Distribucions de rescat (I): GParted Live

GParted Live neix destinada a servir de suport a la seva principal aplicació, el gestor de particions GParted, i fer que es pugui utilitzar fins i tot quan no disposem de cap sistema operatiu instal·lat en la màquina. Ideal, doncs, quan l’únic que volem és modificar les particions dels discos d’una màquina, ja que porta molt poques eines més.

Està construïda prenent com a base el repositori de Debian Sid. Està preparada per treballar amb màquines x86 (funciona també sobre amd64; però, per exemple, no us permetria fer-hi una operació de chroot o similar —si és això el que us cal, mireu la Parted Magic o la SystemRescueCd). La iso ocupa 124’6 MB, cosa que la fa apta per als mini CD (opció interessant de cara a màquines antigues, sobretot si no volem dur un CD de mida estàndard a la butxaca).

Engeguem amb GParted Live:

En iniciar, encara en mode text, GParted Live ens ofereix un menú de quatre opcions per triar la configuració del teclat:

Si seleccionem la darrera opció, podem triar pc / qwerty / Spanish / Standard / Standard:

Després, podem triar l’idioma català introduint el codi 04 i prement Entrar:

Un pas més: per començar en l’entorn gràfic, triem 0 (zero) i premem Entrar:

Si el pas anterior no ha funcionat, triem 1 per configurar les X manualment, o 2 per entrar en un entorn CLI.

Obtindrem (si tot va bé) un escriptori Fluxbox molt lleuger, amb unes poques icones; automàticament, se’ns haurà obert el GParted, ja que el principal ús d’aquesta distro és modificar o crear particions:

Si fem clic dret sobre l’escriptori, obtindrem el menú de Fluxbox; veurem que ens permet accedir a molts pocs programes (si ho comparem amb les altres dues distros):

• l’administrador de particions GParted;
• l’emulador de terminal LXTerminal (sense o amb privilegis d’administrador);
• els editors nano i vim (però vim no funcionarà perquè no s’hi troba present: cal obrir un terminal i executar vim.tiny);
• les següents utilitats de disc:
  • mc (Midnigth Commander, gestor de disc clon de Comandante Norton)
  • testdisk (eina de comprovació i recuperació de discos); inclou PhotoRec, especialitzada en recuperar fotos de targetes esborrades accidentalment o malmeses;
  • partimage (eina per clonar particions);
  • screenshot (per fer captures de pantalla, útil per documentar les tasques de recuperació);
  • MC_HxEd (editor hexadecimal del Midnigth Commander);
• Una utilitat (de text) per configurar les connexions de xarxa;
• NetSurf, un navegador web lleuger;
• el menú de configuració de Fluxbox, i
• el menú de sortida.

Tanmateix, a través de la línia d’ordres, podrem accedir a altres eines:

• parted: es tracta de la versió CLI de GParted per manipular taules de partició des de consola;
• fdisk: permet manipular les taules de partició tipus MS-DOS;
• gpart: permet descobrir i recuperar particions que no es troben especificades a les taules de partició;
• fsarchiver: permet crear un arxiu comprimit amb tot el contingut d’una partició i, posteriorment, recuperar-lo sobre una partició de qualsevol altra mida, fins i tot amb un sistema de fitxers diferent.

La simplicitat és el punt fort d’aquesta distro que, com es pot observar, afegeix molt poques eines a la peça principal GParted. Aquestes, a més a més, són, sobretot, autèntics clàssics dins del món GNU/Linux, tret, potser, de PhotoRec i NetSurf.

En resum, una eina lleugera i senzilla, ideal si només volem realitzar tasques bàsiques de particionat.