Estiu descontrolat

Després d’un estiu atípic i tens, sembla que les coses comencen a rutllar normalment i em fa l’efecte que, en poques setmanes, hauré trobat una certa estabilitat. Però només, és clar, en termes personals: la cosa pública es presenta cada cop més complicada i inestable.

De tots els desgavells a què hem assistit, atònits, durant aquest estiu que agonitza, no sabria dir quin n’ha estat el pitjor:

• incendis incontrolats, fruit de la imprevisió de les administracions públiques;
• pujades traïdores de l’IVA que han convertit la costera del gener en un acudit de dubtós gust al costat de la costera del setembre;
• retallades socials desmesurades (ai, l’educació…);
• inacabables jocs a fet a amagar entre el desgovern espanyol, el búnquer alemany i els «tril·leros» del BCE sobre l’innominable rescat a la banca espanyola (que no pas a Espanya, ni molt menys als espanyols).

La llista podria ser molt més llarga, és clar. El que més sembla haver pujat els ànims per aquí, per Catalunya, ha estat, però, el rescat català. Un rescat ben curiós: el paternalista estat espanyol està disposat a prestar-nos (a alt interès, és clar) els diners que prèviament ens ha cisat a través de la desequilibrada balança fiscal.

A veure, Mariano, com t’ho explicaria? Els catalans no solen riure les bromes relacionades amb els diners; menys encara, amb els propis diners. No entendre una qüestió tan senzilla t’ha convertit en el primer animador i promotor de la manifestació per la independència que celebrarem el proper dimarts.

Els independentistes catalans t’estem molt agraïts, Mariano.