Qualitat d’ensenyament i ràtio d’alumnes per aula

Es confirmen les amenaces de la consellera Rigau: el curs vinent, podrem tenir fins a 35 alumnes per aula en els grups d’ESO i fins a 40 en els de batxillerat. La major part dels catalans no saben què significa això, perquè fa molts anys que van abandonar el sistema educatiu. M’agradaria poder il·lustrar-ho penjant un parell de vídeos, l’un, amb una classe amb 30 alumnes; l’altre, amb una classe de 16; com que això seria probablement il·legal (els meus alumnes són menors), tractaré de descriure les dues situacions.

El grup de 30 alumnes seria l’estàndard actual. Normalment, les taules es distribueixen en sis columnes i cinc files; les columnes s’emparellen i tenim, en realitat, tres dobles columnes, de manera que els alumnes, quan cal, poden treballar per parelles.

En la paret on hi ha la pissarra (els afortunats poden disposar també de pissarra digital), es troba també la taula del professor. En general, queda molt poc espai entre la taula del professor i la paret, així com entre la primera fila de taules i la pissarra, cosa que dificulta els moviments. A més a més, des del maig del 68 i la pedagogia de la igualtat (la que predica la igualtat entre professor i alumnes), les famoses tarimes han estat eliminades, la taula del professor està al mateix nivell que les dels alumnes, de manera que el docent té poc o nul·la visió dels que «s’amaguen» en les darreres files (tret que es passi bona part de la classe dret).

Aquesta manca de visió i aquest atapeïment faciliten, d’una banda, la temptació de passar la classe xerrant i sense prestar atenció al professor; d’una altra, faciliten el camuflatge quan es volen fer petites o grans malifetes, i, en general, generen un ambient on l’eficiència disminueix (el professor perd bona part del temps amb la repetició del «calleu, no feu soroll, treballeu»).

Una altre inconvenient de la manca d’espai és la impossibilitat d’aïllar, ni que sigui temporalment, alumnes que es demostren incapaços de treballar en companyia: no hi ha espai per separar ni tan sols una taula i fer que un alumne es concentri donant-li l’oportunitat de treballar tot sol.

A més, altres possibilitats de treball (en grup, per exemple) queden també molt reduïdes, ja que canviar la disposició de les taules en una aula atapeïda implica perdre més temps i fer molt més soroll (que molesta a les aules del costat).

Avui, en canvi, durant la realització del crèdit de síntesi, hem estat treballant amb una mitjana de 16 alumnes per aula, i el canvi és sorprenent: després d’una breu introducció a la tasca que han de realitzar, s’han situat en grups de quatre i s’han posat a la feina.

La distribució dels grups, prèviament decidida per l’equip docent, es pot descriure així: dos alumnes entre entremaliats i problemàtics, un d’acadèmicament pobre i un de bo; és a dir, la meitat dels alumnes serien font de problemes en una aula amb una ràtio de 30. Tanmateix, des del primer moment i sense que hagi calgut fer el més mínim esforç per convèncer-los perquè es comportin civilitzadament, tots els alumnes s’han posat a treballar de manera ordenada, parlant a un nivell veu còmode, aixecant-se quan ho necessitaven sense que això suposés cap motiu d’enrenou o de distracció. En resum, fent un treball de qualitat i sense tensions, en un ambient agradable.

A l’hora del pati, els professors hem intercanviat observacions i tots hi hem estat d’acord: avui hem pogut dedicar una atenció personalitzada a tots els alumnes que ho necessitaven, el comportament ha estat modèlic i s’han assolit tots els objectius didàctics que ens havíem plantejat per a aquesta activitat. El factor clau, tots hi hem estat d’acord, ha estat la ràtio, la quantitat d’alumnes per aula.

Així, doncs, quan la consellera Rigau diu que la qualitat de l’ensenyament no es veurà afectada per l’augment a 35 alumnes per aula, o s’equivoca o menteix, i això passarà factura a les generacions d’alumnes que ho patiran i que rebran un ensenyament deficient.

D’entrada, situar a classe 35 alumnes implica (en general) ordenar-los en set columnes de cinc files, que hauríem d’agrupar en columnes de dos, tres i dos, de manera que l’ample dels corredors es veurà sensiblement reduït: potser encara estaran dins dels límits legals marcats per les normatives de seguretat, però, en la pràctica, dificultarien l’evacuació de l’aula en cas d’emergència.

En el desenvolupament ordinari de les classes, el professor es veurà obligat a passejar contínuament, amunt i avall, si vol mantenir un nivell de silenci acceptable, cosa que suposa una dificultat extra per a la concentració que requereix una explicació, o per a prendre anotacions sobre actituds, dificultats o progressos dels alumnes (cosa que s’ha de fer obligatòriament, és un dels requeriments de l’avaluació contínua i de la programació per competències).

En dedicar més temps a mantenir un ambient de treball acceptable, el professor podrà dedicar menys temps a la docència efectiva. I també l’augment d’exercicis a corregir i a avaluar disminuirà la qualitat del control que el professor ha de dur a terme sobre els avanços dels alumnes, amb la qual cosa l’atenció a la diversitat gairebé desapareixerà.

El resultat, ja ho podeu imaginar, serà que Catalunya ho pagarà amb generacions d’estudiants insuficientment preparats, i aquest serà el llegat del govern del millors (QFDR), el resultat d’organitzar l’educació amb criteris industrials, pensant només en reduir costos i sense tenir en compte que, aquí, la matèria prima és la més delicada que pot existir, persones en procés de formació.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en economia, educació, Educància, pirata, Política i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s