Tot el que és bo s’acaba. El que no sabria dir és si aquestes vacances que ara acaben han estat bones; de fet, tinc la impressió que ni tan sols han sigut «vacances».
Que a què vénen aquests aires tan tristos? No només a la fi de l’estiu, que a això ja estem acostumats. No: és la fatiga del nòmada que ha de tornar a cercar un lloc on plantar la tenda i començar l’enèssima mudança (ja n’he perdut el compte) que, sens dubte, tampoc no serà l’última.
Això vol dir que, mentre no solucioni el tema de l’allotjament, no podré reprendre les activitats del bloc: em sap greu, però el dia només té 24 hores.
Els arbres sense arrels s’assequen i moren.
Giorgio Grappa
Jordi Monteagudo
Tuxet
Anotacions al marge 
Bentornat!
… i els ocells sense niu volen lliures! 😉
Aquest ocell està inaugurant el niu… Ja t’explicaré, Sisquet 🙂
Mmmm, espero amb recel les teues explicacions.
Fins aviat.