D’Ubuntu a Debian: els (meus) motius del canvi

Vaig debutar en el món GNU/Linux amb l’Ubuntu 6.06, ja fa gairebé set anys. Prèviament, havia fet algunes provatures d’instal·lació sobre el segon disc dur d’un Pentium III: com la immensa majoria dels usuaris domèstics de Windows, no entenia de particions i, per precaució, vaig decidir mantenir els dos sistemes en discos separats (només tenia  un ordinador i no em podia permetre el luxe de quedar-me sense eina).

Més enllà de tímids experiments amb la Slackware (si trobe al capullo que em va dir, em un fòrum, «ponte una Slackware ligerita», el cape) i la Knoppix, la Ubuntu Dapper Drake, sobre un portàtil una mica decent, em va proporcionar un sistema sòlid, intuïtiu, senzill i pràctic. A més a més, el descobriment, als pocs mesos, del germen del que aviat seria el Catalan Ubuntu LoCo Team, em va facilitar moltíssim l’arrelament en aquesta terra del programari lliure; bé, més que facilitar, m’ho va convertir en una aventura molt divertida.

A mesura que ho necessitava, he anat aprenent algunes coses sobre els sistemes GNU/Linux, m’hi he trobat còmode, molt còmode, cada cop més. També he anat imbuint-me de la cultura de les quatre llibertats, de la filosofia del programari lliure. És per això que, ara, em plantejo deixar Ubuntu: a poc a poc, observo que va introduint més característiques no lliures; i, sense arribar als extrems de l’RMS, voldria evitar-ne tantes com puga.

Així, l’opció natural era Debian, de la que Ubuntu deriva i de la que hereta el sistema de paquets i alguns detalls de funcionament que m’estalviaré d’aprendre. La quantitat de paquets disponibles, la flexibilitat en la instal·lació, la solidesa de la comunitat que hi ha al darrere, la filosofia de comunitat (no pas d’empresa), són altres tants motius que reforcen la meva decisió.

Tanmateix, no tinc més que bons sentiments i records cap a Ubuntu (de fet, continuaré utilitzant-la en alguna màquina), que m’ha facilitat molt la vida durant les primeres fases del meu aprenentatge. Continuaré recomanant-la per als debutants, perquè em sembla més senzilla i perquè la comunitat en català és la més acollidora que he trobat en el meu peregrinar de fòrum en fòrum. I la vessant humana, no ho oblidem, és el cor del programari lliure.

Llarga vida a Ubuntu, tot i que jo vaig inclinant-me, a poc a poc, cap a la veterana i sòlida Debian.

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en debian, Informàtica, programari lliure, ubuntu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 respostes a D’Ubuntu a Debian: els (meus) motius del canvi

  1. SiscoGarcia ha dit:

    És curiós, jo vaig començar a Ubuntu amb la 6.10 (bé, abans vaig començar amb la Linkat1 però només reconeixia bé les màquines amb què havia dotat Ensenyament, i per tant quan em van parlar d’Ubuntu i el vaig provar em va encantar; per cert, ara sembla que el Departament basarà la nova Linkat en Ubuntu) però he «migrat» abans que tu a Debian 😛

    Això sí, em temo que pels mateixos motius 😦

    A la feina continuem amb Ubuntu i, per tal d’aprofitar el nombre més elevat d’ordinadors possible, posarem l’escriptori LXDE, és a dir, a partir del curs vinent la distro del centre serà la Lubuntu 12.04… ja veurem com ens ho acabem muntant per aprofitar la LTS de la 12.04 i la lleugeresa de LXDE

  2. Giorgio Grappa ha dit:

    Sembla que hem tingut els mateixos problemes amb la Linkat; jo també la vaig provar des de la versió 1 a la 3 (crec recordar) i sempre es deixava alguna targeta per reconèixer. Home, si es decidiren a basar-la en Ubuntu, encara et diria que han fet tard: hem perdut anys i anys de rebuig i mala premsa per no haver fet abans aquest canvi. De fet, la Linkat ha sigut el major entrebanc per portar GNU/Linux als centres: molt trist.

    La Lubuntu 12.04 és una meravella, lleugera i sòlida. Encara la tinc en alguna màquina, però amb un bon E17 al damunt, que encara és més lleuger 😀 . Per cert, acabe d’instal·lar E17 en Debian des dels repositoris unstable: la versió de la Bodhi Linux és molt més nova. I, ja que hi som, estic pensant que en lloc de la Lubuntu 12.04, potser podríeu provar la Bodhi directament: la versió actual (2.3.0) es basa en la Ubuntu 12.04, de manera que pots comptar amb l’estabilitat d’aquella; però, com que inclou alguns repositoris extra, et trobes amb petites sorpreses, com ara versions molt més actualitzades de LibreOffice.

    Com de costum, el problema de GNU/Linux és que tenim massa opcions per triar 😀

    • SiscoGarcia ha dit:

      Jo crec que el major entrebanc per portar GNU/Linux als centres ha estat que no s’ho han cregut mai: només hi havia dues persones al Departament treballant-hi (i només una d’elles amb perfil tècnic)!!!!

      Pel que fa a la Bodhi Linux, la vaig provar en llegir el teu apunt al respecte però no acabava de convèncer-me… a més, si hi posem directament la Bodhi no crec que tinguem una versió LTS: la Lubuntu tal qual no ho és (estem pensant de posar una Server i a sobre l’escriptori LXDE, però encara no ho hem acabat de decidir).

      Sort que tenim on triar 😀

      Anem parlant 😉

  3. Manel S. ha dit:

    Igual com vosaltres, els inicis amb GNU/Linux han estat complexos i també vaig acabar anant a parar amb Ubuntu (Warty Warthog). Abans havia provat amb Mandrake > Mandriva, i un bon munt més.
    Pel que fa a la Linkat, al meu centre vaig començar amb la Linkat, basada amb Suse i donava molts problemes i jo en sabia molt poc. Ubuntu em donava molta facilitat, i amb la Linkat semblava com si fos a la NASA, calia saber-ne molt per fer anar qualsevol cosa. Amb els anys i el pas a Opensuse de la Linkat el canvi va ser fantàstic, i amb la Linkat 11.4 estic realment satisfet, i amb el suport que sempre he rebut estic molt content!
    Pel que fa a l’Ubuntu, el millor ha estat sempre la seva comunitat, i especialment les festes Ubuntaires, en les que sempre m’he sentit com a casa. I sempre que puc hi vaig (amb la familia).
    Tot i això, amb l’apareixement del Unity, i posteriors novetats d’Ubuntu vaig replantejar-me l’ús d’Ubuntu (em vaig empipar) i vaig passar un temps deambulant entre distros (de nou 😛 ).
    Una xerrada que vaig assistir de l’Stallman on vaig estar parlant una estona amb ell, i cercant més llibertat vaig descobrir Trisquel, i realment va molt bé, encara que en algunes màquines no em van algunes coses. És el que passa quan el maquinari depen tan de controladors privatius 😦
    Actualment, tinc dos netbooks, un ordinador de sobretaula i un portàtil gran. En un netbook hi tinc la Linkat 11.4, per anar treballant amb un entorn de proves i facilitar-me l’aprenentatge per solucionar problemes de l’escola (on quasi tot va amb Linkat).
    Amb l’apareixement de Lubuntu vaig tornar a fer les paus amb les Ubuntus, i l’altre netbook va molt bé amb Lubuntu.
    Per al portàtil gran… ja fa un any que vaig amb Debian Wheezy i estic molt satisfet com va, cal dir que la versió testing no m’ha donat cap problema.
    De totes les proves i experiències, ara mateix em sento molt content amb Debian, dóna una certa llibertat, molt de programari i un entorn de treball molt estable.
    Cada casa és un món…. i la gran varietat de distros ens permet migrar d’ací cap allà, i en cada moment de la vida anem trobant el GNU/Linux que millor s’adapta a les nostres necessitats i desitjos.
    😉

    • Giorgio Grappa ha dit:

      Hola, Manel!
      Jo també he pensat, en alguna ocasió, en fer proves amb Triskel i companyia; però això hauria de ser en vacances, ja veurem quan. I, sí, no cal lligar-se a una distro per a tota la vida, podem anar canviant, igual que canviem de model de cotxe. No, espera: canviar de cotxe és molt més car! 😀
      Pel que fa a la Linkat, tampoc no hi ha, al meu centre, ningú que em faça costat, de manera que m’he limitat a posar una Ubuntu 12.04 en els ordinadors del meu departament i, quan vull treballar en els de la sala de professors, tire mà d’una instal·lació sobre llapis USB. Però, engegar una campanya de canvi, ni pensar-ho, seria llançar a perdre l’esforç: ni tan sols els entra en el cap canviar a OpenOffice…

  4. Aldo Alvarado ha dit:

    – Martin Michlmayr, director del projecte Debian, un dels distribuïdors de programari lliure, assenyalava (auto)críticament que una de les, diguem, no virtuts d’aquest moviment, d’aquest programari, era la lentitud de les seves innovacions. Segurs, molt segurs, però poc moderns. Estàs d’acord amb aquesta crítica?

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Benvingut, Aldo!
    Home, només porte un parell de setmanes amb Debian, encara no tinc una opinió formada ni sobre aquest punt ni sobre Debian en general. La primera impressió, però, sí que va en aquesta direcció, els programes són versions bastant antigues; en un sector, la informàtica, on la velocitat dels canvis i dels avanços és prodigiosa, sí que es pot veure com un desavantatge.
    Tanmateix, sempre dic que cal veure el context: qui l’ha d’emprar, per a fer què, en quin context. Per exemple, després d’instal·lar Debian Testing en el meu ultraportàtil, m’he adonat que prefereixo versions dels programes més actualitzades, i com que el vull fer servir amb propòsits personals, no pas professionals, alguna petita inestabilitat (no he tingut mai problemes greus amb Ubuntu, per cert) no tindria repercussions. En canvi, per a la màquina on solc fer feina «de feina», potser sí que hi faré una instal·lació definitiva (sempre en testing, que és gairebé com una rolling i m’estalviaria els maldecaps de les reinstal·lacions periòdiques).
    Amb aquestes característiques, suposo que Debian pot tenir millor recepció en l’àmbit professional que no pas en el personal.

  6. Lablasco ha dit:

    També em vaig passar a debian l’any passat, i encara que més complicat, la sensació familiar va ser fantàstica, tot i que en Mac és fàcil donar-te per vençuda i acabar amb Lion. Ara estic desitjant provar altenatives a android, Ubuntu mòvil i firefox os prometen!

    • Giorgio Grappa ha dit:

      Debian sobre un Mac, Roser? Això sí que és anar fort 🙂 Recordo una instal·lació a sis mans d’Ubuntu sobre Mac… 😉

      • SiscoGarcia ha dit:

        XD Jo també la recordo, crec que passarà a la història ubuntaire com l’anècdota més comentada. Tot i això no té per què passar sempre així, oi?

        • Giorgio Grappa ha dit:

          Ara, les dificultats van per una altra banda: cal donar la batalla amb les instal·lacions contra UEFI / Secure Boot i, pel que vam veure l’altre dia, la cosa no és gens senzilla.

          • SiscoGarcia ha dit:

            Doncs és un tema delicat, ja que encara no m’hi he trobat mai d’haver de «dualitzar» una màquina amb w8; però supose que no trigaré a trobar-m’hi 😦

            Sí que he fet una instaŀlació a una placa base que porta UEFI (vaig haver de canviar la meua i la nova ho portava) i no vaig tenir cap problema.

            Espero que es puga resoldre aviat!

Deixa una resposta a SiscoGarcia Cancel·la la resposta