Portar-ser bé és igual a aprovar

Sobre el descens dels nivells acadèmics se n’ha parlat molt. Si comparem els llibres que que es feien servir a 8è d’EGB amb els de 2n ESO, el seu equivalent actual, en molts casos no hi trobarem grans diferències. On rau, doncs, el desequilibri?

Doncs, en un parell de conceptes que, sota diversos noms, ha evolucionat des de la LOGSE, passant per la LOE, fins a la nostra LEC: avaluació per competències i competències bàsiques. Parlant clar i català, si un alumne ve a classe amb regularitat, es comporta com una persona (no trenca taules ni cadires, no agredeix ni insulta els companys) i fa els exercicis cada dia, té dret a l’aprovat.

Així, almenys, ho veuen els alumnes i les famílies (i cada cop més inspectors, que obliguen als professors a «creure-s’ho»). Aquest curs, en acabar el primer trimestre, els pares d’un alumne van venir a preguntar-me com era que el seu fill havia suspès la meva assignatura, si els havia tornat el dossier amb un «Apte» en la portada. El «dossier» no és més que la recopilació de tots els exercicis que s’han realitzat durant el trimestre o la unitat didàctica, i els vaig haver d’explicar que la seva presentació és imprescindible per a merèixer l’aprovat, però que no el garanteix, sinó que l’alumne ha de demostrar que ha assolit uns coneixements mínims durant el procés. La setmana passada, dues noies em vam fer una qüestió molt similar.

De manera que, amb aquesta nova norma (no tan nova, en realitat: ja està molt arrelada), el graduat d’ESO només garanteix (i només fins a cert punt) que el posseïdor sap comportar-se com una persona i que té unes habilitats comunicatives i matemàtiques elementals, i poca cosa més. I, al pas que anem, amb una Formació Professional que no pot cobrir la demanda per manca de places, el batxillerat s’ha convertit en el calaix de sastre que tot ho recull i no té gaire més valor.

Al final de l’escala educativa, la Universitat va recollint uns aspirant a estudiant que, ni tenen base acadèmica suficient, ni tenen hàbits d’estudi suficients per superar el nivell superior (tret d’honroses i cada cop més rares excepcions). I, si seguim a aquest ritme gaire temps més, deixarem de ser els exportadors de titulats universitaris que som ara ja que, per insuficiència de nivell, cap estat occidental tindrà interès en donar feina als nostres universitaris.

I, sense la possibilitat de trobar feina a l’estranger, l’atur del nostre jovent no trigarà en superar el 55% i, possiblement, el 60%. Rebaixar els nivells acadèmics, que havia de servir per aconseguir una escola inclusiva, una escola que no deixés ningú fora del sistema educatiu, haurà servit per fer més dura la crisi fins i tot per als que volien estudiar i en tenien la capacitat.

Solucions? Moltes; però cap d’elles passa per les retallades en educació.

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en desinformació, educació, Educància, pirata, Política i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s