003 – Encara que ho semble, no estic defensant The Da Vinci Code

I és que, quan es va convertir en un fenòmen editorial, una amiga —del criteri literari de la qual em fie molt— em va dir que era una pèrdua de temps. Continue pensant que la meua amiga té raó, sense necessitat de comprovar-ho personalment, i tot i que haja venut no-sé-quants milions d’exemplars. Una bona estratègia de màrqueting —i l’ús o abús d’una sèrie de tòpics en contra de l’Església Catòlica que, inevitablement, havien de tocar la fibra sensible dels fanàtics dels dos bàndols, catòlics i anticatòlics— no equival a una bona narració.
Ara bé, no puc deixar de preocupar-me quan veig que una colla d’aquests fanàtics es reuneix en públic per cremar un exemplar del llibre. I em preocupe perquè aquesta anècdota (anècdota?) em recorda molt i molt altres fets que, amb el pas del temps, es revetlaren molt poc anecdòtics.


Crema de llibres a Berlín
10 de maig de 1933

Irònicament, els que peguen foc al llibre de Dan Brown també critiquen el fanatisme islàmic i les seues manifestacions violentes. Com si foren, ells, la mar de democràtics i pacífics en les seues reaccions.
Hi ha massa gent que no soporta que els diguen coses que no els agrada sentir. I, davant la impossibilitat de canviar la realitat, s’entesten a desoir el missatge, a cremar-lo, o, pitjor encara, a cremar el missatger.
Per tant, m’interessa molt el Codi da Vinci en tant que fenòmen que ha posat en evidència una sèrie de simptomes que ens mostren l’estat real de la societat occidental actual. I, com que no espere cap reacció útil ni sensata per part dels nostres polítics, crec que és el meu deure donar-li la màxima publicitat possible; és a dir, dedicar-li un article en el meu bloc, perquè els meus recursos no arriben a més.

(Per cert, continue sense llegir-me aquest llibre. I tot el que està passant no em fa canviar d’idea.)

Quant a Giorgio Grappa

Algú fa cas de les coses que els blocaires escriuen sobre ells mateixos? El comentari més sincer que he llegit als "about me" és aquell de: "si vols saber res de mi, pots llegir el meu bloc."
Aquesta entrada ha esta publicada en Vell. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a 003 – Encara que ho semble, no estic defensant The Da Vinci Code

  1. Lupus Minor ha dit:

    Així que tu ets el famós Giorgio. Molt de gust. Quedes mossegat.

  2. nimue ha dit:

    és que el llibre és dolent amb ganes. em sembla que és el pitjor llibre que he llegit mai i no té res a veure amb que siga un best-seller, que aquí una en llegeix…

    Però vaja, inclús els llibres dolents no mereixen ser cremats (en tot cas, cremem l’autor i que no torne a escriure… uisss… se m’ha escapat…)

  3. Giorgio Grappa ha dit:

    Catxis la mar, Nimue! Sort que ningú t’ha escoltat…

  4. Ainalma ha dit:

    Glups, doncs a mi em va agradar força, i divendres vaig anar, com bona xiqueta, a l’estrena de la pel·li… Com veieu, hi ha gustos per a tot.

  5. Giorgio Grappa ha dit:

    Hi ha gustos per a tots els gustos, Ainalma.

    Però no patisques, que no crec que la Nimue et condemne a la foguera perquè t’haja agradat aquest llibre. Espere. Espere!

  6. Ainalma ha dit:

    I jo també, que ja vaig escapar en una altra vida de la crema de bruixes, i no és qüestió ara que per menys acabe en una foguera!

  7. El Pensador ha dit:

    Bona nit, amico Giorgio. Dues coses, només.

    Una, que amb aquest comentari, constato que els qui encara no hem aconseguit fer un pas endavant sense anar agafats de la mà de l’explorador Bill, ja podem accedir a la teva nova casa. Gràcies.

    Dues, que en quant al llibre objecte de comentari, un servidor sí, se’l va llegir. Tampoc n’hi ha per a tant. Si un s’oblida d’intentar-hi trobar cap veritat oculta, és pot arribar a convertir en una altra novel·la qualsevol, d’aquelles per passar-hi l’estona. Recomanable, doncs, com a lectura en època de vacances d’estiu.

  8. arsvirtualis ha dit:

    Jo ni sé quin aspecte té per fora, vaja que no le tingut mai a les mans, i a hores d’ara no crec que l’arribi a tenir.

    Per cert, avui m’he decidit a ficar cullerada.

  9. Giorgio Grappa ha dit:

    Quina por, Ainalma! Però estigues tranquil·la, que em pense que la Nimue també té quelcom de bruixa, i això de les fogueres ho diu només perquè és una mica fallera. Per cert, ja manca poc per sant Joan, eh?

    Pensador, m’alegre que hages pogut entrar!
    D’eixe llibre, el que sí que voldria llegir és el primer capítol, o al menys la part on l’autor el defineix, segons diuen, com a novel·la d’investigació. Em pense que no és més que un recurs, molt gastat; el que sembla és que, a més de dir-ho en llibre, ho diu també en entrevistes, com si ell mateix s’ho haguera cregut. No sé, és com si estiguera jugant a trencar el marc de la narració.

    Arsvirtualis, m’alegre que t’hages decidit a ficar cullerada. Ara només et falta ficar forquetada i ganivetada😉 .

  10. Ainalma ha dit:

    Sant Joan, Sant Joan… Ja manca poc per a les oposicions! Merda, ja ho he dit…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s