que la gent sempre ha parlat. Sí, però no. Pocs cops, la gent ha parlat de política més enllà dels acudits contra el ministre de torn. Hi ha haver un breu període, aquell que els optimistes anomenen «transició», que la gent parlava, opinava, proposava. Després (després del 23F? després de la primera victòria socialista?), la gent es va quedar a casa mirant el futbol.

Bé, no tota la gent, és clar. Però tinc la impressió que després del primer triomf electoral del PSOE, molt gent d’esquerres va pensar que tot estava fet, o que tot es faria en qüestió de pocs anys i que ja no res ho pararia. I la gent, una bona part, es va acomodar davant la tele (oh, quina meravella! quina quantitat de cadenes!); la gent d’esquerres, sobretot, es va aburgesar.

Han passat molt anys, però ara la gent torna a parlar. Gent nova, que no va viure la transició; però també gent que s’havia confiat i gent que s’havia desanimat. Com? Quan? Per què?

Jo diria que les xarxes socials, la part més popular d’Internet, hi ha tingut molt a veure. L’evolució des dels blocs (les pàgines web eren estàtiques, la comunicació unidireccional era insuficient per donar lloc a aquest fenomen) cap al microblogging i cap a les xarxes socials ha facilitat la conversa global, la conversa global ha facilitat l’aparició de nuclis de persones inquietes i aquestes ha passat a l’acció (i l’acció ens ha portat esperança).

No hem de perdre de vista, però, que:

  1. Internet (o les xarxes socials) és només l’eina;
  2. La comunicació és el nucli;
  3. Sense accions concretes no anem a enlloc;
  4. El sistema s’ha de canviar des de dins.

L’exemple seria Islàndia, la silenciada i censurada Islàndia. Amb les protestes continuades al carrer, es va força la caiguda del govern, es van celebrar noves eleccions i es va aprovar la no devolució del deute. I, tot això, parlant, simplement, parlant.

Per això s’estan endurint tant les normatives que regulen el dret a la reunió pública i pacífica com la interpretació d’aquestes normes per part de la policia. Per això els manaires de torn volem impedir que la gent es reuneixi i parli: tenen por, tenen molta por.

Però encara no en tenen suficient. Cal continuar parlant-ne.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en democràcia, desinformació, economia, Europa, llibertat, pirata, Política i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s