Setembre de 2012

Tal i com sospitava, la reinstauració de les proves de setembre en ESO i 1r de batxillerat ha resultat traumàtica: molts alumnes, en rebre el butlletí de notes amb els informes amb la feina per a l’estiu (dossiers d’exercicis que hauran de presentar obligatòriament entre el 4 i el 5 de setembre, més les proves que hauran de realitzar si els professors ho han decidit així), s’han topat de morros amb la realitat i han descobert que la vida és dura, que hi ha professors que no regalen res i que tota acció produeix una reacció idèntica i de sentit contrari (espero, pel seu bé, que ho assimilin).

Des de la seva desaparició (crec que data de l’aprovació de la LOGSE), van estar substituïdes per unes proves de repesca que es realitzaven al voltant del 15 de juny: es tancava el temari cap a final de maig, es dedicaven dues setmanes (o setmana i mitja) a repassar i se suposava (o, directament, es fingia) que els alumnes assimilaven en 10 dies el que no havien comprés en nou mesos, se suposava (o es fingia creure) que feien en 10 dies tota la feina del curs. Diuen que l’autoengany és l’engany més sòlid, estable i durador, i pedagogs de saló i polítics de propaganda (disfressats de consellers d’educació) han volgut viure enganyats durant lustres. Pregunteu als professors universitaris quin n’ha estat el resultat.

Aquesta setmana, males cares i protestes formaven part d’un guió no escrit, però que molts professors teníem assumit. D’altres, però, han cedit al xantatge burocràtic i han aprovat a gairebé tothom, cosa comprensible (els professors també som humans i tenim dret a tenir febleses), però d’efectes socials devastadors: penseu que, dins de poc de temps, anireu al metge i us trobareu un doctor jove que haurà estudiant en aquest sistema educatiu on els aprovats es regalen perquè hi ha inspectors que pressionen els professors perquè aprovin tothom, perquè hi ha consellers (o conselleres) que pressionen a tot el sistema educatiu perquè aprovin tothom i generin unes estadístiques ben decoratives que puguin ser exhibides en triomfal passejada periodística. Metges, arquitectes, enginyers, mecànics, electricistes… si se’ls va regalar l’ESO i fins el batxillerat, qui us garanteix que no se’ls ha regalat res més?, qui us garanteix que estaven en condicions d’acabar dignament una llicenciatura, una enginyeria o un cicle professional?, qui us garanteix que els podeu confiar la construcció de la vostra llar, la instal·lació del sistema elèctric que fareu servir cada dia o, pitjor encara, la vostra salut?

El suspens acadèmic és una necessitat social, no pas un fracàs del sistema educatiu. La societat necessita que algú garanteixi la validesa dels titulats, i això s’ha d’aplicar a tots els nivells, ja des de Primària. Afirmar que tothom té dret a l’aprovat és una bajanada descomunal, defensar que tothom ha d’obtenir el graduat en Secundària és ignorar que el coneixement no és regala i que ni tan sols la maduresa s’adquireix automàticament (automàgicament) pel simple i gratuït pas del temps.

I que ningú no em digui que el que aprenen els nens entre els sis i els onze anys no és important: és en aquesta edat on aprenen a ser responsables, aprenen el valor de l’esforç, aprenen el valor del coneixement i del treball. Si els passem de Primària a Secundària simplement perquè han aprés a no barallar-se amb els altres nens davant de la mestra, estem cavant la fossa de la nostra societat.

Que ningú no em digui que el que aprenen els nens entre els dotze i els setze anys no és important: si no adquireixen bones tècniques i bons hàbits d’estudi, ja no ho faran mai, i el batxillerat serà una secundària disfressada, una pantomima.

Els suspens és important i ha de ser just, i els xantatges burocràtics de diverses menes que el departament d’Ensenyament ha desfermat contra els professors per obligar-nos a aprovar a tothom, així com els tradicionals xantatges sentimentals que intenten mares i pares (aquests, però, són més humans i comprensibles), són una pèssima idea i van en contra dels interessos de la societat. També perjudiquen als mateixos afectats, als aprovats per decret, ja que els proporciona una idea equivocada sobre la pròpia capacitat i la pròpia preparació, encaminant-los a un fracàs vital molt més catastròfic que el mal anomenat «fracàs escolar».

Benvingudes siguin les proves de setembre. A veure quant de temps triguen alumnes i famílies en fer-se a la idea (i veure si els polítics deixen de ficar-hi la poteta).

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Català, educació, Educància, Política i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Setembre de 2012

  1. Burrera Comprimida SA ha dit:

    Mentre els bufanúvols es reunien per tal d’acordar nous ajustos pseudoredemptors de les seues incapacitats, el consell d’administració de Burrera Comprimida SA es reunia també per a nominar el bloc “Anotacions al marge” amb el distintiu Liebster Blog Awards. Podeu llegir el resultat de les nostres deliberacions (i també les regles de joc de l’invent esmentat) a l’article burribloquer “Més dolços que no amarguen” (http://burreracomprimida.blogspot.com.es/2012/07/mes-dolcos-que-no-amarguen.html).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s