I és que, quan es va convertir en un fenòmen editorial, una amiga —del criteri literari de la qual em fie molt— em va dir que era una pèrdua de temps. Continue pensant que la meua amiga té raó, sense necessitat de comprovar-ho personalment, i tot i que haja venut no-sé-quants milions d’exemplars. Una bona estratègia de màrqueting —i l’ús o abús d’una sèrie de tòpics en contra de l’Església Catòlica que, inevitablement, havien de tocar la fibra sensible dels fanàtics dels dos bàndols, catòlics i anticatòlics— no equival a una bona narració.
Ara bé, no puc deixar de preocupar-me quan veig que una colla d’aquests fanàtics es reuneix en públic per cremar un exemplar del llibre. I em preocupe perquè aquesta anècdota (anècdota?) em recorda molt i molt altres fets que, amb el pas del temps, es revetlaren molt poc anecdòtics.
Crema de llibres a Berlín
10 de maig de 1933
Irònicament, els que peguen foc al llibre de Dan Brown també critiquen el fanatisme islàmic i les seues manifestacions violentes. Com si foren, ells, la mar de democràtics i pacífics en les seues reaccions.
Hi ha massa gent que no soporta que els diguen coses que no els agrada sentir. I, davant la impossibilitat de canviar la realitat, s’entesten a desoir el missatge, a cremar-lo, o, pitjor encara, a cremar el missatger.
Per tant, m’interessa molt el Codi da Vinci en tant que fenòmen que ha posat en evidència una sèrie de simptomes que ens mostren l’estat real de la societat occidental actual. I, com que no espere cap reacció útil ni sensata per part dels nostres polítics, crec que és el meu deure donar-li la màxima publicitat possible; és a dir, dedicar-li un article en el meu bloc, perquè els meus recursos no arriben a més.
(Per cert, continue sense llegir-me aquest llibre. I tot el que està passant no em fa canviar d’idea.)
Giorgio Grappa
Jordi Monteagudo
Tuxet
Anotacions al marge 
Així que tu ets el famós Giorgio. Molt de gust. Quedes mossegat.
és que el llibre és dolent amb ganes. em sembla que és el pitjor llibre que he llegit mai i no té res a veure amb que siga un best-seller, que aquí una en llegeix…
Però vaja, inclús els llibres dolents no mereixen ser cremats (en tot cas, cremem l’autor i que no torne a escriure… uisss… se m’ha escapat…)
Catxis la mar, Nimue! Sort que ningú t’ha escoltat…
Glups, doncs a mi em va agradar força, i divendres vaig anar, com bona xiqueta, a l’estrena de la pel·li… Com veieu, hi ha gustos per a tot.
Hi ha gustos per a tots els gustos, Ainalma.
Però no patisques, que no crec que la Nimue et condemne a la foguera perquè t’haja agradat aquest llibre. Espere. Espere!
I jo també, que ja vaig escapar en una altra vida de la crema de bruixes, i no és qüestió ara que per menys acabe en una foguera!
Bona nit, amico Giorgio. Dues coses, només.
Una, que amb aquest comentari, constato que els qui encara no hem aconseguit fer un pas endavant sense anar agafats de la mà de l’explorador Bill, ja podem accedir a la teva nova casa. Gràcies.
Dues, que en quant al llibre objecte de comentari, un servidor sí, se’l va llegir. Tampoc n’hi ha per a tant. Si un s’oblida d’intentar-hi trobar cap veritat oculta, és pot arribar a convertir en una altra novel·la qualsevol, d’aquelles per passar-hi l’estona. Recomanable, doncs, com a lectura en època de vacances d’estiu.
Jo ni sé quin aspecte té per fora, vaja que no le tingut mai a les mans, i a hores d’ara no crec que l’arribi a tenir.
Per cert, avui m’he decidit a ficar cullerada.
Quina por, Ainalma! Però estigues tranquil·la, que em pense que la Nimue també té quelcom de bruixa, i això de les fogueres ho diu només perquè és una mica fallera. Per cert, ja manca poc per sant Joan, eh?
Pensador, m’alegre que hages pogut entrar!
D’eixe llibre, el que sí que voldria llegir és el primer capítol, o al menys la part on l’autor el defineix, segons diuen, com a novel·la d’investigació. Em pense que no és més que un recurs, molt gastat; el que sembla és que, a més de dir-ho en llibre, ho diu també en entrevistes, com si ell mateix s’ho haguera cregut. No sé, és com si estiguera jugant a trencar el marc de la narració.
Arsvirtualis, m’alegre que t’hages decidit a ficar cullerada. Ara només et falta ficar forquetada i ganivetada 😉 .
Sant Joan, Sant Joan… Ja manca poc per a les oposicions! Merda, ja ho he dit…