Canviar el nom d’usuari en un sistema GNU/Linux

Per mil motius diferents, podeu desitjar canviar un nom d’usuari en una instal·lació GNU/Linux. Això implica canviar no només el nom de l’usuari (el nom que emprem per al login), sinó també el del directori associat (no és obligatori, però és còmode) i el propietari de tot el contingut d’aquest (això sí que és imprescindible). Es pot realitzar el procés manualment, però és una mica extens i, a més a més, és fàcil cometre-hi errors.

Per sort, mentre cercava la manera fer-ho, vaig trobar algunes referència l’ordre usermod, que permet fer-ho tot en una sola línia, molt més ràpid, molt més senzill i molt més segur.

Per evitar problemes durant el procés, cal sortir de l’usuari que volem modificar i entrar en una consola com a administrador. Per exemple, després de sortir de l’usuari, podem entrar en un altre que sigui administrador, o podem accedir a una consola amb Ctrl+Alt+F1 i entrar directament com a root.

Un cop heu entrat en la consola com a administradors, si teniu que l’antic usuari és usuarivell i voleu canviar-lo a usuarinou (poc original, ja ho sé) i, ja que hi sou, voleu assignar-li una nova contrasenya (contrasenyanova, és clar), podeu emprar la següent ordre:

# usermod -d usuarinou -m -l usuarinou -p contrasenyanova usuarivell

L’expliquem per parts:

• usermod és l’ordre que ho farà tot en un sol pas; exigeix permisos d’administrador;
• -d usuarinou establirà el nou nom del directori home de l’usuari modificat; -m mourà a aquest nou directori el contingut original (cal indicar-hi la ruta completa: /home/usuarinou);
• -l usuarinou estableix el nou nom per al login (el nou usuari);
• -p contrasenyanova estableix la nova contrasenya de l’usuari un cop modificat; cal anar amb compte perquè, si l’escrivim aquí, queda visible (i accessible a través de l’historial de root); si voleu evitar problemes de seguretat, podeu ometre aquest fragment (com, al final, vaig fer) i modificar la contrasenya posteriorment;
• usuarivell és el nom de l’usuari que estem canviant i ha d’aparèixer al fina de la línia.

En el meu cas, l’usuari vell era ggrappa i volia canviar-lo a giorgio, de manera que l’ordre ha quedat així:

# usermod -d /home/giorgio -m -l giorgio ggrappa

Tanmateix, no tot ha anat bé: n’ignoro els motius, però no s’ha creat el nou directori ni, lògicament, s’hi ha traslladat el contingut des de /home/ggrappa a /home/giorgio. Així, he hagut d’acabar el procés movent manualment el directori vell a la nova ubicació:

# mv /home/ggrappa /home/giorgio

Després, he canviat el propietari del directori i de tot el seu contingut (opció -R, recursiu) al nou usuari:

# chown -R giorgio:giorgio /home/giorgio

I, finalment, he creat una nova contrasenya amb:

# passwd giorgio

El dia que esbrine per què no ha funcionat l’ordre usermod tal i com esperava, ja corregiré aquesta entrada. Mentrimentres, qualsevol aclariment dels lectors serà més que benvingut.

Festa Raring Ringtail – Ubuntu 13.04

Avui, els ubuntaires celebrem l’arribada de la Ubuntu 13.04, Raring Ringtail, amb un festa de versió (Install Party) a l’Escola del Clot, de Barcelona (carrer València, 680, 08027 Barcelona). L’esdeveniment comença a les 10 del matí i s’estendrà fins a les 14.30, i consistirà en xerrades sobre programari i maquinari lliures, i taller d’instal·lació (install party) per a tots aquells que vulguin instal·lar Ubuntu al seu ordinador i desitgin el suport d’usuaris experimentats i d’experts en la matèria.

L’equip d’Ubuntu en català (Catalan Loco Team) ve realitzant festes de versió, reunions, presentacions i xerrades des del 2007, i és un dels col·lectius catalans més actius en la promoció i defensa del programari lliure.

L’horari de les xerrades d’avui és el següent:

Horari	Aula X
10h a 10:15h	Presentació (sessió plenària)	Equip
10:15h a 10:55h	HTML5: taller de presentació del nou estàndard web	Sergi Grau
11h a 11:55h	Android: Origen, Evolució, dispositius on està disponible, i característiques novedoses de la 4.2	Sergi Grau
12h a 12:55h	Metadistribucions basades en Ubuntu fent servir Remastersys	Daniel Collados
13:00 a 13:55	Presentació de la Linkat Edu 12.04	Joan de Gracia
14:00h a 14:30h	Sorteig i tancament (sessió plenària)	Equip
Horari	Aula π
11:00h a 11:55h	Programa Free & Open Source Software Outreach for Women	Mònica Ramírez
12h a 12:55h	ChameleonPI	Carles Oriol
13h a 13:55h	Maquinari lliure amb Ubuntu	Jordi Binefa
Horari	Aula Y
10:15h a 14:00h	Install Party (admissió fins les 13:00h)	Equip
Horari	Aula per determinar

Us hi esperem!

Activar l’usuari root en Ubuntu i derivades

Tot i que la divisió tradicional en UNIX —un sol usuari administrador (root) i un conjunt d’usuaris sense permís per a ficar el nas en el sistema i potinejar-hi perillosament— ha garantit l’estabilitat dels sistemes durant més quaranta anys, els nois de la Canonical van optar, a l’hora de dissenyar Ubuntu, per un procediment diferent basat en sudo, una ordre que permet «usurpar» temporalment la personalitat d’un altre usuari, i l’han adaptat per tal d’accedir a drets d’administrador, però sense la sensació de deixar l’usuari «normal» amb què s’estava treballant (potser perquè el concepte d’administrador és desconegut per als usuaris Windows, d’on provenen la major part dels usuaris d’Ubuntu).

Hom discuteix sobre el descens de seguretat que això implica (a nivell psicològic, perquè l’usuari es confia i perd de vista el perill potenciar de certes accions d’administrador; però també perquè els permisos queden activats durant uns minuts, i un segon usuari amb accés físic a la màquina se’n podria aprofitar). El cas és que, després de només una setmana treballant amb Debian, que manté el sistema original, l’he trobat tan còmode que m’he preguntat si no seria possible recuperar-lo en Ubuntu i les seves derivades. Pregunta equivocada: no m’havia de preguntar si es podia fer, sinó com es podia fer.

I la veritat és que és terriblement difícil: us caldrà accedir a terminal o consola i executar la següent ordre:

$ sudo passwd root

En primer lloc, sudo us demanarà la contrasenya del vostre usuari (suposem que és un usuari amb permisos d’administració); tot seguit, passwd us demanarà dos cops la nova contrasenya de root. I això és tot, ja us podeu identificar com a root igual que faríeu en una distro més tradicional.

(El procés, en realitat, es limita a adjudicar una contrasenya a un usuari que sempre ha existit; col·loquialment, podríem dir que això serveix per a activar-lo.)

En general, hom recomana no accedir a escriptori d’aquesta manera, sinó emprar-la només per a treballar en consola o emulador de terminal.

Referències:

• Sobre com activar l’usuari root: «La cuenta del superusuario o ROOT en Ubuntu».
• Sobre el funcionament de sudo i su: «Como utilizar los comandos su y sudo»

Solucionant l’accés a Gnome3 en Debian Wheezy

Fa uns dies, m’havia instal·lat la Debian Wheezy quan encara es trobava en fase testing. Tot i que m’havia descarregat una iso que indicava clarament que portava l’escriptori LXDE, en engegar la màquina per primer cop em vaig trobar amb el Gnome 3.4; cap problema, es tractava de fer un tast. Després de fer-hi una ullada general, vaig instal·lar-hi tant LXDE com E17.

Va ser després d’entrar a E17 que em vaig trobar amb el següent problema: després del login gràfic, en intentar accedir a Gnome (versió instal·lada: 1:3.4+7), saltava una pantalla d’error que deia:

Alguna cosa ha fallat. S’ha produït un problema i el sistema no es pot recuperar. Sortiu i torneu-ho a provar.

El missatge no donava cap pista. I, en intentar cercar aquest missatge, el Google em remetia sempre a pàgines de traducció al català (lauchpad), però sense trobar mai cap informació d’utilitat. Com que no me’n sortia, vaig demanar ajuda a la llista Debian en català. Aviat, un company (moltes gràcies, Tomàs i tota la resta) em va posar en el bon camí tot passant-me el següent enllaç: «How-To: Fix Gnome 3 sessions failing to start». Us resumeixo tot seguit la proposta de l’autor de l’article, r3dox, que em va solucionar el problema.

Accedint a qualsevol dels escriptoris que funcionin (o a una consola), cal crear el fitxer ~/home/usuari/.config/autostart/Gnome-Shell.desktop amb el següent contingut:


[Desktop Entry]
Type=Application
Exec=gnome-shell --replace
Hidden=false
NoDisplay=false
X-GNOME-Autostart-enabled=true
Name[en_US]=Gnome Shell
Name=Gnome Shell
Comment[en_US]=
Comment=


(Canviareu «usuari» pel vostre nom d’usuari, és clar.)

Quan vaig tornar a intentar entrar en Gnome3, ho vaig aconseguir sense cap problema, tants cops com ho he provat, alternant amb altres escriptoris (inclòs E17, que semblava ser el que havia causat el problema).

El que no he aconseguit encara és entrar a Gnome Classic, sempre que ho intento acabo en el mateix Gnome 3. Si ho arribo a resoldre, ja ho explicaré.

Configurar la Broadcom 4312 en Bodhi Linux

Amb la instal·lació de la Bodhi Linux 2.3.0 sobre un llapis USB, m’he adonat que, treballant sobre el Latitude 2100, la targeta wifi estava inactiva; la targeta Broadcom 4312 ja m’havia donat algun problema en el passat, de manera que he googlejat una mica i, després d’alguns fracassos (el sistema general no funcionava en aquesta ocasió), he trobat les instruccions justes aquí: si busqueu al final del fil, l’usuari Charles@Bodhi dóna la solució en l’entrada del 8 d’abril, a les 02.37.

Si ho he entès correctament, el problema està en la darrera actualització del paquet bcmwl-kernel-source, que no funciona; la solució consisteix en emprar una versió anterior (la 5.100.82.112) que no dóna cap problema. El procediment, sempre segons Charles@Bodhi, és el següent:

1. sudo apt-get update && sudo apt-get install linux-headers-$(uname -r)
2. sudo apt-get install firmware-b43-lpphy-installer
3. sudo apt-get --reinstall install bcmwl-kernel-source=5.100.82.112+bdcom-0ubuntu3
4. sudo modprobe -r b43 ssb wl brcmfmac brcmsmac bcma
5. sudo modprobe wl
6. echo "blacklist xxxx" | sudo tee -a /etc/modprobe.d/blacklist-broadcom-wireless.conf
7. sudo update-initramfs -u
8. sudo apt-get install --no-upgrade bcmwl-kernel-source

Els tres primers passos instal·len el paquet controlador adequat; en executar el darrer d’aquests, el meu nm-applet ja detectava els xarxes de wifi disponibles.

Els passos 4 i 5 eliminen els mòduls innecessaris i deixen només el que hauria de funcionar; tanmateix, quan els he executat, les xarxes wifi han desaparegut de la vista, de manera que he hagut de tornar a executar els tres primeres i prescindir d’aquestos dos.

He apagat i reiniciat la màquina. Com que la targeta wifi continuava funcionant normalment i detectant totes les xarxes del veïnat, he optat per saltar-me els passos 6 i 7 i executar directament el 8, que evitarà que el paquet clau s’actualitzi accidentalment.

Com que Bodhi Linux empra els repositoris de la Ubuntu 12.04, és molt probable que aquella distro presenti problemes similars.

Petita correcció

L’ordre que havia d’evitar l’actualització del paquet conflictiu (bcmwl-kernel-source) no m’ha funcionant: en realitzar una actualització amb apt-get, m’ha preguntat si el volia actualitzar. En canvi, amb la següent ordre, que he trobat aquí, sí que ho he evitat:

echo 'bcmwl-kernel-source hold' | sudo dpkg --set-selections

Bodhi Linux no inicia

Acabo de fer una instal·lació de Bodhi Linux 2.3.0 sobre un USB de 32 GB. En engegar per primer cop, s’ha quedat en la pantalla negra; per a ser exactes, passava el menú del GRUB i, tot seguit, semblava que la pantalla, tota fosca, s’apagava i s’encenia dos cops. Després, res de res.

He provat a iniciar el sistema uns quants cops, però el resultat era sempre el mateix. Finalment, en arribar al menú del GRUB2, he seleccionant l’inici de recuperació. Aquest ha funcionat bé; he mirat de fer-hi algunes coses a l’atzar (com ara completar l’actualització de paquets). Quan he continuat l’inici normal, el sistema ha acabat el procés de la manera habitual i m’ha portat, per fi, a la pantalla d’inici d’Enlightenment 17. En apagar i reiniciar, però, el problema persistia.

He recordat que això ja m’havia passat, precisament amb Bodhi, i, després de consultar els meus apunts (sí, encara prenc apunts en paper) he trobat la manera de solucionar-ho:

1. he engegat Bodhi amb el petit truc de passar per l’inici d’emergència;
2. un cop a l’escriptori, he obert un emulador de consola i he editat, com a administrador, el fitxer /etc/default/grub;
3. he buscat la línia «#GRUB_DISABLE_LINUX_UUID=true» i l’he descomentada;
4. he desat el fitxer;
5. he actualitzat Grub2 amb «sudo update-grub»;
6. he reiniciat el sistema.

I, aquest cop, després de passar pel menú del Grub i de seleccionar l’inici normal, tot ha anat com cal i he aterrat sobre l’E17 sense cap contratemps.

Us confesso, però, que no sé ben bé què he fet ni quines conseqüències podria tenir. De moment, funciona.

D’Ubuntu a Debian: els (meus) motius del canvi

Vaig debutar en el món GNU/Linux amb l’Ubuntu 6.06, ja fa gairebé set anys. Prèviament, havia fet algunes provatures d’instal·lació sobre el segon disc dur d’un Pentium III: com la immensa majoria dels usuaris domèstics de Windows, no entenia de particions i, per precaució, vaig decidir mantenir els dos sistemes en discos separats (només tenia  un ordinador i no em podia permetre el luxe de quedar-me sense eina).

Més enllà de tímids experiments amb la Slackware (si trobe al capullo que em va dir, em un fòrum, «ponte una Slackware ligerita», el cape) i la Knoppix, la Ubuntu Dapper Drake, sobre un portàtil una mica decent, em va proporcionar un sistema sòlid, intuïtiu, senzill i pràctic. A més a més, el descobriment, als pocs mesos, del germen del que aviat seria el Catalan Ubuntu LoCo Team, em va facilitar moltíssim l’arrelament en aquesta terra del programari lliure; bé, més que facilitar, m’ho va convertir en una aventura molt divertida.

A mesura que ho necessitava, he anat aprenent algunes coses sobre els sistemes GNU/Linux, m’hi he trobat còmode, molt còmode, cada cop més. També he anat imbuint-me de la cultura de les quatre llibertats, de la filosofia del programari lliure. És per això que, ara, em plantejo deixar Ubuntu: a poc a poc, observo que va introduint més característiques no lliures; i, sense arribar als extrems de l’RMS, voldria evitar-ne tantes com puga.

Així, l’opció natural era Debian, de la que Ubuntu deriva i de la que hereta el sistema de paquets i alguns detalls de funcionament que m’estalviaré d’aprendre. La quantitat de paquets disponibles, la flexibilitat en la instal·lació, la solidesa de la comunitat que hi ha al darrere, la filosofia de comunitat (no pas d’empresa), són altres tants motius que reforcen la meva decisió.

Tanmateix, no tinc més que bons sentiments i records cap a Ubuntu (de fet, continuaré utilitzant-la en alguna màquina), que m’ha facilitat molt la vida durant les primeres fases del meu aprenentatge. Continuaré recomanant-la per als debutants, perquè em sembla més senzilla i perquè la comunitat en català és la més acollidora que he trobat en el meu peregrinar de fòrum en fòrum. I la vessant humana, no ho oblidem, és el cor del programari lliure.

Llarga vida a Ubuntu, tot i que jo vaig inclinant-me, a poc a poc, cap a la veterana i sòlida Debian.