Un editor per a controlar-los a tots

Des que he començat a treballar amb Emacs (tres setmanes justes) que no puc evitar la sensació d’haver-me topat amb l’Anell de Poder («Un Anell per manar tots…»), tantes són les coses que estic descobrint que hom pot fer amb ell. Quina no haurà estat la meva sorpresa en topar-me, durant una de les successives recerques sobre les seves habilitats, amb aquesta versió del famós poema:

The Lord of Elisp

Knuth’s Tex for the Math-kings of sigma, and pi,
Unix vim for the Server-lords with their O’Reilly tomes,
Word for Mortal Men doomed to die,
Emacs from the Bearded One on his Gnu throne,
In the land of Stallman where free software lies.
One Emacs to rule them all. One Emacs to find them,
One Emacs to take commands and to the keystrokes bind them,
In the land of Stallman, where free software lies.

                                       (Raffael Cavallaro, gnu.emacs.help)

I, no n’estic segur perquè encara no ho he trobat, però em sembla que la referència indica que aquest fragment es troba en algun lloc dels manuals d’ajuda que inclou Emacs.

A més d’incomparable, té sentit de l’humor: què més es pot demanar a un editor de text? (No, no cal que m’assenyaleu el psiquiatra, que ja l’he trobat, també.)

Anuncis
Publicat dins de emacs | Deixa un comentari

L’autisme d’identi.ca

Ja fa temps que la xarxa social basada en programari lliure identi.ca va abandonar Status.net i va passar a basar-se en pump.io (cito de memòria, potser m’equivoco). Ignoro els avantatges tècnics del canvi; però, dels amics que encara la fan servir, de tant en tant m’arriben comentaris positius sobre les millores en les noves utilitats. Me n’alegro, per ells i per la comunitat d’usuaris de programari lliure. Tanmateix, a mi no m’ha anat tan bé el canvi.

Per casualitats de la vida, en aquell moment històric feia temps que no emprava identi.ca. Quan em vaig assabentar del canvi, fins i tot havia oblidat la meva contrasenya (error de principiant, ja ho sé). I, per acabar d’adobar-ho, sembla que, en donar-m’hi d’alta, no havia introduït una adreça electrònica de referència. Total, que fa mesos que no puc accedir-hi de cap de les maneres.

El que m’irrita, però, no és això, sinó el pèssim sistema d’avisos d’error que té l’identi.ca actualment: sempre et contesta An error ocurred, i apanya’t com pugues. És a dir, cap pista ni una: intento accedir-hi amb contrasenyes probables i An error ocurred; intento recuperar la contrasenya original i An error ocurred; intento crear-hi un nou compte i An error ocurred. Faça el que faça, An error ocurred, i no es molesta a dir-me si m’estic equivocant d’usuari o de contrasenya, o si la creació de nous usuaris està deshabilitada o limitada. Res de res.

Aquesta despreocupació pels problemes de l’usuari no és gens habitual en el món del programari lliure, i per això em molesta que es produeixi en un àmbit, el de les xarxes social, on el PL no arriba a popularitzar-se (més per la manca d’un màrqueting eficient que per cap altre motiu).

De tota manera, la meva queixa és, sobretot, teòrica i per pura fidelitat al programari lliure: ara mateix, estic desaparegut de totes les xarxes socials que solia emprar per manca de temps; ni tan sols escric apunts al blog, i no és per falta de temes a tractar. Tanmateix, m’agradaria poder recuperar el meu compte o crear-ne altre de nou. Paciència.

Publicat dins de programari lliure | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

De Vim a Emacs

Encara no fa ni tres setmanes que l’amic Norbux em va presentar Emacs i l’Org-mode. Ens vam trobar a la festa de versió d’Ubuntu Saucy, a Flix, i li va cridar l’atenció la meva samarreta «vimosera» (negra, amb les lletres :wq blanques ben destacades) i va comentar que ell se n’hauria de fer una que digués C-x C-c o alguna cosa similar, ja que ell emprava Emacs.

No, no hi va haver cap guerra d’editors: ens vam dedicar a comentar per a què els fèiem servir, i com. Per la tarda, Norbux em va mostrar com funcionava Emacs amb l’Org-mode, un mode de treball pensat especialment per a editar documents estructurats, agendes, etc. Em vaig quedar bocabadat i amb moltes ganes de provar-lo; sobretot, quan em va comentar que, amb molta facilitat, es podia exportar a format ODT, una cosa que jo no havia aconseguit encara combinant Vim amb txt2tags.

Per si encara no en tenia prou, va afegir que es podia publicar directament en el blog, o participar en un xat, o navegar per Internet, o rebre i enviar correus, i tot això sense sortir d’Emacs. Alguna cosa havia llegit sobre les possibilitats d’Emacs per a fer-ho tot (tot allò que es representi amb text), però és ben diferent que t’ho expliqui un company ubuntaire. De manera que m’hi he posat de cap aquestes tres darreres setmanes (poc més de dues i mitja, en realitat).

I, si esteu llegint aquest post, voldrà dir que, a més d’haver-me familiaritzat amb l’edició de textos estructurats (exportant-los amb èxit com a HTML i com a ODT), a més d’haver començat a emprar llistes de feines pendents, a més d’haver entrat a l’irc i xatejat des d’Emacs, a més d’haver navegat per Internet des d’Emacs mitjançant emacs-w3m… A més de tot això, hauré aconseguit instal·lar i configurar Org2blog i publicar aquest post directament des d’Emacs.

I tot això i alguna cosa més en menys de tres setmanes. Decididament, Emacs és més senzill que Vim, més potent i més flexible.

Moltes gràcies, Norbux: m’has canviat la vida!

Publicat dins de emacs, org2blog | 7 comentaris

Enlightenment 0.17.4 i Bodhi Linux 2.4.0

Els usuaris d’E17 estem d’enhorabona: el passat 2 d’agost es publicava la versió 0.17.4 i, poques setmanes més tard, el 12 de setembre, sortia la Bodhi Linux 2.4.0, que inclou aquesta darrera versió del gestor de finestres «il·luminat». El 13 de setembre ja estava instal·lant aquesta distro sobre el meu ASUS EeePC 701 (amb processador a 600 MHZ, 1 GB de RAM i només 4 GB d’unitat de memòria sòlida); el resultat, després «d’enganyar» l’instal·lador connectant-hi un USB perquè cregués que disposava de més de 8 GB, va ser satisfactori: ocupava 1.7GB i havia reconegut tot el maquinari. Poques distribucions poden competir amb Bodhi Linux a l’hora de rendibilitzar una màquina tan limitada (antiX en seria una).

Una setmana més tard vaig repetir l’experiment sobre el meu DELL Latitude 2100, una màquina una mica més moderna i potent (però sempre un ultraportàtil), i aquí és on vaig trobar dificultats: en reiniciar el sistema després de la instal·lació, només hi trobava una pantalla negra. Després d’alguns intents, se’m va ocórrer reiniciar amb la màquina connectada a una pantalla externa via VGA, i vaig comprovar que tot estava bé… tret de la configuració del sistema gràfic (el vell X11 o xorg, no sé ben bé quina denominació és la més correcta).

Vaig provar a crear un nou fitxer de configuració xorg.conf (aquell que va desaparèixer cap a la versió 10.10 d’Ubuntu) tot iniciant en mode rescat, muntant la unitat arrel en mode de lectura i escriptura (# mount -o remount,rw /) i emprant l’ordre #Xorg -configure, que crea un nou fitxer en /root/xorg.conf.new. Després vaig copiar aquest fitxer a /etc/X11/xorg.conf i vaig reiniciar. El cas és que tot aquest procediment només es mostrava efectiu per al primer reinici: per al segon, tornava a mostrar-me la pantalla negra.

Portava una setmana llarga barallant-me amb aquest problema i sense avançar-hi gens ni mica (totes els intents em mostraven el mateix tipus de solució que s’havia mostrat ineficaç), quan se’m va acudir tornar a instal·lar Bodhi Linux, però la versió de 32 bits amb nucli no PAE i, curiosament, el problema va desaparèixer:  ara, també en el Latitude 2100, la Bodhi Linux arranca a la primera.

Suposo que el problema tenia a veure amb algun detall de la configuració del kernel, un tema que em resulta totalment esotèric. Ara, per sort, ja està solucionat.

Pel que fa a Enlightenment 0.17.4, cal dir que em sembla una mica més inestable que la versió anterior (en totes dues màquines): de tant en tant es penja i surt aquella finestra que ens demana de reiniciar-lo amb F1. Per sort, els programes que tenim treballant no pateixen i podem continuar la feina com si res.

Publicat dins de bodhi linux, distribucions, enlightenment, entorns d'escriptori, GNU/Linux, Informàtica, programari, programari lliure | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Instal·lant Debian 7.1.0 sobre el Mountain

Com deia fa unes setmanes, la meua debianització avança adequadament: aixi, fa una estona he instal·lat la Debian Whezy 7.1.0 sobre el portàtil Mountain, una màquina a 64 bits (és a dir, el meu equip més potent). Voldria destacar alguns detalls del procés:

  • En realitat, jo pretenia haver instal·lat la Debian Testing, però no ha estat possible: n’he copiat el CD sobre un USB emprant diversos sistemes (MultiSystem —em donava un error respecte a un nom desconegut—, UnetBootin; fins i tot, amb l’ordre dd) i sempre he topat amb el problema que, després de configurar idioma i teclat, l’instal·lador no reconeix el CD (editar les línies del llançador GRUB i afegir al final noacpi no m’ha servit de res). Això, unit al consell d’en Papapep d’evitar, de moment, la Testing, m’ha fet desistir.
  • He descarregat el CD 1 versió KDE (arquitectura amd64, per cert) i l’he pogut instal·lar en l’USB amb MultiSystem i iniciar la instal·lació.
  • La instal·lació ha començat correctament, però aviat m’ha reclamat dos controladors privatius per a poder emprar les targetes de xarxa ethernet i wifi (de Realtek: què hi farem!). He hagut de descarregar el controladors des d’una altra màquina i copiar-los a un USB en els directoris adequats: rtlwifi/rtl8192sefw.bin i rtl-nic/rtl8168d-1.fw (si no els situava en els directoris indicats, l’instal·lador no aconseguia localitzar-los). [1]
  • Després, l’instal·lador m’ha tornat a dir, com ja és habitual, que no podia copiar un fitxer del CD perquè no el localitzava. Per sort, en seleccionar Continuar, ha començat descarregar de la xarxa els prop de 2.000 paquets que necessitava (havia connectat el cable ethernet).
  • Ha tornat a donar el mateix problema (no podia copiar fitxers del CD) a l’hora d’instal·lar el GRUB2, però ha descarregat i instal·lat el que hi calia i ha finalitzat correctament la instal·lació.

Tot i els entrebancs de la instal·lació (que supose que m’hauria estalviat si m’hagués decidit a enregistrar l’instal·lador sobre un CD), aquesta ha donat pas, després de reiniciar, a un KDE 4.8.4 que, de moment, funciona a la perfecció. Ja veure’m com continua l’aventura.

[1] Tots dos controladors es troben en aquest paquet deb. «Només» cal descarregar-lo (trobareu l’enllaç al final de la pàgina, on diu: «Download packages from the official mirror:
binary package»), extreure’ls i copiar-los, dins dels directoris indicats, al directori principal d’una unitat USB; després, quan l’instal·lador ens els demana, inserim l’USB i premem sobre Continua.

//

Publicat dins de Administració, debian, distribucions, GNU/Linux, Informàtica, instal·lació, programari, programari lliure | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Rand, generador aleatori en consola

Em disposo a preparar un control tipus test d’aquells de resposta múltiple (una única resposta correcta entre A, B, C i D) i sospito que tinc unes certes tendències que potser els meus alumnes ja han descobert: necessito un generador que em proporcioni sèries aleatòries d’aquestes quatre lletres. Després d’una mica de reflexió, penso que potser hi ha alguna utilitat en consola per a aquesta tasca tan i tan senzilla (ja sabeu, esperit UNIX: un programa, una funció).

Una consulta a la utilitat apropos ($ apropos random) em proporciona una primera llista. Consulto el que té millor pinta amb apt-cache ($ apt-cache show rand) i el veig em satisfà. Instal·lo la utilitat ($ sudo apt-get install rand), la provo, consulto el man i vet aquí la solució més senzilla:

$ rand --mask ABCD

El paràmetre mask proporciona una rang de respostes al què s’adaptaran els valors numèrics produïts per la utilitat.

Però, a veure, si vull preparar un control amb 40 preguntes, necessito 40 valors aleatoris: munto un bucle for-to-do? Ca, ni cas: una segona ullada al man i trobo la solució, el paràmetre -N:

$ rand --mask ABCD -N 10
A C D D D B C C D A

genera una sèrie de 10 valors aleatoris entre A, B, C i D, exactament el que cercava.

Com sol passar, la solució més senzilla és també la més simple, o a l’inrevés (beneïda consola!).

Publicat dins de cli, GNU/Linux, Informàtica, programari, programari lliure | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Canviar el nom d’usuari en un sistema GNU/Linux

Per mil motius diferents, podeu desitjar canviar un nom d’usuari en una instal·lació GNU/Linux. Això implica canviar no només el nom de l’usuari (el nom que emprem per al login), sinó també el del directori associat (no és obligatori, però és còmode) i el propietari de tot el contingut d’aquest (això sí que és imprescindible). Es pot realitzar el procés manualment, però és una mica extens i, a més a més, és fàcil cometre-hi errors.

Per sort, mentre cercava la manera fer-ho, vaig trobar algunes referència l’ordre usermod, que permet fer-ho tot en una sola línia, molt més ràpid, molt més senzill i molt més segur.

Per evitar problemes durant el procés, cal sortir de l’usuari que volem modificar i entrar en una consola com a administrador. Per exemple, després de sortir de l’usuari, podem entrar en un altre que sigui administrador, o podem accedir a una consola amb Ctrl+Alt+F1 i entrar directament com a root.

Un cop heu entrat en la consola com a administradors, si teniu que l’antic usuari és usuarivell i voleu canviar-lo a usuarinou (poc original, ja ho sé) i, ja que hi sou, voleu assignar-li una nova contrasenya (contrasenyanova, és clar), podeu emprar la següent ordre:

# usermod -d usuarinou -m -l usuarinou -p contrasenyanova usuarivell

L’expliquem per parts:

  • usermod és l’ordre que ho farà tot en un sol pas; exigeix permisos d’administrador;
  • -d usuarinou establirà el nou nom del directori home de l’usuari modificat; -m mourà a aquest nou directori el contingut original (cal indicar-hi la ruta completa: /home/usuarinou);
  • -l usuarinou estableix el nou nom per al login (el nou usuari);
  • -p contrasenyanova estableix la nova contrasenya de l’usuari un cop modificat; cal anar amb compte perquè, si l’escrivim aquí, queda visible (i accessible a través de l’historial de root); si voleu evitar problemes de seguretat, podeu ometre aquest fragment (com, al final, vaig fer) i modificar la contrasenya posteriorment;
  • usuarivell és el nom de l’usuari que estem canviant i ha d’aparèixer al fina de la línia.

En el meu cas, l’usuari vell era ggrappa i volia canviar-lo a giorgio, de manera que l’ordre ha quedat així:

# usermod -d /home/giorgio -m -l giorgio ggrappa

Tanmateix, no tot ha anat bé: n’ignoro els motius, però no s’ha creat el nou directori ni, lògicament, s’hi ha traslladat el contingut des de /home/ggrappa a /home/giorgio. Així, he hagut d’acabar el procés movent manualment el directori vell a la nova ubicació:

# mv /home/ggrappa /home/giorgio

Després, he canviat el propietari del directori i de tot el seu contingut (opció -R, recursiu) al nou usuari:

# chown -R giorgio:giorgio /home/giorgio

I, finalment, he creat una nova contrasenya amb:

# passwd giorgio

El dia que esbrine per què no ha funcionat l’ordre usermod tal i com esperava, ja corregiré aquesta entrada. Mentrimentres, qualsevol aclariment dels lectors serà més que benvingut.

Publicat dins de Administració, GNU/Linux, Informàtica, programari, programari lliure | Deixa un comentari