DebianCLI (1): instal·lació

Feia dies que em rondava pel cap la idea d’instal·lar un sistema GNU/Linux sense entorn gràfic a l’Idefix (ja sabeu, els qui em coneixeu: aquell ASUS Eee PC 701 blanquet tan cuqui): amb només 4 GB d’unitat SDD interna, la Bodhi Linux hi anava massa estreta. I, com que tinc un sistema complet en una USB xicotininiua de 32 GB, no em suposava cap problema fer-hi l’experiment.

Dubtava entre instal·lar-hi una Ubuntu 12.04.3 LTS o una Debian 7; fins i tot, encara tinc un USB amb els instal·ladors d’antiX, i un d’ells proporciona un sistema base. Al final, i després de tres o quatre intents, ho he aconseguit a partir d’una iso alternate de la Ubuntu. Com que m’havia donat una miqueta de feina, volia resumir-vos-en ací els passos (llàstima no haver-ne fet captures), no siga cosa que m’hi torne a clavar i no ho recorde; però, en intentar repetir el procés que m’havia sortit bé, no hi ha hagut manera. Total, que, al final… però, bé, comencem pel principi (ja sabeu com m’agrada contar batalletes).

Antecedents (m’enrotlle més que una persiana: us els podeu botar)

Gairebé des del primer moment (bé, potser seria el segon moment, o el tercer…) que vaig arribar a GNU/Linux a través d’Ubuntu, em vaig sentir atret pel món de la consola: la pantalla negra amb lletres verdes em resulta tremendament sexy, què li anem a fer! A més a més, em recordava els meus inicis amb l’MS-DOS 3.21, i ja sabeu que els vells som una miqueta enyoradissos.

Abans, però, de clavar-me en aventures massa arriscades, vaig ser disciplinat i vaig familiaritzar-me amb els escritoris més populars del moment (Gnome 2.3, KDE 3.5) i d’altres que no ho eren tant (Xfce, Fluxbox) –Enlightenment 17 hi va aparèixer fugaçment, però encara es trobava en plena fase alfa i fallava més que una escopeta de fira: la nostra història d’amor va haver d’esperar.

Però, quan ja m’havia familiaritzat un poc amb el sistema –i veient que, quan es tractava de solucionar problemes d’administració, acaba rebent consells en forma de «obre un terminal i escriu «sudo apt-get install birra-de-la-bona» i, tot seguit, tecleja «dpkg-reconfigure living-la-vida-loca» i coses així–, vaig decidir ficar-m’hi una miqueta més a fons. Vaig estar investigant i vaig trobar una bona pila d’aplicacions que, en cas de necessitat, m’haurien d’haver permès realitzar, des de la pantalla negra, més del 90% de les meues activitats quotidianes; el resultat d’aquelles investigacions el podeu trobar en aquest post del vell blog L’aventura del pingüí (sí, emprava Blogspot abans de passar-me a WordPress: un pecat de joventut).

Alguns dels programes que enllaçava en aquella entrada encara els utilitze de forma habitual, com el navegador Elinks o el lector de fils Newsbeuter. A més a més, no he deixat mai d’editar els fitxers de configuració i similars amb Vim (tot i que ara, com ja sabeu, *m’he passat a Emacs: he vist la llum! al·leluia!*). És a dir, sempre he mantingut el gustet per la pantalla negra.

D’aquella etapa, recordo especialment el descobriment la distribució INX (INX… is Not X!), basada en Ubuntu 8.04 LTS, però sense cap gestor de finestres, fornida amb tota mena d’aplicacions per a consola i amb tot d’utilitats i documentació per a aprendre a treballar-hi: una meravella pedagògica que, dissortadament, no ha tingut continuïtat.

Entre les cròniques d’aquells experiments, rellegir aquesta entrada sobre una instal·lació similar a partir d’una mini.iso (que descarregava tots els paquets de la xarxa i era lentíssima) i aquesta altra, que descrivia la instal·lació a partir d’una alternate, m’ha fet decidir-me per aquest darrer sistema (veus? al final sí que és útil, aquesta mania de publicar-ho tot, de manera que ho tornaré a fer tot seguit).

Ubuntu es posa antipàtic

He començat per visitar la pàgina de descàrregues d’Ubuntu, he localitzat la iso que volia (ubuntu-12.04.3-alternate-i386.iso) i l’he descarregada amb un simple clic: aquesta part la volia fàcil. Després, per precaució, he comprovat la integritat de la imatge amb md5sum i he continuat amb la preparació de la clau.

Preparar la clau USB representava un altre petit obstacle: recordava haver tingut problemes amb les alternate en intentar preparar-les amb Multysistem, de manera que he optat per UNetbootin

He engegat l’Idefix i l’he iniciat des de la clau USB que conté l’alternate. Apareix el menú d’UNetbootin amb la seva infinitat d’opcions, des de Default fins a Rescue a broken system. Comence per la primera i em diu que no té definit el tipus de vídeo 341 i que n’he de triar un; clique ENTER i em dóna una llista, de 0 a 9, perquè hi trie; seleccione l’opció 9 (311 640x480x16 VESA) i sembla que funciona bé.

A partir d’ací, el procés s’ha aturat en el pas Carrega components de l’instal·lador des d’un CD, dient que «no s’ha pogut copiar un fitxer del CD-ROM» i que si ho vull tornar a provar. Ho reintente, però no serveix de res i he d’avortar la instal·lació en aquest punt. Primer fracàs.

He continuat fent proves, engegant des de diverses opcions del menú de la clau (Expert install, Command line expert install) i provant amb diversos trucs (engegant amb el cable ethernet ja connectat; engegant amb un USB més perquè sembli que la màquina té més de 8 GB de disc –factor limitant per a les instal·lacions d’Ubuntu); però, l’instal·lador sempre s’aturava en un punt o en un altre en el que ha sigut una llarga sèrie de fracassos consecutius. Desesperant.

Al final, no recordo ben bé amb quina combinació, he aconseguit concloure la instal·lació i he obtingut el que volia: una Ubuntu sense entorn gràfic, només amb el sistema base: una CLIbuntu en tota regla. Després, però, he volgut refer el camí per tal de documentar-lo amb detall, però no s’ha tornat a mostrar tossut. Fins i tot, m’he plantejat crear una clau, aquest cop emprant l’USB Creator del mateix Ubuntu, però exigeix 2 GB com a mínim, i no volia esborrar cap de les tinc (estava utilitzant-ne una d’1 GB).

Com no em sembla gaire seriós això de no poder refer un procés, he decidit substituir el sistema per un altre. He descartat antiX, tot i que em resulta molt atractiva, perquè es basa en Debian Sid i això em resulta una miqueta massa arriscat. Al final, m’he decidit per la vella, estable i sempre de confiança Debian Wheezy (que ja tenia preparada en un altre USB).

Instal·lant Debian Wheezy: com la seda

Aquest cop, la instal·lació ha seguit, punt per punt, els passos previsibles (de fet, els mateixos que podeu trobar en aquest article). L’únic detall remarcable és que, en aquesta ocasió, he modificat la partició de la unitat SDD i n’he reduït la swap per tal de guanyar una miqueta d’espai. Ha quedat així:

  • sda1 ext4      3.8 GB   /
  • sda2 swap    199.2 MB   swap

Quan ha acabat la instal·lació del sistema base, he pogut triar alguns conjunts de paquets més per completar-lo; he escollit:

  • SSD server (per si vull accedir-hi des d’una altra màquina);
  • Laptop (d’això es tracta!); i
  • Utilitats estàndard del sistema.

He continuat i, als pocs minuts, em demanava la confirmació per a instal·lar-hi el GRUB. S’ha completat la instal·lació (sense donar problemes en cap moment) i s’ha reiniciat des del Debian Wheezy amb total normalitat.

I, amb això, he acabat la primera fase.

Des de consola, vivint al màxim.

Advertisements

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en antix, consola, debian, ubuntu. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s