Mudances, biblioteques i radiografies

Quan vaig prendre la decisió de plegar, fa cosa d’un parell de mesos, sabia que això implicava una mudança. La mudança, al seu torn, gravita al voltant d’un tema central: els llibres, un argument de pes.

I és que, com dic sovint, només un analfabet pot creure allò sobre que «el saber no ocupa espai»; d’això, res: el saber ocupa molt d’espai i pesa molt. Al menys, per als que encara no hem fet la transició completa cap al llibre electrònic.

Però, no ens enganyem: els que vam aprendre a llegir i a estimar la lectura durant l’era Gutenberg, per més que ens adaptem ràpidament als llibres digitals, sempre tindrem aquell puntet de fetitxisme pel llibre, o per alguns llibres. En el meu cas, sabia que la mudança no seria ferma –no la sentiria com a ferma– si no la iniciava pel nucli de la meva biblioteca: les bíblies.

Així, el primer que vaig empaquetar va ser la meva col·lecció de bíblies, fins a 22, en diverses llengües, fruit de viatges exòtics (sempre en compro una en l’idioma dels llocs que visito) o de regals d’amics que coneixen i comprenen aquesta petita mania. Al final, però, vaig decidir que tres d’elles em farien companyia fins que buidés definitivament la casa: l’edició interconfessional en català, la versió del rei Jaume (King James Version) i la Vulgata: no se sap mai quan pots necessitar fer-hi una consulta.

Buidar la biblioteca (avui és el tercer viatge: no puc deixar els llibres en mans de cap transportista, no em sentiria ni segur ni tranquil) t’obliga a revisar llibre per llibre, i acaba convertint-se en un exercici de reflexió, d’autoradiografia de l’ànima. Observes quins temes creus que t’importen (llibres que compres però que no llegeixes mai) i quins t’importen realment (llibres amb el lloc esquerdat de tant de rellegir-los). No, no us avorriré amb les conclusions a què he arribat en aquesta ocasió.

Em permetré, però, de compartir amb vosaltres una altra petita anècdota: ahir buidava els (gairebé) darrers prestatges. Quins llibres he deixat per al final? És fàcil d’endevinar: la saga de Harry Potter. En realitat, les sagues: en anglès, en català, en francès, en italià i en portuguès; el primer volum, a més a més, en gaèlic del país de Gal·les i en gaèlic d’Irlanda, més els petits annexos (Bèsties fantàstiques i on trobar-les, El Quiddich de totes les èpoques, Les rondalles del bard Gallart) en català. Han ocupat tres caixes; al final, també s’ha quedat fins al darrer dia el primer volum de la saga en anglès, per motius sentimentals.

Entre els primers i els darrers, i deixant de banda els llibres tècnics, he empaquetat una mica de tot, però destaquen la poesia, la ciència ficció i la literatura medieval. Una barreja curiosa, aquesta biblioteca, que m’ha anat construint i definint al llarg dels darrers xxxxxnta-set anys, i un dels principals motius per a desitjar abandonar la meva vida seminòmada i arrelar definitivament en un lloc, en una llar (o en una biblioteca).

Aquesta entrada s'ha publicat en llibres, Personal i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s