Lingua latina paene est nostra

«Historia Romana est historia nostra. Lingua Latina non est nostra lingua, sed paene est nostra. Nam lingua latina procreavit linguas Hispanicas, ut sunt Castellanica et Catalanica et Gallaica, et procreavit etiam linguam Gallicam et linguam Italicam et alias linguas Europaeas. Itaque debemus discere et amare linguam Latinam ut nostram.»

(La història de Roma és història nostra. La llengua llatina no és la nostra llengua, però gairebé és la nostra. Doncs la llengua llatina va originar les llengües hispàniques, com son la castellana, la catalana i la gallega, i va originar també la llengua francesa i la llengua italiana i altres llengües europees. Per tant, hem d’aprendre i estimar la llengua llatina com si fos nostra.)

Aquest fragment, que molts haureu pogut interpretar sense recórrer a la traducció, formava part de la primera lectura del manual de Llatí corresponent a 2n de BUP, obra dels professors J. Vergés i P. López Castellote, publicada a l’editorial Teide. Iniciava el curs 79/80 i jo esperava amb il·lusió aquella nova assignatura (tot i la meva inclinació clara cap a les ciències).

Ara que el ministre Wert sembla decidit a recuperar l’obligatorietat del llatí, m’ha semblat adient recuperar aquest paràgraf, ja que els arguments que esgrimeix, en ser veritats objectives, continuen sent tant incontestables com fa més de trenta anys: la nostra llengua deriva del llatí, la nostra identitat històrica encara està marcada per la presència dels romans a terres ibèriques; així, doncs, no podem aprofundir en l’autoconeixement sense passar pel llatí i per la història romana.

Em sorprèn que sigui un govern de dretes, neoliberal, qui impulsi aquestes coses; i m’astora que hagin estat els governs d’esquerres els que les hagin anat deixant de banda i desprestigiant. Sigui com sigui, si recuperem l’obligatorietat del llatí, estarem recuperant una eina per millorar la capacitat intel·lectual i intel·lectiva del nostre jovent, li estarem un obrint un camí cap al passat (sense el coneixement del qual no hi ha ni interpretació del present ni construcció del futur), li estarem donant eines per a adquirir una major maduresa, per defensar les pròpies llibertats.

Els arguments utilitaris («seria millor dedicar més hores a l’anglès!») són insostenibles: es pot aprendre anglès i llatí al mateix temps, com es pot aprendre química i música, o matemàtiques i literatura. A més a més, l’estudi de la gramàtica llatina, tan sistemàtica, ajuda a comprendre millor les estructures d’altres llengües (sobretot, les romàniques, però també en general).

Tanmateix, les propostes de reforma no es fermen aquí: el ministre Wert n’anuncia d’altres que caldrà estudiar amb cura (una avaluació a final de Primària per establir si l’alumne pot passar a l’etapa següent; una reestructuració i reducció en la quantitat de les matèries impartides; professionalització dels equips directius; la modificació de la carrera docent). De moment, els periodistes (encara es considera «periodisme» als telenotícies?) s’han centrat en aquesta anècdota del llatí tot cercant una reacció popular, de burla, d’absurd; però caldrà esperar i veure que més ens diu el ministre. L’escoltarem amb atenció.

Aquesta entrada s'ha publicat en cultura, didàctica, Educància, història, lingüística i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s